Els grecs van construir edificis molt variats, però els
més importants de tots eren els temples, on vivien
les divinitats.
Els temples es construïen principalment en marbre
blanc
i es pintaven de colors, que shan perdut
amb el pas del temps. Tenien forma rectangular i eren
més petits que els temples egipcis.
Salçaven sobre una plataforma i tenien diverses dependències
(doc. 18).
El prònaos era el vestibul.
La naos o cel·la era la sala principal. Shi guardava
lestàtua de la divinitat
Lopistòdom era el lloc on es dipositaven les ofrenes
que feien els fidels.
Els grecs no van utilitzar ni larc ni la volta, sinó que
cobrien els temples amb cobertes allindades o arquitravades,
és a dir, planes, i amb teulades de dos
aiguavessos
(doc. 17).
Els ordres grecs
La preocupació dels grecs per lharmonia, la bellesa
i les proporcions correctes va fer que els arquitectes
construïssin segons unes regles molt estrictes
que determinaven la mida dels elements arquitectònics
i com shavien de combinar. Aquestes regles sanomenen
ordres.
Al principi, hi havia dos ordres: el dòric i el jònic. Després,
en va aparèixer un de nou anomenat corinti.
Doc. 17 Alçat dun temple grec.
Doc. 18 Planta dun temple grec.
Columna dòrica
El fust és estriat.
El capitell es quadrat
i molt senzill.
Columna jònica
El fust és acanalat amb arestes
suaus. El capitell està decorat
amb dues volutes.
Columna coríntia
El fust és acanalat amb arestes
suaus. El capitell està decorat
amb fulles dacant.
21. œ Comprèn els conceptes
Explica el significat de la paraula «ordre»
en arquitectura.
Descriu els ordres grecs.
22. œ Busca les idees principals.
Quines parts tenia un temple grec?
Per a què servia cadascuna?
Larquitectura grega és voltada
o arquitravada? Justifica la resposta.
23. œœœ Reflexiona.
Algun dels elements que formen part
dels temples grecs es continua fent servir
en larquitectura dels nostres dies?
ACTIVITATS
cornisa
frontó
fris
fust
capitell
basament
arquitrau
217
PATRIMONI
El Partenó
El Partenó va ser construït durant la segona meitat
del segle V aC, després del saqueig i la destrucció
dAtenes dut a terme pels exèrcits perses
en la Segona Guerra Mèdica.
Els arquitectes van ser Ictinos i Cal·lícrates,
que van treballar sota la direcció de Fídies, autor
de la decoració escultòrica.
El temple es va construir a lacròpoli dAtenes
per servir de residència a la deessa Atena Pàrtenos,
que era la protectora de la ciutat. Per això, a linterior
shi guardava una estàtua enorme de la deessa
que feia més d11 metres dalçada.
Doc. 20 Mètopa del Partenó.
Doc. 21 Processó de les panatenees.
Doc. 19 Partenó.
24. œ Observa i respon les preguntes.
A quin ordre pertany aquest temple? En què thas fixat per saber-ho?
Busca el significat en la mitologia grega de les paraules següents:
esfinx, gegant, amazona i centaure.
En el document 20 es representava un home i… què més?
La part exterior
de la cel·la estava
decorada
amb un fris que
recreava la famosa
processó de
les panatenees,
que se celebrava
cada any en honor
a Atena.
Les mètopes són quadrats amb relleus.
Nhi ha per tot ledifici.
Els relleus representaven les lluites mítiques
dels gegants, les amazones i els centaures.
Els frontons
del Partenó estaven
decorats
amb escultures que
narraven històries
relacionades amb
la deessa Atena.
Lestàtua dAtena estava feta dor i marfil.
Al cap hi duia un casc decorat amb dos cavalls alats
i una esfinx. A la mà dreta duia una petita figura
que representava la victòria.
El braç esquerre recolzava en un escut daurat.
218
6. Lart: lescultura
La majoria de les estàtues i els relleus grecs tenien una funció
religiosa
i representaven divinitats i herois. Per això moltes
daquestes escultures se situaven en els temples. Un altre grup
important descultures servia per adornar les tombes.
Els escultors grecs van manifestar molt interès per representar
la bellesa ideal del cos humà nu. Aquesta bellesa es basava en
les proporcions harmonioses, cosa que va dur els artistes a crear
cossos perfectes. Per això, els escultors van estudiar detalladament
la naturalesa humana.
Els materials més utilitzats eren el bronze i el marbre, malgrat
que també utilitzaven la fusta, la terracota, lor i el marfil. Gairebé
totes les escultures es pintaven amb colors vius, que no
shan conservat. La majoria de les escultures de bronze shan
perdut, però sabem com eren gràcies a les còpies que en van fer
els romans.
