Renaiximent i contrareforma
L’origen Renaixement hauriem de situar-lo a Itàlia. L’autor Petrarca, autor d’epístoles morals d’estil ciceronià traduït per Bernat Metge abans d’acabar el segle XIV.es va establir un paral·lelisme que esdevingué fonamental en l’evolució del pensament occidental: la restauració d’una societat més justa, culta lliure depenia de la puresa i la correcció de la llengua que transmet el coneixement.
En aquesta etapa cultural es va establir un paral·lelisme que esdevingué fonamental en l’evolució del pensament occidental: la restauració d’una societat més justa, més culta i mes lliure depenia de la puresa i la correcció de la llengua que transmet el coneixement. Pensament, comunicació i societat per primera vegada van junts. En el nostre àmbit, aquest nou model d’humanistes, llatinistes i bibliòfils, no apareix fins l’últim terç del segle XV, destacarem sobretot a Joan Lluís Vives.
La recuperació filològica va forçar la reforma dels plans d’estudis de les universitats, a les quals s’exigia una formació íntegra en els camps del saber. Davant la desconfiança de l’Església autors com Erasme de Rotterdam i el seu col·laborador valencià Joan Lluís Vives, van aplicar als llibres de la Bíblia per tal de contribuir a la difusió d’una nova manera de viure l’espiritualitat basada en el contacte directe amb les Escriptures.
Les obres d’Erasme són reivindicades pels fundadors de la Reforma protestant i, com a conseqüènciaEl pensament renaixentista es basteix sobre tres puntals: l’antropocentrisme, l’home com a mesura de totes les coses; la natura com a escenari de l’art i la cultura; i la recuperació del classicisme grecollatí com a referent ideològic i cultural
POESIA: Es dóna un procés de recerca i diversificació. els autors no solament escriuran en castellà, ara també s’atreviran amb la llengua artística del moment: l’italià.
Destaquem autors com Pere Serafí , poeta queva voler harmonitzar el petrarquisme amb la devoció per Ausiàs March i per la poesia popular. Va conrear gèneres i estrofes de diversos orígens i va tractar com a temes fonamentals la naturalesa i les incidències de l’amor i la moral.
Altre autor important va ser el valencià Joan de Timoneda, destacant el cançoner Flor d’enamorats, que conté unes 280 poesies i és el recull valencià de poesia profana més important fins al segle XVIII.
TEATRE: Francesc Fontanella va intentar modernitzar el teatre en català partint de models mésutilitzats en altres literatures, fet extraordinari perque el castellà era l’idioma omnipresent a la nostra escena. De la seua obra destaquem una farsa bucòlica en què combina accions i personatges amb dos registres, seriosos i còmics Amor, fermesa i porfia i una elevada faula mitològica sobre els contrastos de l’amor a partir de les bodes desiguals entre Venus i Vulcano: Lo desengany.
També destaquem a Francesc Mulet que, amb Fontanella, va fer un intent de vitalitzar el teatre autòcton amb dues comèdies: La Comèdia bribona sobre el romanç de Gayferos i Melisenda, que utilitza un llenguatge carregat de burla i desmitifica personatges coneguts de renom èpic i, en segon lloc, La infanta Tellina i el rei Matarot.