1. El territori espanyol: el relleu

Situació de la península Ibèrica: Península situada l’hemisferi nord, a la zona temperada i al sud-oest d’Europa entre l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània. El territori espanyol està format per l’Espanya peninsular i la insular: Illes Balears al Mediterrani i les Illes Canàries, a la zona subtropical atlàntic, i al nord d’Àfrica les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Els Pirineus, uneix la Península amb Europa i l’estret de Gibraltar la separa d’Àfrica.

Característiques del relleu peninsular espanyol:

-Forma massissa, esta determinada per l'amplada i l'extensió de les costes. Quasi tot el perimetre costaner té un traçat rectilini, menys els petits trams amb costes retallades.

-Elevada altitud mitjana,  té dos factors: l'existencia d'un extens altiplà central, i les diverses serralades que travessen el territori. L'altitud mitjana de la peninsula és de 600 m.

-Disposició perifèrica del relleu peninsular, forma una espècie de cinturó muntanyós que influeix sobre el clima peninsular. Aquestes muntanyes perifèriques no deixen l’entrada de masses d’aire marítim humit cap a l’interior.

-Unitats naturals,determinen la disposició i formació del relleu i la gran varietat de climes.

3. La Meseta: Serralades interiors i vores muntanyoses

-La Meseta: És la unitat principal del relleu espanyol, ocupa l’espai central de la península. Durant el moviment alpí va quedar fracturada en dos grans blocs: la Submeseta Nord: d’una altitud mitjana. Envoltada de muntanyes i travessada d’est a oest per la xarxa fluvial del riu Duero. La Submeseta Sud: d´’una altitud mitjana de 500-700 m. Està formada per dos altiplans.

-Unitats relacionades amb la Meseta:    ·Antic sòcol paleozoic a la part occidental forma un peneplà suau fins al mar amb materials durs com granits, pissarres.

·Les serralades interiors de la Meseta, formades durant el moviment alpí on unes zones es van fracturar i altres es van enfonsar.

·Les vores muntanyoses de la Meseta formades durant el moviment alpí on els sediments menys resistents a les vores del sòcol, es van doblegar i plegar.

4. Les serralades exteriors a la Meseta

-Els Pirineus: Alineació que s’estén des del Golf de Biscaia fins al cap de Creus i fa límit entre la península i Europa. És el modelatge glacial més important de la Península:

·Els Pirineus Axials: Materials hercinians amb restes de glaseres. És troben les majors altitud.                   ·Els Prepirineus: Materials secundaris i calcaris. De menor altitud i formes més suaus.

-Les Serralades Bètiques: Formades durant el moviment alpí al chocar la microplaca Ibèrica amb la placa Africana. Es van formar dos unitats separades per depressions.

Els climes d’Espanya:

-El temps atmosferic, és l'estat de l'atmosfera sobre un lloc en un moment determinat amb una temperatura d'humitat, precipitacions, temps i nuvolositat. Meterologia.

-El clima, és la succesió habitual d'un tipus de temps d'un lloc. Climatologia.

-Jet Stream, és un fort corrent de vent, d'estructura tabular que circula d'Oest a Est. Es desplaça cap a l'est amb molta velocitat, per tant origina remolins d'aire, que provoquen a la dreta altes presions subtropicals i a l'esquerra baixes presions.

+A l'estiu el Jet Stream, entra per Escocia, on porta molta humetat i continua cap Noruega, per tant hi haura un estiu fred i al hivern entra per l'Ocea Atlantic, per tant hi haura un clima fred a Espanya.

-Anticiclons (A):Àrees d’alta pressió, que giren en sentit de les agulles del rellotge y són masses que expandeixen l’aire cap a fora i cap a baix, la terra sol escalfar-se, absorbeix la humitat i produeix temps estable.

-Depressions (D): Àrees de baixa pressió. que giren en sentit contrari de les agulles del rellotge, l’aire puja, es va refredant, es condensa la humitat, es formen núvols i originen pluja: temps inestable.

