LLENGUA I ÚS: ELS REGISTRES LINGÜÍSTICS.
REGISTRES LINGÜÍSTICS:
´L'ús que cada parlant fa de la llengua esta relacionat amb les variacions funcionals o registres lingüístics. Normalment un usuari de la llengua no conex només una varietat funcional, sinó que en coneix i núsa diverses.
ELECCIÓ DE CADA REGISTRE:
el tema, el canal, el grau de formalitat, la intencionalitat comunicativa.
EL TEMA:
es tot allo a que es refereix el missatge. Els temes de que pot tractar una comunicacio son molt diveros, pero es clasifiquen en dos grans grups: temes gernerals i remes especialitzats.
generals: aquells que fan referencia a la vida quotidiana i a les coses mes comunes.
especialitzats: aquells que requereixen un vocabulari especific que no esta a l'abast de tot el mon.
EL CANAL:
mitja a traves del qual es transmet el missatge: hi ha dos canals: l'oral i l'escrit.
oral: improvisat i emifer, mentre que el escrit sol ser preparat, pero tambe podem trobar situacions a la inversa.
EL GRAU DE FORMALITAT:
presencia d'un emissor i d'un receptor, reben el nom de interlocutors.
segons la relacio interpersonal, la comunicacio pot tindre un grau de formalitat superior o inferior i requerir un tipus de registre o un altre.
units al grau de formalitat tenim dos conceptes que tambe es relacionen am registres, com es ara els usos privats i els usos publics.
LA INTENCIONALITAT COMUNICATIVA:
intencions comunicatives:
-crear bellesa: textos literaris/ -informar o informar-se: textos expositius, narratius i descriptius./ -orientar l'opinio i la conducta: textos argumentatius.
Cada emissor triara uns registres mes objectius per informar o uns altres de mes subjectius per crear bellesa o orientar l'opinio i la conducta.
2 TIPUS DE REGISTRES:
s'agrupen en dos grans blocs:
registres cultes: registre cientiic i tecnic, registre academic, registre juridic i administrariu , registre literari i registre periodistic i publicitari.
registre col·loquial.
LA VARIACIÓ SOCIAL: la variacio social , es aquella que afecta l'individu i que depen del seu nivell sociocultural. Parkem de variacio diastratica quan ens reerim a l'us de la llengua que fan els parlants segons el grups socials o professionals a que pertanyen.
Aquestes varietats diferenciades reben el nom de argot,
FACTORS: l'edat, el lloc de residencia, el sexe la classe social, la professio.
l'edat: es clar que no parlen igual ni fan servir el mateix tipus de llengua des persones d'edats molt diferents, un jove i un ancia.
EL LLOC DE RESIDENCIA:
el lloc on viuen els parlants també es un factor d'influència en el tipus de varietat lingüística utilitzada. les diferencies es basen en la dualitat area rural/ area urbana.
EL SEXE:
el sexe masculi o femeni, tambe afecta a la manera de parlar. De fet s0ha constatat que hjomes i dones processem la informacio de manera diferent. Es manifesten en la manera de comunicar-se : el llenguatge utilitzat pel sexe femeni sol estar impregnat per formules lingüistiques mes tradicionals, menys agressves, poc afirmatives i mes formals, que les dels homes.
LA CLASSE SOCIAL:
la pertinença a una classe social o a una altra tambe es un factor de variacio linguistica causada sobretot pel nivell d'estudis.
la classe social mes marginal es caracteritza per fer servir un llenguatge mes pobre ple de barbarismes.
en canvi les classes socials mitjanes , altes solen disposar d'un canañ ñexoc ,es añt-
LA PROFESSIÓ:
la professio o ocupacio es un dels factors que mes afecten la variacio social.
Cada grup professional presenta una forma de parlar, amb un vocanulari determinat i unes expressions que li son propies, tal com hem vist anams qiam parlavem de l'argot.
MODALITZACIO:
la modalitzavio es la manera que l'emissor te de apareixer en el text , l'actitud, la posicio que l'emissor adopta de cara al tema que tracta
es manifesta mitjançant recursos linguistics.
1. recursos lunguistics.
2. oracions interrogatives, exclamatives, imperatives, desideratives.
3. prefixos i sufixos.
4. lexic valoratiu com: sustantius, adjectius, verbs, adverbis: locucions de manera o quantitat, intersecucions, perisfrasos d'obligacio, figures retoriques.