Les escultures gregues tenien una gran qualitat. Per aquest motiu
es van convertir en models per als artistes dèpoques posteriors.
Doc. 24 Discòbol, de Miró.
Representa un atleta en el moment
de fer un llançamemnt de disc.
Tot i que el cos transmet sensació
de moviment, el rostre no reflecteix
la tensió del llançament.
Doc. 23 Cora.
Sol representar una sacerdotessa
que porta una túnica fins als peus.
Té un somriure molt enigmàtic
i du una mà al pit, cosa que té
un significat ritual.
Doc. 22 Les cariàtides de lErectèon,
a Atenes. Les cariàtides són escultures
femenines que fan la funció de columnes.
LErectèon era un dels temples
de lacròpoli dAtenes.
Doc. 25 Laocoont. Representa
Laocoont, un sacerdot de Troia,
lluitant per alliberar els seus dos fills
de les serps enviades per Apol·lo.
Destaquen el moviment retorçat
i lexpressivitat de les figures.
Levolució de lescultura A FONS
En lèpoca arcaica les escultures
eren estàtiques i rígides. Els trets
humans es mostraven
duna manera esquemàtica. Es
representaven dos tipus de figures:
el curos, o atleta nu, i la cora,
o jove vestida.
En lèpoca clàssica les escultures
eren més realistes i adquireixen
un cert moviment. Els rostres són
serens i harmoniosos
i les composicions, equilibrades.
En lèpoca hel·lenística les
escultures somplen de moviment
i es van tornar molt expressives.
Els rostres reflecteixen expressions
turmentades.
25. œ Comprèn els conceptes.
Relaciona cada concepte amb la seva definició:
realisme (R) i bellesa ideal (I).
Les coses es representen com haurien
de ser segons un model de bellesa.
Es representen les coses tal com són
veritablement.
26. œœ Interpreta els documents.
Documents 23 a 25. Descriu les característiques
següents de cada escultura:
a) Expressió del rostre.
b) Moviment de les figures.
27. œœœ Organitza la informació.
Completa lesquema.
28. œœœ Reflexiona.
Com creus que ha influït la cultura grega en la
dèpoques posteriors?
ACTIVITATS
tenia
per
funció…
representaven…
les proporcions
eren…
usaven
materials
com ara…
es
pintaven…
219
Els pobles de lantiguitat havien explicat
el món a través dels mites. Els grecs van
ser els primers a buscar una explicació
dels fenòmens de la natura
i del comportament humà per mitjà
de la lògica i la raó. Per això es diu que
els grecs van inventar la filosofia
i la ciència.
Els tres grans filòsofs grecs van ser
Sòcrates, Plató i Aristòtil. Van destacar
científics com ara Pitàgores i Arquimedes.
Leducació va adquirir, llavors, una gran
importància. A Atenes, els nens
començaven a anar a escola als set anys. Hi
aprenien a llegir, a escriure i a fer càlculs
bàsics. També rebien una educació moral
i sels ensenyaven les tradicions i
els costums. Aquesta formació es
completava amb la pràctica de diversos
esports. Daquesta manera, seducaven tant
el cos com la ment.
A partir dels divuit anys rebien
entrenament militar fins als vint.
En acabar, es considerava que el jove havia
assolit la maduresa i que ja podia exercir
els seus drets i intervenir en política com
un ciutadà més de la polis.
Les nenes no anaven a escola i, per tant,
gairebé totes les dones eren analfabetes.
Tan sols algunes dones riques sabien llegir
i escriure.
La cultura de la raó
Doc. 26 Joves grecs aprenen els ensenyaments del seu mestre.
Doc. 27 Els grecs van destacar en diferents camps de la cultura.
A FONS
Personatge Camp en què
va destacar
Fets importants
Eratòstenes Geografia Va fer un mapa del món.
Pitàgores Matemàtiques Creà les bases de la geometria.
Plató
Aristòtil
Va ser deixeble dun altre gran
filòsof: Sòcrates.
En la Lògica posà les normes
per raonar correctament.
Filosofia
Filosofia
Hipòcrates Es considera el creador
de la medicina científica.
Medicina
Arquimedes Va inventar el cargol i algunes
màquines de guerra.
Física i
matemàtiques
Lescultura grega
220
Activitats
Analitzar un edifici
A lhora danalitzar un edifici hem de tenir
en compte diversos aspectes:
1. Primer hem dobservar detingudament
ledifici i diferenciar si en veiem
lexterior o linterior. També és important
descriure les diferents parts
en què es divideix.
2. A continuació, procedirem a la descripció
de lobra. En aquest apartat hem de parlar de:
La funció per a la qual es va construir.
Els materials utilitzats.
Els elements que sostenen la construcció.
