PAISATGE URBÀ

Quan moren les guerres feudals (Edat Mitjana), desapareixen les muralles, no necessiten protecció. Durant aquesta edat van aparèixer els primers barris, que es dividien per els diferents oficis i s’organitzaven en gremis.

L’extraradi era on hi havia els apestats, deficients, prostitutes... (A partir del segle XIV és important).

Al 1348 arriba la pesta bubònica que les van portar les rates.

La planificació urbanística

Actualment, les ciutats modernes, no poden créixer ni gestionar-se sense una planificació prèvia. Són les institucions públiques encarregades d’elaborar lleis i de crear organismes de gestió i control per l’ús del sòl.

A l’Estat espanyol, el PGOU són els instruments oficials per planificar el creixement de les ciutats, qualifica el sòl en tres tipus: urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

Els ajuntaments catalans planifiquen el desenvolupament del municipi pel POUM, que han de respectar les lleis estatals i autonòmiques d’urbanisme. Hi intervenen: els agents públics, els agents privats i els ciutadans.

2.2 Agents urbans

Totes les persones i entitats que intervenen en la creació, l’articulació, la gestió i l’ús de l’espai urbà. Aquests poden intervenir en la vida urbana individualment o per entitats (persones jurídiques).

Els més importants són:

- Propietaris: Disposen del títol de propietat dels solars, les finques...

- Promotors immobiliaris: Empresaris que promouen la construcció, venda i el lloguer d’habitatges...

- Els ciutadans: Individual o en associacions de veïns i en comunitats de propietaris, poden fer sentir la seva veu davant institucions públiques per millorar la gestió municipal de l’espai urbà i per demanar un funcionament millor dels serveis públics de ciutats.

- Empresaris i comerciants: Són dinàmics, ja que per els comerços i negocis, generen llocs de treball i contribueixen la vida econòmica de la comunitat.

- Institucions i organismes públics: Representants dels ciutadans, que són encarregats de legislar i vetllar per l’ús correcte del sòl públic.