què s la yei d dependència?ls persones q podran gaudir del beneficis d l yei d dependència auran d complir els següents requisits: esser espanyol,residir en l territori nacional i esser declarat “depenent” per l’òrgan avaluador d la com1itat autònoma corresponent._ dependència, 2ºs o defineix la yei,s la situacio permanent,en la q s troben ls persones q precisen ajuts importants d’altre o d’al3 persones per a realitzar activitats bàsiques d la vida diària (la cura personal,ls activitats domèstiques bàsiques,la mobilitat essencial,l reconèixer persones i objectes,orientar-s,entendre i realitzar tasques senziyes,etc.)_ ls prestacions d ls quals s podran ls persones q s’agin considerat dependents son: els serveis socials publics o concertats d la com1itat autònoma,1a prestacio econòmica (d no esser possible 1a atencio mitjançant 1 servei,d caràcter periòdic.1a prestacio vinculada a 1 servei) i 1a prestacio econòmica (d forma excepcional,per a esser atès per cuidadors no professionals)._ ls persones vinculades a la yei d dependència podran gaudir d següents serveis: serveis d prevencio d la dependència,servei d teleassistència,servei d’ajut a domicili (necessitats d la casa o cures personals),serveis d 100re d dia i nit i servei d’atencio residencial._ ls persones vinculades a la yei d dependència tb s podran beneficiar d prestacions econòmiques: prestacions econòmiques per a cures en l seu entorn familiar i suport a cuidadors no professionals i prestacio econòmica vinculada a 1 servei._ l grau s d dependència s mesura mitjançant 3 niveys: 1: dependència moderada,2: dependència severa i 3: gran dependència._ com s reconeixerà la situacio d dependència i l dret a ls prestacions?(1)inici: la pròpia persona q pot esser declarada depenent o l seu representant.(2)òrgan competent d la ca realitzarà 1a valoracio i emetrà 1a resolucio.(3)s’establirà 1 programa individual d’atencio per a la persona depenent._ l grau o nivey pot esser revisat per 1a sèrie d causes: miyora o empitjorament d la situacio d dependència o error d diagnòstic o en l’aplicacio del corresponent barem.paradigmes.paradigma f1cionalista.procedeix d ls teories sociològiques com la teoria d l’activitat i la del canvi d rol.la major part d s ofertes educatives a ls persones majors s situa dins aquest._ l propòsit d l’activitat educativa d ls persones majors s’enfoca com 1a solucio al problema d’aconseguir 1 enveyiment amb èxit,mitjançant 1 estil d vida positiu,saludable i actiu,a traves d l’adaptacio d’1 rol socialment acceptat._ paradigma educatiu critic.a.witnay planteja l’educacio d ls persones majors des d la perspectiva d la total realitzacio personal i l’auto 10ºnvolupament.s tracta d’1 enfoc educatiu q planteja aquest periode d’edat com 1 temps d’ayiberament i diversio._ p.lawton,gerontòleg americà,planteja q ls persones majors segueixen essent complexes en ls seves decisions,orientacions i relacions: ls seves activitats son multidimesionals.aixi la decisio educativa pot tenir impactes significatius en ls relacions,expectatives,oport1itats i abilitats._

des d la gerontologia educativa critica s planteja l’educacio d ls persones majors com 1a forma q tenen els majors d’agafar ls rendes d ls seves vides,afavorint l’emancipacio d’aquest col·lectiu._ alg1s d’aquests moviments critics propugnen q els majors reclamin la propietat del seu coneixement i aprenentatge i posicionar-s en la vanguardia del canvi cultural,sense l’ajut d’educadors professionals._ s.cusack,des d’1a perspectiva critica,a trebayat per 10ºnvolupar 1 programa d’investigacio i d’ensenyament q s 100ri en l 10ºnvolupament dels majors com a liders d serveis.l seu objectiu s ayiberar als estudiants majors dels estereotips com l q significa esser major,canvi d’actituds cap els majors i obrir 9ºs oport1itats per a l’edat major._ s.cusack volia oferter formacio d lideratge pels majors amb l’objectiu d comprendre i fer front a ls diferents cares del poder i del control,i assumir rols efectius d lideratge en quant a la aparicio d programes i serveis per a els seus iguals._la ge a contribuït al 10ºnvolupament d ls relacions intergeneracionals.s tracta d fomentar ls possibilitats d cooperacio entre generacions,quan,a causa d l’increment d la dependència d ls persones majors,i pot aver 1 conflicte intergeneracional._ erikson,des d’aquesta perspectiva d ls relacions intergeneracionals,parla d la generativitat: l’enveyiment actiu implica estar amb al3 generacions._ p.lastlet,pare d ls 1iversitats d 3ºa edat del regne 1it,a 10ºnvolupat aquesta idea d generativitat._ b.friedman,feminista americana,considera q la generativitat dona sentit al proces d’enveyiment.paradigma narratiu. dins la sociologia d l'educacio a estat la nova sociologia d l'educacio.la idea s q la vida biogràfica d cadascu te 1a entitat pròpia..moody a prof1ditzat en la idea q la 3ºa edat s important perquè pot ajudar-nos amb l nostre passat;al mateix temps els educadors necessiten esser creatius en trobar la manera d’integrar l’experiència vital dels majors en els processos d’aprenentatge._ la contribucio,doncs,d la ge,des d’aquesta perspectiva,s ajudar als majors a abandonar l seu passat i els rols socials q varen tenir i 10ºnvolupar 1a acceptacio d l’edat q tenen i d la mort._ aixi erikson 10ºnvolupa la idea d gerontrascendència: tornar aconseguir els àbits perduts,inclosos l joc,l’activitat,la diversio,la musica i,sobre tot,1 pas + enyà d la por a la mort._2ºs arry boody,conèixer l nostre passat,reflexionar sobre ey,tenir idea d q a estat la nostra vida,s 1a forma d miyorar-la.s'a d'intentar plantejar com 1a forma d miyorar l present i l futur.s'a demostrat q això te 1 valor terapèutic: ajuda a treure moltes coses d dins,i tb ajuda a recordar,estimular la cognicio,etc._per tant,la gerontologia narrativa preten dir q la reproduccio sobre l passat ens ajuda d'alg1a manera a construir miyor l nostre present i futur.tots amb la idea d miyorar la qualitat d vida.