Totes les persones necessiten disposar d'una certa condicio fisica per desenvolupar les seves activitats quotidianes, ja siguin laborals o esportives. El desenvolupament de la condicio fisica ve determinat per les qualitats fisiques basiques que ja coneixem i depen de: -L'edat de l'individu,-L'estat del sistema cardiovascular, muscular i aparell respiratori.-El funcionament del sistema nervios.-La personalitat de l'indidvidu(voluntat,vitalitat..)-El temps que dedica a l'entrenament.
L'aplicacio de sistemes d'entrenament fa possible que l'individu millori el seu rendiment fisic.
SISTEMA NATURAL: aquest ssitema el va desenvolupar Hebert, al s.xx. Fa referencia a la realitzacio d'activitats fisiques en plena natura, aprofitant caracteristiques de l'entorn:camins plans, pujades,baixades,arbres..
SISTEMA CONTINU: son aquells en que la carrega d'entrenament es mante sense cap pausa. Son els mes adequats per al desenvolupament de la resistencia aerobica. Per treballar aquests sistemes s'utilitzen tres metodes d'entrenament: -Metode continuat: Conegut popularment com trotar o rodar. Caract: Intensitat:lleugera(del 30%-40%). -Ritme constant d'execucio.-Ritme cardiac(fins a 140-150 pulsacionsminut. -Volum: alt tot i que depen de l'esport i del moment de la temporada. Com ja s'ha ditn s'utilitza per treballar la resistencia aerobica pero tambe en la primera part de l'escalfament ja que mobilitza el metabolisme organic i prepara al cos per a la realitzacio d'activitats mes intenses. -FARTLECK: es una variacio de la carrera continua, pero es diferencia d'aquesta en que els ritmes van variant. Al principi es considerva un metode natural, ja que les variacions del terreny determinaven els diferents ritmes, pero en l'actualitat la intensitat i la durada dels canvis estan programats en funcio del que es vol millorar. ENTRENAMENT TOTAL: es la barreja de la carrera continua el fartleck i difrents exercicis gimnastics. Es caracteritza per desplaçaments a ritme moderat,canvis de ritme, salts , equiloibris... Es molt dinamic i variat, i ens permet millorar tan la resistencia aerobica, anaerobica com la força i la velocitat.
SISTEMES FRACCIONATS: divideixen la carrega de l'entrenament en partes entre les que sintercalen pauses de recuperacio. Aquesta pausa pot ser total o parcial, segons el metode dentrenament utilitzat i de l'aspecte que es vulgui millorar. -Metode intervalic: son esforços d'intensitat submaxima(75-90%) amb recuperacions incompletes. Recuperacio enre 60 i 90s. Nova repeticio amb 120-140 pulsacions.
-Metode de repeticions: Repeticions a intensitat maxima (90-100%) i amb recuperacio total. -Metode de competicio: s'utilitza com "puesta a punto" de l'esportista. Consisteix en reproduir distanmcies/treballs de competicio, a intensitat maxima i recuperacio total. No s'acostumen a fer gaires repeticions (1-5 depenent de la prova).
Sistemes analítics: son aquells que tenen per objectiu treballar i desenvolupar grups musculars concrets. Es caracteritzen perke un mateix exercici tindra efectes diferents segons la intensitat amb que es realita, el nombre de repeticions o la variabilitat de la carrega. Aquest sistemes s'utilitzen fonamentalment per millorar la força i la velocitat. Tipus: Circuits : es el mes tipic. Van neixer com una alternativa per al treball de força-resistencia en espais tancats. Les caract. essencials son: -nombre determinat d'estacions -Es comença per una concreta i s'acaba despres d'haver passat x totes.Treball circular.-Cal fer diverses vegades cada una de les estacions la qual cosa dona una idea de treball circular. -S'utilitza material com pilotes medicinals, gomes,pesos..-A cada estacio es treballa, be amb nombre fix de repeticions o be per temps.
Entrenament per piramides: es caracteritza x augmentar o disminuir les repticions i les carregues de treball en forma piramidal. Segons l'estructura que donem a aquesta piramide, desenvoluparem la força-resistencia o la força maxima. Per incrementar la carrega d'entrenament tant en piramides com en circuits s'augmenta primer el volum i despres la intensitat. Estiraments metode x millorar la flexibilitat que consisteix en l'extensio maxima,controlada, d'un moviment en una articulacio determinada. Segons com es realitzin poden ser passius(si utilitzem ajuda externa x mantenir la posicio) o actius (si la mantenim amb la propia força)
Facilitacio neuromuscular propioceptiva: La PNF es tambe un metode x millorar la flexibilitat, s'aplica en tres pasos i necesita ajuda d'un especialista: -estirament del muscul fins al limit suportable i manteniment d'uns 15 s. -Contraccio d'aquest muscul en sentit contrari de l'estirament durant 10 s. -Relaxacio i esitrament assistit, mes enlla de la posicio d'estirament inicial(sense sentir dolor)