1. Canvi de segle: les bases del món actual (1870-1914)
En el període comprés entre 1870 i 1914 es van establr les bases del món actual. En política, Europa va iniciar una fase de tenses relacions internacionals que van tenir l'origen en l'enemistat mútua entre uns quants països europeus (especialment Alemanya i França) després de la unificació alemanya. Espanya tenia els seus propis problemes al marge del que ocorria en la resta d'Europa; entre aquests, la pèrdua de les últimes colònies, que van convertir el nostre país en una potència de segon ordre en la política internacional. Pel que fa a l'economia, el desenvolupament industrial europeu va avançar fins a aconseguir una producció massiva d'articles. Aquesta va ser la causa que els països industrialitzats emprengueren la colonitazació d'uns altres continents on pogueren obtenir les matèries primeres i on vendre els seus productes. En el segle XIX, va sorgir la societat de classes i es va incrementar la desigualtat: d'una banda, les classes altes i mitjanes, que van començar a consumir els productes industrials i, d'una altra, la classe baixa, que es va veure afectada per les diferents crisis econòmiques i la desocupació.
2. Europa i Espanya en la pau armada
2.1 Europa: tenses relacions polítiques
A Europa, entre els anys 1870 i 1914, es va viure un període conegut com la pau armada. Es denomina així perquè, encara que aparentment regnava la pau, les tensions entre les nacions europees eren creixents. De fet, els països van dedicar gran part de la seua indústria a la fabricació d'armament. En aquest context va destacar els protagonisme d'Alemanya i la seua política exterior, que va travessar dues fases diferents:
1. Els sistemes Bismarckians: el canceller d'Alemanya, Otto von Bismarck, va crear diversos sistemes d'aliances militars amb Àustralia, Rússia i Itàlia. L'objectiu d'aquests acords era impedir que França declarara la guerra a alemanya per a recobrar els territoris francesos d'alsàcia i lorena. Amb la política exterior, Bismarck va aconseguir evitar els conflictes a Europa durant 20 anys.
2. Política expansionista de Guillem II: quan l'emperador guillem II va accedir al tron D'alemanya , va decidir prescindir de Bismarck i de les seues aliances; a canvi, va iniciar una política d'expansió que va provocar tensions entre Alemanya i altres països europeus en zones del Marroc i la península dels Balcans.
2.2 Espanya: el retorn dels borbons
La primera república espanyola va acabar l'any 1874 després d'un alçament militar pel qual va ser proclamat rei d'Espanya Alfons XII, fill d'Isabel II. Amb el seu regnat es va establir la monarquia parlamentària i es va iniciar una etapa d'estabilitat política assentada en les bases següents:
El rei i les corts, que compartien el poder legislatiu. La constitucio de 1876, que era de caràcter conservador i restablia el sufragi universal. El bipartidisme o existència de dos partits oficials: el liberal i el conservador, que manipulaven les eleccions falsificant els vots per a rellevar-se en el poder.
3. El gran capitalisme
A partir de 1870, el capitalisme industrial es va transformar en gran capitalisme, uns sistema econòmic en el qual predominaven les activitats financeres.
3.1 Els avanços i els canvis
Perquè el capitalisme financer es poguera desenvolupar, van ser necessaris canvis i innovacions en els àmbits següents:
FONTS D'ENERGIA: l'electricitat i el petroli.
AVANÇOS TÈCNICS: l'increment dels invents i la seua aplicació pràctica va aconseguir augmentar la producció i, com a conseqüència, potenciar el desenrotllament industrial. Entre les innovacions va destacar la millora del convertidor Bessemer, que va abaratir els costos d'obtenció de l'acer, material molt utilitzat en la fabricació dels ferrocarrils i dels automòbils i en la construcció dels gratacels.
BRANQUES INDUSTRIALS: entre les noves indústries va destacar l'elèctrica, dedicada a la fabricació de material, que va comportar la creació d'empreses com les alemanyes AEG i Siemens. També van sorgir les indústries alimentària i química.
FONTS DE FINANÇAMENT: LA banca que prestava diners als empresaris i també invertia en la industria. Les societats que permetien unir capitals individuals. La borsa de valors, un mercat on es compren i es venen les participacions de les empreses a canvi d'obtenir una part dels seus beneficis.
FORMES D'ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL: les empreses es van associar per a evitar la lliure competència entre si.
Càrtel: adoptaven de forma conjunta decisions com ara regular la producció, la venda i els seus preus de determinats productes indutrials. Trust: sota la mateixa direcció per a controlar el mercat. L'hòlding, en el qual una societat financera controla diferents empreses.
3.2 Les repercussions
La implantació del gran capitalisme va tenir conseqüències com aquestes:
1. Es va desenvolupar el consumisme.
2. En economia van sorgir les crisis, que es van succeir periòdicament, interrompent el creixement econòmic.
3. En època de crisi, en les indústries va augmentar la desocupació, que va afectar milers de treballadors que depenien del seu salari per a subsistir.
4.Van canviar els procediments de treball i va sorgir la producció en cadena: cada obrer s'especialitzava en una tasca per a estalviar temps i fabricar una major quantitat de productes.
5. Es va incrementar el comerç internacional a causa de l'expansió dels mitjans de transport i de la construcció de canals com el de Suez.