-Altitud: longitud que hi ha desde qualsevol punt d ela terra fins a l'equador.

Climes d'Espanya-Clima oceanic, a la zona costanera de Galicia i la Cornisa Cantabrica. Precipitacions abundants, amb influencies de masses d'aire de l'atlantic. La temperatura sol ser suau a l'hivern i moderades a l'estiu. Varietat oceanica, el clima té una transició entre els climes oceanics i d'interior de la Meseta, amb poques precipitacions i estius secs. Varietat de Muntanya oceanica, l'altitud fa baixar les temperatures i més precipitacions i nevades.

-Climes Mediterranis, és el mes extens a Espanya, amb precipitacions escases a l'estiu i abundants a l'hivern. Temperatures altes a l'estiu i suaus a l'hivern.

-Clima Canari, a les Illes Canaries. Temperatures altes tot l'any i precipitacions escasses.

1)De costa, Lanzarote, desertic amb temperatures mitjanes per la poca influencia del vents elisis.           2)Varietat de muntanya, rep influencia del mar, temperatures suaus. Tenerife.

3)Varietat de cims, es caracteritzen per la forta insolació, temperatures altes.

Climes de Catalunya-Mediterrani Litoral, a la Franja Costanera, Precipitacions escases  a l'estiu i abundants a l'hivern. Temperatures altes a l'estiu i secs i a l'hivern suaus.

-Mediterrani continental, al Centre de Catlunya, de gran influencia del cerç, no te influencia del mar. El cerç és un vent fred que s'origina a l'atlantic.

-Temperat atlantic, a la Vall d'Aran, clima sota l'influencia de l'Atlantic, precipitacions abundants i a l'hivern amb neu. Estius suaus.

-Fred subalpí, al sud de la Cerdenya, transició entre alpí i el submediterrani, estius calorosos que l'Alpí, pero més frescos que el mediterrani.

-Fred alta muntanya, al Pajes Subirà, estius frescos i hiverns freds, llargs i amb neu.

Vocabulari

Depressió: Zona enfonsada en relació al territori que l’envolta.

Erm: Superfícies estructurals tabulars, planes, elevades, seques i fredes. Paisatges àrids i amb poca vegetació.

Horsts: Sector o pilar elevat d’una falla.

Mall: Roca alta i escarpada.

Meseta: Extensió de terreny elevat i pla, erosionat.

Modelat glacial: Modelat consistent en l’excavació de valls en forma de U per l’acció del gel.

Modelat litoral: Modelat consistent en formacions costaneres específiques provocades per l’acció de la mar.

Peneplà: Superfície amb pendent molt suau i amb valls de fons molt ample per les quals les aigües dels rius circulen.

Relleu: Conjunt de formes que presenta la superfície terrestre.

Relleu tabular*: Tipus de relleu de superfície aplanada.

Sòcols: Relleus de plana formats durant l’era Primària o Paleozoic, són els més antics de la península i estan formats per roques molt rígides.

Boira. Fenomen atmosfèric que es produeix quan la humitat de l’aire es condensa en la capa inferior de l’atmosfera.

Borrasca. És l’àrea que està sota l’efecte d’una pressió atmosfèrica inferior a la normal, la qual provoca inestabilitat meteorològica.

Clima. Conjunt de tipus de temps atmosfèrics que es donen en un lloc determinat i que es repeteixen de forma cíclica al llarg de molts anys.

Climogrames. Gràfics de doble entrada on es presenten els valors de precipitació i temperatura al llarg de l’any en una estació meteorològica determinada.

Front. Superfície de contacte entre dues masses d’aire.

Humitat. Element meteorològic que fa referència a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.

Isòbares. Línies que uneixen els punts amb un mateix valor de la pressió atmosfèrica.

Isotermes. Líniesque uneixen els punts amb un mateix valor de temperatures en un mapa climàtic.

Pluges torrencials. Són pluges molt abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat.

Vent. És el moviment de l’aire des de les altes a les baixes pressiones.

Escala grafica i escla numerica.