Enciclopèdia: voluminós compendi de coneixements en frances per Diderot i d’Alembert. El projecte va ser molt atacat pel partit conservador de la cort i els jesuïtes. Primer publicada en francés. Interes internacional pero va ser prohibida pero finalment va tirar endavant. Ordre temàtic seguint l’esquema del coneixement dividit en la memòria humana (històrica), la raó (filosofia, comunicació) i la imaginació (literatura i arts). Pensaments filosofics: coleccio d’aforismes, publicada en secret i de forma anonima. Pensament. Cartes sobre els cecs: assaig q li va costar ser empresonat per l’escàndol q va causar. Percepció visual, idea de la moralitat q depen de la sensibilitat delements religisos irrellebantsp els cecs i visio del mon com ateu materialista. Esceptic. Viatges de Gulliver: Cada pais un aspecte del humans, ccom a fons la rao. Critica societat anglesa del moment i esser huma. Humor negre, reducció a l’absurd. Vol ser objectiu pero no deixa esperança, vol q el lector ho vegi sense prejudicis. Arg: Doctor Lemuel Gulliver, aventures com a capita de vaixell q naufrega. Nottinghamshire, a priori sembla boig. Inteligent valent i amable. 1. Viatge a Liliput (ell es gegant, no el poden matar el porten a lexercit i es nega a destruir els blefuscu i es acusat de traicio, un amic lajuda a fugir i abandona l’illa) 2. Viatge a Borbdingnag: món de gegants, el tractant com a esser fantastic per guanyar diners) 3. Viatge a Laputa, Balnibarbi, Luggnagg i Japó: lapuntants dedicats a la musica i mates, mol avansants pero no ho feien servir de forma practica L’enciclopedisme reflexat a l’academia, q es critica q estan tan ficats al seu mon q san olvidat de la realitat. Baliberbi esta a diferents indrets i Luggnagg, es arrestat i arriba a Japo. 4: Houyhnhnms i Yahoos. Virtuts. Critica els vicis, q ens movem per la cobdicia i es desfa de tots exepte de la vanitat, q es voler destacar pensant q ets superior.

Jean-Jacques Rousseau: vida en quatre etapes: infancia i joventut, estada a parís, inici dels escàndols, darrers anys. El contracte social: assaig q conta de 4 llibres. 1 homes neixen lliures i iguals per naturalesa, 2 defineix el concepte de llibertat general 3. Govern i formes de govern 4. Bondat i rectitud dels homes senzills. Emili: 5 llibres tota lobra. 1. Idees generals sobre home i educacio, 2. Primeres interaccions de linfant al món, 3. Desenvolupament fisic. 4. Socialització 5. Trobada amorosa am sophie. Comedia dell’arte: recuperacio teatre comic i de mascara italia. Caract: actors comics, obres dividides en tres actes am trama definida, us de mascares personatges masculins, tramas amoroses, bufoneries. Pers: Colombina. Criada q no porta mascara i sa de maquillar. Capità Matamoros. Burlesc conegut per gestes contra moros. Fanfarró.  Dottore. Vell, soposa als joves amants. Pessimista i sempre enfadat. Humor masclista. Mascares: joc corporal incessant i perfecte. Arguments: es basa en les aventures dels enamorats reflexant la vida de lepoca. Amor conceptual i dialectic. Recorren als lazzi qe son pallesssades per distrure al public i els actors q san perdut poden rependre listoria. JANE: orgull i prejudici: herthfordshire, anglaterra, Bennet. Jane, elizabet, mary, lydia, kitty. aspiracio senyora. senyor bingley lloga casa, amic Darcy q mensprea elisabet. Mansfield park: fanny price, viu amb oncles rics senyor thomas i lady bertram amb cosins Tom edmund maria i julia. altre tia Senyora Norrics. arribada d'en Henry i Mary crawford. Abadia northanger: catherina morland jove convididada per familia allen. catherin coneix en henry tilney, q la convida albadia pensan q s rica. germana eleanor, no li fa cas. senyora allen coneix isabella thorpe i seva familia. considerada genere gotic per fascinacio pel passat, fets sobrenaturals i localitzacio (castell). parodia gotica pel retrat burlesc. Caract: Estil renovador i enginyós.Defensa de la dona i dels seus drets.La figura d’una nova dona diferent a la de l’època que es pugui valdre per si mateixa.Anàlisis psicològics de la hipocresia, l’orgull, el caràcter dèbil i la por.Espais burgesos.Missatge instructiu i didàctic.Lluita dels personatges per descobrir els seus sentiments.Sentit de l’humor que fa servir l’autora per enriquir el mosaic psicològic de les seves obres. Critica oscietat anglesa.