6. Es va produir un greu desequilibri comercial perquè els països europeus compraven les matèries primeres als països no desenvolupats a baix preu i, a canvi, els venien productes industrials a un preu més elevat.
3.3 El desenvolupament industrial dels països
El procés de desenvolupament industrials va continuar en els estats europeus que s'havien industrialitzat durant el segle XIX i, a més, es va estendre a altres països: Estats Units i Japó.
Primer productors insdutrials del món:
1. Alemanya: es va col·locar al capdavant d'Europa gràcies a la crwació d'una indústria siderúrgica molt potent en la qual es van aplicar els nous avanços tècnics.
2.Estats units d'amèrica: els motius que expliquen la seua ràpida industrialització van ser l'arribada massiva d'europeus, l'alt grau de mecanització, la concentració d'empreses i l'expansió del ferrocarril cap l'oest.
3. Japó: la falta d'empresaris va obligar l'estat a intervenir en l'economia creant fàbriques i bancs i fomentant les exportacions.
Per la seua part, Gran Bretanya va perdre el lideratge econòmic enfront dels Estats Units i d'Alemanyaperquè les seues indústries van quedar antiquades i, a més, no s'hi va invertir en noves branques industrials. França i Rússia tingueren un procés d'industrialització més lent.
A Espanya, el desenvolupament de la indústria i de les comunicacions va continuar sent escàs respecte de la resta d'Europa; les empreses estrangeres hi van invertir en l'explotació minera. Les zonesmés industrialitzades eren:
Catalunya, que va continuar desenvolupament la indústria tèxtil dels cotó i va impulsar la de la llana.
El País Basc, que va contribuir a l'expansió de la indústria naviliera amb el creixement de la siderúrgia.
4. L'IMPERIALISME COLONIAL
4.1 CAUSES
La principal causa que va provocar l'imperialisme colonial va ser el desenvolupament del gran capitalisme.
Altres causes:
1. El desig dels països europeus de conquerir altres zones del món per a adquirir prestigi polític i dominar llocs estratègics en cas de conflicte.
2. La necessitat de posseir colònies on pogueren emigrar els europeys que es trobaven sense treball a causa del creixement de la població i de l'aplicació dels avanços tècnics.
4.2 ELS IMPERIS COLONIALS
Les potències europees, els Estats Units i Japó van colonitzar gran `part d'Àfrica, Àsia i Oceania.
1.L'Imperi britànic, que es va iniciar en el segle XVII, va abraçar zones d'Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania.
2. Les possessions colonials franceses no eren tan extenses com les britàniques, però van ocupar àmplies àrees d'Àfrica i algunes zones d'Àsia i d'Amèrica.
4.3 LES CONSEQÜÈNCIES
L'imperialisme colonial va tenir conseqüències que encara perduren:
1.Les colònies van estar dirigides per una minoria que va imposar la cultura europea.
2. Entre les potències europees es va crear una rivalitat pel domini de les colònies i de les seues matèries primeres; aquest enfrontament va ser una de les causes de la Primer Guerra Mundial.
3. L'economia mundial es va organitzar de forma desigual perquè el control del comerç era execit pel països rics.
5. UNA SOCIETAT DESIGUAL
5.1 LA SOCIETAT DE CONSUM
A finals del segle XIX va nàixer a Europa la societat de consum, basada en l'adquisició de béns, sobretot articles de luxe, amb les quals la classe alta mostrava el seu nivell de riquesa a la resta de la societat.
L'origen de la societat consumista es troba també en el gran capitalisme i en el desenvolupament d'una nova mentalitat en què primaven valors com ara el benestar material i l'afany per consumir.
CARACTERISTIQUES:
1.Es va desenvolupar la publicitat perquè les empreses van utilitzar els anuncis de la premsa i els cartells per a donar a conéixer els seus productes i, així, poder vendre'ls.
2.La classe alta va ser ñ'únic grup social que, gràcies als seus recursos econòmics, consumia articles de luxe com eren el telèfon o l'automòbil.
3. El turimes es va convertir en article de consum.
4. En l'oci va destacar el desenvolupament d'un nou invent: el cine.
5.2 ELS problemes SOCIALS
Enfront de la classe alta consumista es trobava el proletariat, el salari del qual era insuficient per a cobrir les seues necesitats més bàsiques. S'enfrontaven a problemes com eren la desocupació i la pobresa provocat per les successives crisis econòmiques. Entre els anyus 1880 i 1914, els obrers van utilitzar com a mitjans de protesta les vagues i les manifestacions; en molts països van sorgir les primeres organitzacions obreres , sindicats i partits socialistes i comunistes, entre d'altres, que defenien els drets dels treballadors.
5.3 LA SOCIETAT A ESPANYA
Organitzacions i institucions:
1. Partits i sindicats que reivindicaven dels drets dels treballadors: el Partido socialista obrero espanyol (PSOE), (FTRE), (UGT), (CNT).
2. Associacions i institucions com ara els cercles catòlics i les caixes rurals, que pretenien ajudar l'obrer i el llaurador ,respectivament.
L'anarquisme a Espanya es va manifestar a través dels sindicats i els atemptats terroristes a institucions i personalitats politiques i empresarials.
En l'àmbit intel·lectual i polític, després del desastre del 98 va sorgir el regeracionisme, un moviment que desitjava posar fi a l'esderrariment de la societat espanyola.