El centre d’interès, doncs, ha de tenir en compte diversos aspectes:
/ Els interessos dels nois i noies: ha de deixar que s’expressin i que s’ho
muntin i estructurin al seu aire; així, l’experiència de la colònia, el
campament o el que sigui serà més viscuda. I tot allò que aprenguin ho
integraran, ja que ha sortit de cadascun d’ells i del grup.
/ Ha de promoure nous interessos: la intervenció com a monitor pot obrir
noves necessitats i nous interessos que faran avançar per camins més
amplis i oberts. No ens quedarem amb el que tenim, sinó que hem
d’intentar innovar amb les aportacions d’un centre d’interès que
engresqui.
/ Ha de despertar la curiositat i l’esperit d’aventura: cal buscar motivacions
prou suggestives perquè ens despertin la curiositat i les ganes
d’aventurar-nos i d’explorar allò que no coneixem.
/ Ha de facilitar una educació global: en barrejar aprenentatges diferents i
vivències amb l’eix central d’un centre d’interès aconseguirem donar un
sentit de globalitat a d’altres aprenentatges que per si sols no són
massa interessants.
/ El centre d’interès, per la multitud de situacions, accions, interrelacions,
activitats, debats, etc. que es duen a terme d’una manera experimental i
personal o grupal, és un lloc privilegiat perquè l’educació sigui
determinant pel desenvolupament dels infants.
/ Ha de crear un món imaginatiu: tot centre d’interès ha d’aportar quelcom
màgic i especial a les activitats que es desenvolupen.
/ Ha de potenciar les vivències comunes del grup: és una experiència
comuna, tot i que cadascú en té una vivència pròpia. Potser de vegades i
per grups farem coses diferents. Però sabem que hi ha un interès o una
feina comuns.
/ Ha d’estimular la creativitat: en els centres d’interès, atès que l'interès
s’ha de manifestar en accions, propostes i realitats, hi ha un bon marc
per exercir una creativitat imaginativa.
Nous models d’intervenció educativa:Principi d’individualitzacióPrincipi de significativitat/ Principi d’autonomia/ Principi de constructivitat/ Principi d’activitat
EPISTEMOLOGIA DEL GRUP I DE L'EQUIP:/ Interacció Recíproca/ Existència d'Objectius, Valors i Activitats Compartides/ Estabilitat i Durada Relatives./ Consciència de Grup/ Reconeixement Social
GRUP
/ Cada persona respon per la seva tasca. Treball
independent. Responsabilitat individual.
/ Tenen formació similar i realitzen les mateixes
tasques.
/ Cada membre funciona individualment
/ Fàcil de formar.
/ Pot faltar algú sense que es noti.
/ Els objectius venen des de l'organització.
/ Orgull de pertànyer a l'organització.
/ Hi ha un líder extern al grup que marca les
normes organitzatives.
 EQUIP
/ Tots responen al conjunt de la tasca. Hi ha una
missió compartida i responsabilitat col·lectiva.
/ Cada membre domina un aspecte diferent de la
tasca. Complementarietat. Especialització.
/ Cal una coordinació, estàndards d'actuació.
/ Per formar-los cal una experiència junts.
/ Si falta un membre dificulta la tasca.
/ Els objectius són propietat de l'equip.
/ Orgull de pertànyer a l'equip.
/ El lideratge és un rol de l'estructura de l'equip,

tutelat per un líder
EL SENTIMENT DE PERTENENÇA SEGONS MASLOW.

Segons Maslow existeix una jerarquia de necessitats, que es troben estructurades en diferents graus de

poder, segons una determinació biològica. Les primeres necessitats es basen en el dèficit, mentre que les

necessitats de la part alta de la jerarquia es basen en el desenvolupament. Són necessitats

de dèficit; les necessitats fisiològiques, les de seguretat, les d'amor i pertinença, i la necessitat d'estima.

Són necessitats de desenvolupament; l'auto-realització personal i la transcendència.

Una vegada superades les necessitats fisiològiques i de seguretat, el ser humà se sent

motivat per

l'amor i la pertinença o afiliació a un cert grup social. Estan orientades a superar els

sentiments de solitud

i alienació. En la vida diària aquestes necessitats es presenten contínuament, en un primer

nivell hi ha la

necessitat de pertinença al grup familiar, més tard el ser humà mostra desitjos de casar-se,
formar una

família, ser part d'una comunitat, ser membre d'una església o d'un club social.