duran tranf agrària liberal:desvinc d propietat de règims senyorials. desamort: terres que pertanyien a Església (1836) i ajunt (1855). Va fer propietat privada de la terra. Probl agric esp: pages no podien compr terres, i la majoria van treball o emigrar. es manteni poc rendim i pobresa pages. Tmb probl d latif a extrem (prop absentistes) i minif a galicia. /// Vapors: 1830 començ mecanitz am makin filar i 1833 1a makina vapor. Fort impuls entre 30 i 60. fabrik = vapors. Colònies indust: 1r fabrik prop mar per comerç i conseguir carbo k no hi havia, pero a 1860 energ hidr no carbo i prop d rius. obst industr: poca capac d compra, manca inversions, probl d transp i geograf españ (lluny europ). /// //// tema 6: causes colon: econom: europ busca nous mercats. volien 1a materies a millo preu. volien ma obra barat i + benef. demograf: + poblac - feina. europeus emigrav x trob feina. polític:
TEMA 6
1.2 Causes del colonialisme
Econòmic: Europa cercava nous mercats . Volien comprar les matèries primeres a un millor preu. Volien invertir el capital en llocs amb mà d’obra més barata, i per tant més beneficis.
Demogràfic: Va créixer la població i costava trobar feina. Colonitzar significava per a molts europeus emigrar per millorar les seves condicions de vida i treball.
Polític: les fronteres europees s’havien estabilitzat i les potències lluitaren pel control de punts estratègics (ports, estrets...)
Ideològic: el nacionalisme defensava la superioritat d’algunes nacions. Era, segons ells, una missió de la raça superior (europea) de civilitzar al món. Això però, desembocava en racisme , ja que deia que per naturalesa era superior i podia dominar a les altres raçes.
Només alguns líders sindicalistes s’hi van oposar, i deien que les nacions tenien dret a exercir el seu propi futur.
Un cop sotmès el territori, la metròpoli controlava el territori. Tres tipus de colònies:
Colònies d’explotació: On la metròpoli buscava l’explotació econòmica. No té govern i els europeus hi fan política d’ocupació (governador, comandaments, funcionaris i la resta eren indígenes). S’apropiaven de les terres per fer plantacions o mineria. Els propietaris eren colons blancs o grans companyies europees amb mà d’obra indígena que cobrava poc. A més, la colònia només podia comerciar amb la metròpoli.
Colònies de poblament: Per diferents causes, rebien colons blancs per viure-hi. La metròpoli els reconeixia una certa autonomia de govern (dominis a GB). Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-Àfrica o Algèria en són exemples.
Protectorats: Territoris que mantingueren el govern indígena. Però la metròpoli hi imposà un govern paral·lel que controlava el govern, la defensa i la política exterior. Marroc o Egipte, on GB va invertir en el Canal de Suez per arribar abans a la Índia, són exemples de protectorats.
3.1: El repartiment d’Àfrica:
Al 1870 es començà a conquerir ràpidament i casi completament. GB i França tenien avantatge gràcies a antigue possessions i somiaven amb grans estats. Bèlgica tenia territoris prop del Congo. Alemanya i Itàlia arribaren tard i hi va haver friccions. El xoc d’interessos va fer la Conferència de Berlín, on es van decidir les normes d’ocupació, repartint, literalment, Àfrica.
3.2 I 3.3 Ocupació d’Àsia i l’imperi britànic:
Àsia fou ocupada per diferents països no només europeus. GB tenia la Índia, Birmània i Mlàsia. França Indoxina. Tothom volia la Xina, i les guerres de l’opi van forçar l’obertura de comerç i entrada d’interessos occidentals. Hi va haver revoltes com la revolta dels bòxers.
A finals del s. XIX GB tenia l’imperi colonial més gran. Volia controlar les rutes marítimes. La principal colònia fou la índia (joia de la corona). La conquesta comença al s.XVIII per una empresa privada però la reina Victòria la volgué conquistar i en fou proclamada reina. Va esdevenir un gran mercat per GB.
-
Triple entesa: França, GB i Rússia
Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.
5.1 Noves energies i indústries:
A finals del segle XIX es va començar a utilitzar petroli i electricitat (que va fer una mecanització més ràpida i reducció de costos). Dos fases de l’eletrificació: 1880 – 1914 ús en il·luminació de carrers, indústries i llocs públics; 1914 - 1930: ús a la indústria. L’ús del petroli i el motor d’explosió va obrir pas a l’indústria de l’automòbil, que fou una revolució del transport (marca: Hispano-Suiza).
La necessitat de maquinària va estimular la metal·lúrgia. Que es desenvolupà a Barcelona, Sevilla. A País Basc i Galícia la mecànica i la naval. Un altre sector pioner a Catalunya fou la indústria química.
A finals del s.XIX la indústria s’estenguéa Catalunya, País Basc i també a Astúries, Comunitat Valenciana i Madrid, que es convertí en la tercera regió industrial d’Espanya.