Hem de



Els grecs van construir edificis molt variats, però els
més importants de tots eren els temples, on vivien
les divinitats.
Els temples es construïen principalment en marbre
blanc
i es pintaven de colors, que shan perdut
amb el pas del temps. Tenien forma rectangular i eren
més petits que els temples egipcis.
Salçaven sobre una plataforma i tenien diverses dependències
(doc. 18).
El prònaos era el vestibul.
La naos o cel·la era la sala principal. Shi guardava
lestàtua de la divinitat
Lopistòdom era el lloc on es dipositaven les ofrenes
que feien els fidels.
Els grecs no van utilitzar ni larc ni la volta, sinó que
cobrien els temples amb cobertes allindades o arquitravades,
és a dir, planes, i amb teulades de dos
aiguavessos
(doc. 17).
Els ordres grecs
La preocupació dels grecs per lharmonia, la bellesa
i les proporcions correctes va fer que els arquitectes
construïssin segons unes regles molt estrictes
que determinaven la mida dels elements arquitectònics
i com shavien de combinar. Aquestes regles sanomenen
ordres.
Al principi, hi havia dos ordres: el dòric i el jònic. Després,
en va aparèixer un de nou anomenat corinti.
Doc. 17 Alçat dun temple grec.
Doc. 18 Planta dun temple grec.
Columna dòrica
El fust és estriat.
El capitell es quadrat
i molt senzill.
Columna jònica
El fust és acanalat amb arestes
suaus. El capitell està decorat
amb dues volutes.
Columna coríntia
El fust és acanalat amb arestes
suaus. El capitell està decorat
amb fulles dacant.
21. œ Comprèn els conceptes
Explica el significat de la paraula «ordre»
en arquitectura.
Descriu els ordres grecs.
22. œ Busca les idees principals.
Quines parts tenia un temple grec?
Per a què servia cadascuna?
Larquitectura grega és voltada
o arquitravada? Justifica la resposta.
23. œœœ Reflexiona.
Algun dels elements que formen part
dels temples grecs es continua fent servir
en larquitectura dels nostres dies?
ACTIVITATS
cornisa
frontó
fris
fust
capitell
basament
arquitrau
217
PATRIMONI
El Partenó
El Partenó va ser construït durant la segona meitat
del segle V aC, després del saqueig i la destrucció
dAtenes dut a terme pels exèrcits perses
en la Segona Guerra Mèdica.
Els arquitectes van ser Ictinos i Cal·lícrates,
que van treballar sota la direcció de Fídies, autor
de la decoració escultòrica.
El temple es va construir a lacròpoli dAtenes
per servir de residència a la deessa Atena Pàrtenos,
que era la protectora de la ciutat. Per això, a linterior
shi guardava una estàtua enorme de la deessa
que feia més d11 metres dalçada.
Doc. 20 Mètopa del Partenó.
Doc. 21 Processó de les panatenees.
Doc. 19 Partenó.
24. œ Observa i respon les preguntes.
A quin ordre pertany aquest temple? En què thas fixat per saber-ho?
Busca el significat en la mitologia grega de les paraules següents:
esfinx, gegant, amazona i centaure.
En el document 20 es representava un home i… què més?
La part exterior
de la cel·la estava
decorada
amb un fris que
recreava la famosa
processó de
les panatenees,
que se celebrava
cada any en honor
a Atena.
Les mètopes són quadrats amb relleus.
Nhi ha per tot ledifici.
Els relleus representaven les lluites mítiques
dels gegants, les amazones i els centaures.
Els frontons
del Partenó estaven
decorats
amb escultures que
narraven històries
relacionades amb
la deessa Atena.
Lestàtua dAtena estava feta dor i marfil.
Al cap hi duia un casc decorat amb dos cavalls alats
i una esfinx. A la mà dreta duia una petita figura
que representava la victòria.
El braç esquerre recolzava en un escut daurat.
218
6. Lart: lescultura
La majoria de les estàtues i els relleus grecs tenien una funció
religiosa
i representaven divinitats i herois. Per això moltes
daquestes escultures se situaven en els temples. Un altre grup
important descultures servia per adornar les tombes.
Els escultors grecs van manifestar molt interès per representar
la bellesa ideal del cos humà nu. Aquesta bellesa es basava en
les proporcions harmonioses, cosa que va dur els artistes a crear
cossos perfectes. Per això, els escultors van estudiar detalladament
la naturalesa humana.
Els materials més utilitzats eren el bronze i el marbre, malgrat
que també utilitzaven la fusta, la terracota, lor i el marfil. Gairebé
totes les escultures es pintaven amb colors vius, que no
shan conservat. La majoria de les escultures de bronze shan
perdut, però sabem com eren gràcies a les còpies que en van fer
els romans.
