El Romanticisme - A les acaballes del segle 18 va sorgir a Alemanya un moviment cultural nou , el romanticisme que s'estenguè durant la primera meitat del segle 19 per paisos com Anglaterra (Byron)França(Hugo)Itàlia(Leopardi)Espanya(Larra).Característiques - El romanticisme defensa l'originilatitat,la llibertat creadora i l'expressió lliure de les emocions subjectives per la llibertat de l'individu.En aquest períodegerminen els nacionalismes europeus.El poeta romàntic està insatisfet amb la realitat que l'envolta i intenta evadir-se ,bé cap al passat gloriòs de l'edat mitjana,bé cap a mons ingnots , irreals i fantàstics.Llenguatge carregat de hipèrboles , antítesi violents , metàfores.És un moviment idealista que pretén transformar la realitat i que serà substituït durant la segona meitat del segle pel realisme.Aquest atre moviment cercarà reflectir objectivament la realitat.La renaixença - Va nàixer el moviment conegut com a Renaixença , un moviment de la recuperació de la llengua i de la literatura que agafa el nom per oposició al peíode anterior , la Decadència.El seu ideari és la identificació entre llengua i nació.Es basarà en la normalització de la llengua mitjançant l'ús d'aquesta en tots els àmbits privats i públics  , entre els quals hi ha la literatura culta en tots els gèneres.Es considera que la Renaixença s'inicià el 1833 amb la publicació en la revista ''La pària'' de Bonaventura Carles Aribau.La culminació de la Renaixença sol datar-se amb el triomf del poema èpic L'Atlàntida de Jacint Verdaguer , als jocs Florals de Barcelona (1877).A la recerca d'un model de llengua - Calia optar per un model lingüístic.Es polaritzaven al voltant de dues tendències oposades :a)la dels partidaris del retorn al model de llengua medieval (els cultistes) b) la dels que defensaven escriure segons ''lo que es parla en lo dia''(els populistes).Hi han mostres dignes en l'obra de Teodor Llorente .El perill era allunyament desmesurat entre la llengua real i la literària.La segona opció que podem trobar en autors com Bernat i Baldoví.La Renaixença i Els jocs Florals - L'antiga festa dels Jocs Florals , una mena de certàmens literaris a imitació dels antics consistoris poètics medievals principalment a Barcelona i València.Trobem escriptors de tot el territori ( Ctalunya,València,Balears,Roselló)El lema d'aquests concursos era :pàtria fe i amor i composició de tema patriòtic religiós i amorós.Si un poeta guanyava 3 vegades , se li atorgava el títol de mestre en gai saber.Així a Barcelona promoguts per una burgesía industrial , difonien idees nacionalistes i arribaven a les classes més baixes.Organitzats per lo Rat Penat i una societat fundada per Constantí Llombarti controlada per Teodor Llorente.E´sdevingueren un concurs poètics localista i bilingüe centrat en la descripció del paisatge.Teodor Llorente i Constantí Llombart - La Renaixença valenciana es movia entre dos pols ideològics.Hi havia el sector progressista liderat per Llombart (1848-1893).Llombart fou fundador de Lo Rat Penat.Teodor Llorente fou periodista fundador i director de Las Provincias.El que destaca en Llorente és la capacitat que té per a tractar amb habilitat temes costumistes sobretot poemes d'àmbit rural , en què les grans passions són absents o substituïdes per un sentimentalisme efectista i primari.La novel.la al segle 19 - El redreçament de la narrativa fou molt més costós que el de la poesia perquè la novel.la del gènere és molt més dependent de la resta de factors socials.L'Orfeneta de Menargues d'Antoni Bofarull des del Titant lo blanc no se'n havia publicat cap.La novel.la costumista va nàixer amb la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida de poble , les transformacions provocades per la industrialització.Es dedicà a escriure costums de les classes polulars , bàsicament menestrals.Hidestaquem Emili Vilanova i Carles Bosch de la Trinxeria.La novel.la realista i naturalista - El costumisme va fer camí cap a la novela realsta , que va utilitzar la realitat com amaterial narratiu però no des de la descripció de quadres de costums i curiositats , sinó des de l'anàlisi rigorosa del comportament humà.Narcís Oller es el representant màxim del corrent realsta corejant al naturalisme de la nostra literatura.A més de traductor és autor de les novel.les L'Escanyapobres ja que en ple modernisme Oller intentà adaptar-se al nou segle.El teatre al segle 19 - Simultàniemnt al teatre popular que veurem després es desenvolupa a Ctalunya un teatre que intenta produir obres dignes segons els cànons romàntics , usant en una llengua arcaica i recreant amb nostàlgia episòdis medievals.A partir d'aquest moment va nàixer la institucio Teatre Català amb un autors i actors i públic fidels.Aquest teatre amb una llengua sense massa concessions als castellanisme ni als arcaismes ,elabora drames romàntics drames realistes i comèdies de costums.Àngel Guimerà - A més de poeta fou el dramaturg català més important.Cal destacar Terra Bixa .Angel Guimerà fou un escriptor catalanista i conservador que creia en la bondat intríseca de l'èsser humà que la societat anirà corrompent.Un dels exèmples més reeixits del seu taetre és el drama Terra Bixa .Hi ha un cant molt acusat a la revolta dels oprimits :l'amo es corrupte i arrosega la desvalguda Marta al pecat.Caldrà la intervenció  d'un personatge pur per a enderrocar l'abús del poder i restablir la pau.Orígens i desenvolupament del sainet - A pesar de les febles temptatives porètiques de la Renaixença a la València del segle 19 la llegua de presitigi literari continua sent el castellà i aiò afecta també al teatre que des de feia segles tenia un circuit de representacions en sales públiques únicament en castellà.Sainet és una peça valenciana , en valencià i en vers.Aquest gènere buscava la identificació del públic amb la representació d'escènes típiques de la vida quotidiana d'artesans ,comerciants i burgesos urbans.Sainets de Serafí Pitarra.Eduard Escalante - El nostre sainetista més important és Eduard Escalanteon destaca el teatre regionals i sainetista.Destaca dos o tres actes .Les seues obres plantegen conflictes entre parelles.Llengua i societat - Els sainets d'Escalante interessants des del punt de vista sociolingüístic.Els personatges de les classes baixes parlen valencià mentre que els forasters els burgesos o tot aquell que vol ascendir socialment o aparençar més riquesa i educació parlen castellà.