Plató [“de espatlles amples”] (427 aC – 347 aC) va pertànyer a una família aristòcrata. El seu pare era descendent de reis, i la mare filla de governants. El seu veritable nom era Aristocles.
De jove va conèixer Sòcrates i es va quedar amb ell fins la seva mort, si no fos per les obres de Plató gairebé no coneixeríem el pensament de Sòcrates. A les seves obres relata la mort de Sòcrates com una gran injustícia. Quan mor Sòcrates marxa d’Atenes i empren una època de viatges i formació (Egipte, Italia,...). Va conèixer deixebles de Heràclit i Parmènides , l’escola dels Pitagòrics,... Desprès tornà a Atenes fundà una escola anomenada L’Acadèmia. No solament s’impartien classes, existia una zona enjardinada, residències, laboratoris,... Allà es va dedicar a ensenyar. Dió, el tirà de Siracusa demanà ajuda a Plató i aquest es va desplaçar amb la intenció de realitzar reformes polítiques. El tirà acabà rebutjant les seves propostes, per tant Plató torna a Atenes a reprendre les seves activitats educatives (enemistat amb Dió). Aquesta ocasió és repetirà en dues ocasions més9
Calen ressaltar molts aspectes de la seva vida.
Principalment la seva vida es podria resumir en tres fets:
El mestratge de Sòcrates.
El seu interès pedagògic.
Els seus interessos polítics (no només de mode teòric, sinó també en les versions pràctiques.
Aquests interessos polítics deriven en fracassos successius que provocaran en ell un canvi de pensament, es mostrarà més escèptic i realista (a la vellesa).
De Plató s’ha preservat molta de la seva obra així que es difícil delimitar quins textos són realment de Plató i quan van ser escrits. S’efectuen estudis comparatius (filosòfics, històrics,...) desprès de tots aquests estudis s’arriba atribuir a Plató un total de 36 obres en forma de diàleg (intentant reproduir la activitat de filosofar [vegeu opinió de Sòcrates sobre l’escriptura]), 13 cartes i alguna obra mixta (prosa + diàleg). En quant a la datació de les obres Platòniques s’acaba distribuint en quatre períodes:
Joventut: Es caracteritzen per les seves preocupacions ètiques. Estan plenament influïts per Sòcrates. Les més destacades són: Apologia, Ió, Critó, Protàgores, Laques, Trasímac, Lisis, Càrmides i Eutifró.
Transició: Aquesta fase es caracteritza també per qüestions polítiques, a més, apareix un primer esbós de la Teoria de la reminiscència i tracta sobre la filosofia del llenguatge. Comencen a aparèixer les idees pròpies de Plató. Sempre amb influència Socràtica. Destaquen: Gòrgies, Menó, Eutidemo, Hipias Menor, Cràtil, Hipias Major i Menexé.
Maduresa: Es desenvolupa el gruix de les idees. Continuen sent diàlegs en que encara apareix Sòcrates. Però no sempre el que diu Sòcrates coincideix amb el pensament Socràtic. En ocasions Plató posa per boca de Sòcrates pensaments propis. Plató introdueix explícitament la Teoria de les Idees recentment en aquesta fase i desenvolupa amb més detall la de la reminiscència. Igualment es tracten diferents mites. Destaquen: Banquet, Fedó, República i Fedro.
Vellesa: Plató es mostra crític respecte als seus predecessors i inclús a les seves pròpies doctrines. Es replanteja els seus propis pensaments. Això es degut a que en l’àmbit polític Plató va arribar a fracassar tres cops (A Siracusa). En aquest darrer període deix de ser tan utòpic per ser més realista i més crític. També introdueix temes sobre la naturalesa i la medicina. Destaquen: Teeteto, Parmènides, Sofista, Polític, Filebo, Timeu, Critias, Lleis i Epínomis.