Les escultures gregues tenien una gran qualitat. Per aquest motiu
es van convertir en models per als artistes dèpoques posteriors.
Doc. 24 Discòbol, de Miró.
Representa un atleta en el moment
de fer un llançamemnt de disc.
Tot i que el cos transmet sensació
de moviment, el rostre no reflecteix
la tensió del llançament.
Doc. 23 Cora.
Sol representar una sacerdotessa
que porta una túnica fins als peus.
Té un somriure molt enigmàtic
i du una mà al pit, cosa que té
un significat ritual.
Doc. 22 Les cariàtides de lErectèon,
a Atenes. Les cariàtides són escultures
femenines que fan la funció de columnes.
LErectèon era un dels temples
de lacròpoli dAtenes.
Doc. 25 Laocoont. Representa
Laocoont, un sacerdot de Troia,
lluitant per alliberar els seus dos fills
de les serps enviades per Apol·lo.
Destaquen el moviment retorçat
i lexpressivitat de les figures.
Levolució de lescultura A FONS
En lèpoca arcaica les escultures
eren estàtiques i rígides. Els trets
humans es mostraven
duna manera esquemàtica. Es
representaven dos tipus de figures:
el curos, o atleta nu, i la cora,
o jove vestida.
En lèpoca clàssica les escultures
eren més realistes i adquireixen
un cert moviment. Els rostres són
serens i harmoniosos
i les composicions, equilibrades.
En lèpoca hel·lenística les
escultures somplen de moviment
i es van tornar molt expressives.
Els rostres reflecteixen expressions
turmentades.
25. œ Comprèn els conceptes.
Relaciona cada concepte amb la seva definició:
realisme (R) i bellesa ideal (I).
Les coses es representen com haurien
de ser segons un model de bellesa.
Es representen les coses tal com són
veritablement.
26. œœ Interpreta els documents.
Documents 23 a 25. Descriu les característiques
següents de cada escultura:
a) Expressió del rostre.
b) Moviment de les figures.
27. œœœ Organitza la informació.
Completa lesquema.
28. œœœ Reflexiona.
Com creus que ha influït la cultura grega en la
dèpoques posteriors?
ACTIVITATS
tenia
per
funció…
representaven…
les proporcions
eren…
usaven
materials
com ara…
es
pintaven…
219
Els pobles de lantiguitat havien explicat
el món a través dels mites. Els grecs van
ser els primers a buscar una explicació
dels fenòmens de la natura
i del comportament humà per mitjà
de la lògica i la raó. Per això es diu que
els grecs van inventar la filosofia
i la ciència.
Els tres grans filòsofs grecs van ser
Sòcrates, Plató i Aristòtil. Van destacar
científics com ara Pitàgores i Arquimedes.
Leducació va adquirir, llavors, una gran
importància. A Atenes, els nens
començaven a anar a escola als set anys. Hi
aprenien a llegir, a escriure i a fer càlculs
bàsics. També rebien una educació moral
i sels ensenyaven les tradicions i
els costums. Aquesta formació es
completava amb la pràctica de diversos
esports. Daquesta manera, seducaven tant
el cos com la ment.
A partir dels divuit anys rebien
entrenament militar fins als vint.
En acabar, es considerava que el jove havia
assolit la maduresa i que ja podia exercir
els seus drets i intervenir en política com
un ciutadà més de la polis.
Les nenes no anaven a escola i, per tant,
gairebé totes les dones eren analfabetes.
Tan sols algunes dones riques sabien llegir
i escriure.
La cultura de la raó
Doc. 26 Joves grecs aprenen els ensenyaments del seu mestre.
Doc. 27 Els grecs van destacar en diferents camps de la cultura.
A FONS
Personatge Camp en què
va destacar
Fets importants
Eratòstenes Geografia Va fer un mapa del món.
Pitàgores Matemàtiques Creà les bases de la geometria.
Plató
Aristòtil
Va ser deixeble dun altre gran
filòsof: Sòcrates.
En la Lògica posà les normes
per raonar correctament.
Filosofia
Filosofia
Hipòcrates Es considera el creador
de la medicina científica.
Medicina
Arquimedes Va inventar el cargol i algunes
màquines de guerra.
Física i
matemàtiques
Lescultura grega
220
Activitats
Analitzar un edifici
A lhora danalitzar un edifici hem de tenir
en compte diversos aspectes:
1. Primer hem dobservar detingudament
ledifici i diferenciar si en veiem
lexterior o linterior. També és important
descriure les diferents parts
en què es divideix.
2. A continuació, procedirem a la descripció
de lobra. En aquest apartat hem de parlar de:
La funció per a la qual es va construir.
Els materials utilitzats.
Els elements que sostenen la construcció.
Hem de