EL VENT zones amb sol sec i vegetacio escasa: Deflacio = vent sendu els materials mes menuts y deixa els mes grans de manera que sorigina un desert pedregos anomenat reg. Abrasio eolica = Vent carregat de sorra fa fregaments interns sobre la superficie de les roques. TRANSPORT Y SEDIMENTACIO EOLICA el vent trnasporta grans volums de materials fins. acumulacions de pols molt caracteristiques: diposits de loess: acumulacions de pols que transporta el vent. grans extensions en els deserts dunes: acumulacions de arenaque poden tindre forma de mitja lluna, y paralel a laccio del vent.
LES AIGUES MARINES.MODELATGE LITORAL en les costes abruptes les ones fan un treball erosiu constant. labrasio produida per larena i la grava fa que les ones llancen continuament contra les roques. dos procesos: Retroces del penya-segat i trituracio i neteja dels materials. TRANSPORT I SEDIMENTACIO LITORAL els corrents litorals transporten larena al llarg de la costa fins a les zones on dona lloc a : platges, tombols y fletxes.
LES GLACERES. MODELATGE GLACIAL lagent geologic esta format per grans masses de gel, les glaceres que flueixen lentament, poden avançar erosionant el sol i fent un bon transport. formen : valls en forma de U: valls amplies i fondes de perfil arredonit. Zones de sobreexcavacio TRANSPORT I SEDIMENTACIO DE GLACIALS la sedimentacio en el medi glacial produeix til·lites que son les acumulacions de clastos produides per les glaceres. Les mes frequents son les morenes associades al moviment de les llegues glacials.
MODELATGE CARSTIC les aigues superficials i subterranies amb capacitat per a disoldre les roques. formes erosives superficials (lapiaz i dolines) i formes erosives subterranies (galeries i cavernes) SEDIMENTACIO CARSTICA Precipitacions de sals solubles: els carbonat de calci dissolt pot precipitar i formar toves calcaries, estalagmites, estalactites, i altres formacions que reben el nom de travertins.
LA LITOSFERA, DISCONTINUITATS SISMIQUES quan les ones sismiques passen duna cpaa de la terra a una altra de caracteristiques diferents, canvien de velocitat, desven la trajectoria i part de la ona es reflecteix. discontinuitat: de Mohorovicic,de repetti, de gutenberg, de lehmann. LITOSFERA part externa del mantell superior unida a l'escorça, que forma un conjunt rigid. Litosfera continental i oceanica. En ser arrosegada per moviments del mantell sublitosferics, la litosfera es fragmentada en blocs, anomenades plaques litosferiques.
EL TEMPS I ELS PROCESSOS GEOLOGICS a mitjan del segle XVIII, genesi en la biblia, 6000 anys abans de crist. JAMES HUTTON I EL TEMS GEOLOGIC dos processos contraposats en la terra un que tendia a erosionar les muntanyes i acumularne les restes en capes de sediments i un altre que era capaç de plegar les capes de sediments fins formar cadenes muntanyoses. Procesos que actuaven molt lentament, milions de anys del temps geologic.
CICLE DE LES ROQUES en la superficie terrestre: aci te lloc la meteoritzacio de les roques i la seua transformacio en sedimets. En l'interior de lescorça terrestre: sotmesos a pressions i temperatures altes, els sedimets es transformen en roques. (punto y aparte) = El plegament de les roques i el vulcanisme formen relleus perque porten els materials cap a la superficie terrestre. INTERIOR DE LA ESCORÇA en linterior de lescorça terrestre hi ha tres factors que produeixen modificacions en els materials: La pressio, la temperatura i els esforços de compressio i distensio. (punto y aparte) Els tres factors esmentats produeixen canvis importants en els materials que es troben en el interior de lescorça. Diagenesi: transformacio dels sediments en roques sedimentaries a acausa de la pressio i la temperatura que produeixen compactacio i cimentacio dels components del sediment. Metamorfisme: es el conjunt de canvis que experimenten les roques sotmeses a altes presions i temperatures, sense arribar a fondre's. Aixi es formen les roques metamorfiques. Magmatisme: fusio de les roques i la formacio dun magma el qual dona lloc quan es consolida a les roques magmatiques.
GRADIENT GEOTERMIC I LA CALOR INTERNA DE LA TERRA el augment de temperatura que es produeix cap a l'interior de la terra rep el nom de gradient geotermic. 3Cº per cada cent metres de profunditat. Majoriament es tracta de calor residual procedent de fa mes de 4 milions danys. Els impactes de meteorits, la desintegracio delements radioactius i la decantacio dels materials mes densos FORMACIO DE CAPES fa vor 4500 milions danys el nostre planeta va arribar a ser casi fos. Els materials sordenaven per densitats: ferro, nucli ; materials rocosos, mantell ; fina capa de roques, l'escorça. Els gasos que salliberaren de les roques van pujar y formaren l'atmosfera. El vapor d'aigua dona lloc als oceans i la resta de la hidrosfera