Larqitectura es defineix com lart de projectar i construir edificis o espais x a lus de les persones i es considerada com a art pel fet k comporta una volunta estética. La arquitectura segons la funcio k fa, pot ser dividida en dos grups: en la civil: q es divideix en arquitectura domestica,lúdica, institucional, commemorativa, comercial i dinfraestructures.I laltre es la religiosa: q esta destinada principalment al culte i te lexpressio mes genuina en els temples. Les caracte de larkitectura: te dos elemnets estructurals essencials: lespai interior i lespai exterior o volum, i un superficial lornamentacio. Lanalisi de lobra arkitectonica des del punt de vista tecnic exigeix de tenir en compte, duna banda, els materials, i duna altra els elements tecnics: sostenidor i sostinguts. Els elemts sostenidors : el mur, es un suport de caire continu q tanca ledifici pels costats i els compartimenta interiorment, pot ser de carrega (paret mestre),i de separacio. En el mur cal considerar tres elements diferentes: laparell, el parament i les obertures. Tmb hi ha els suports verticals q serveixen x sostener les cobertes i els arcs i tmb x reforçar els murs son les columnes, els pilars i els pilastres. Com tmb enre els elemntes sostenidor que no descanses al terra que son les mensules, les catel·les i els permodols.
Els elements sostinguts: la llinda, es el elemtnt horitzontal q transmet les carreges de la coberta de manera vertical. Larc es un leeme corbat q desvia lateralmet les carreges de la coberta. Les cobertes planes o arkitravades que son les k recolzen a la lllinda i exerceixen carreges verticals sobre els elements sostenidors. Les cobertes corbades o de volta queu son les originades pel moviment longitudinal dun arc generador. La cúpula es una volta semiesférica q esta formada pel movime rotatori dun arc generador sobre l seva clau o dovella central q tanca larc.
Lescultura: esta pensada per ocupar un lloc concret. La relacio de lescultura mb larkitectura es fonamental peq okupa altars i fornicules alhora q en els monuments es relaciona amb lespai urba.mikel angel deia que lescultuira es fa trianet material dun bloc de fusta, de pedra o de marbre. Pero sha fonamentat en tres solucions: el modelatge, el tallat i el buidatge. Els materials:el marbre es el material de lescultura per antonomasia. Els in struments:lescultor transforma la materia pressionantla o colpejantla amb instruments diversos. La majoria de les eines de lescultor son punxants o tallants. El primer pas el desbastat, q es fa amb un punter. Es continua amb cisells,q son eines tallants de tall recte,i amb gubies,q tenen el tall curbat. El pas seguent es e de lallisat, q en la fusta es fa amb llimes o paper de vidre, i en el marbre es fa amb pedra fosca i abrasius.la forma de lescultura: te dues formes d representacio: el ple volum i el relleu. El ple volum ha tingut dues formulacions en relacio amb lespectador: la unifacialitat un unic punt de vista optim frontal i la multifacialitat de punts de vista optims. El rellefu es la forma descultura q sacosta mes a la pintura, pero no fa servir els diversos tipus de relleu per aconseguir perpectiva i profunditat en la representacio.
La pintura:es la manifestacio artística tot i k el proces delaboracio pictórica es complex.els instruments:els intruments del pintor son tres: la paleta, el pinzell i lespatula.els suports:el primer suport de la pintura va ser la paret de les coves. Pero els suports mes utilitzats han estat la fusta i la tela. La primera es anomenada taila i la segona llenç. El tecer suport es el mur. Les tecniques: en la majoria de tecnikes artistikes piktorikes es combinen dos constituents indipensables per aconseguir color: els pigments de color i els agluinants. Les principals tecnikes pictorikes traicionals son: el fresc (es la modalitat mes usual de la pintura mural), el Tremp (va ser utilitzat inicialment com a pintura mural), loli(consisteix en una barreja de pigments amb oli) i lencaustica( es una preparacio de colors diluits en cera fosa, que fa daglutinant).
El gravat: es la seriacio, la possibilitat de ser reproduit mes duna vegada. Els diversos metodes sobre paper o tela son: xiolgrafia, gravat al buit, litografia, la seriegrafia i lesgrafia. Tipus de gravat:hi ha dues modalitats de gravats: el gravat de creacio(crea una obraoriginal q despres ssera reproduida un nombre de vegades variable) i el gravat de traduccio(copia, com la fotogoracia moderna,una pintura, etc).

Parteno:autors:ictinos i Cal·licrates. Cronología:entre el 447 i el 438 a.c. tipología:temple. Material:marbre de la pedrera del pentelic i fusta. Estil:classic grec. Localitzacio:acropoli dantenes.
El parteno va formar part del urbanistic religios de lacropoli datenes. El temple va ser aixecat en el punt mes alt de lacropoli, pq fos visible de de tot atenes, fins i tot al mar, tenia 8 columnes en cadascuna de les façanes oriental i occidental i altres disset en cada lateral marcaven el reciente del santuari datnees. El parteno va ser el gran temple q els ateneneos van oferir a la deessa atena despres de derrotar els perses. La seva contruccio, duratn lepoca de Pericles, va ser linici de la reconstruccio de lacropolo antenesa, destruida durant les guerres medikes. Sota la dominacio tirca,durant el s.XV, el parteno es va convertir en meskites i durant el s XVII, en un polveri, q va ser destruit x una bomba veneciana. Lobra va durar tan sol 10 anys. El parteno es unan sintesi perfecta entre la tradiccio dórica i la novetat jónica, q va endolcir les proporcions iva agafar a lhome com a mesudra en la recerca de lharmnonia conrtuctiva.

Erecteon:autor:mnesicles. Cronología 421-405ª.c. tipología:temple. Material: marbre del pentelic. Estil: grec classic. Localitzacio: acropoli datenes.
Lerecteon es una de les obres mes significatives de lestil jonic. Ledifici presenta 4 façanes diferents amb partics de columnes i amb lentrada principal orientada cal a lest. La seva contruccio en un terreny a dos nivells es una de les seves originalitats. A causa de lesmentat desnivell ,la part oriental apareix en una zone mes elevada q loccidental. Les columnes suporten en tots el casos un entaulament amb un arkitrau de tres façanes u amb el fus i la cornisa corresponents. A la diferencia del parteno, les columnes de lerecteon no concstitueixen lelement de suport basic de tot ledifici. Sembla com si les columnes fossin elements auxiliars del temple, tot exercint un simple funcio decorativa. Lerecteon fou contrauit a lacropolis datenes x larkitecte filocres entre els anys 420-407ac, al costat de les restes dun altre mes antic k va substituir esta contruit al costat nord del parteno. Es un temple de singular bellesa a causa de les reduides dimensions del seu espai i de les proporcions dels elements sostenidors. Els seus elemntes decoratis son tres_ geometric, els folomorfix i el figuratiu.

Atena aptera o atena nike:autor:cal·licrates. Cronología:421.