Nou regim demogràfic:Creixement de la població. Depèn dels recursos naturals, sobretot alimentaris. Hi havia un límit al creixement de la població.Industrialitzacio àincrement demogràfic. Canvis en la mortalitat i natalitat.

Descens de la mortalitat: Disminució de la mortalitat infantil, prolongació de l’esperança de vida. No crisis demogràfiques. Acceleració creixement demogràfic.

·Noves tècniques agrícoles i millora dels transports van reduir les crisis de fam per les males collites.

·Desenvolupament de la medicina i mesures d’higiene (clavegueram) van evitar epidèmies.

·Avanços mèdics: cirurgia. Lluita contra les malalties infeccioses.

-Control de la natalitat:disminució de la natalitat. Va ser mes progressiva i tardana que la disminució de la mortalitat. Motivada per:

·Control voluntari de la natalitat

·Difusió de les tècniques contraceptives

-Grans migracions interconentals:1820-1915 corrent migratori. 40 milions d’europeus (1/5 part d’Europa) van anar a altres continents (amb característiques climàtiques semblants).El creixement de la població i l’emigració àcomerç internacional.

Nous mercats àvendre productes manufacturats i comprar primeres matèries i productes alimentaris.

Societat de classes

Societat estamental àsocietat igualitària, principi de la ciutadania (totes les persones són iguals davant la llei)

La riquesa definirà un nou model de societat àsocietat de classes

Sufragi censatari àsufragi universal

La lluita per aconseguir el sufragi universal demostra que la riquesa era un element basic per la diferenciació social.

Segle XIX, sufragi censatari: només podien votar i ser elegides les persones que superaven uns mínims de propietats i riquesa. Excloia la majoria de població. Ciutadans (drets polítics i civils) i població (drets civils)

Vots de les dones: dret de vot per les dones – sufragi femení

s. XIX Moviment feminista lligat als moviments sufragistes de Gran Bretanya i Estats Units.

Debil perquè a l’estat espanyol era tradició que les dones fessin les tasques domèstiques i l’esglèsia.

Sufragi universal (vot homes i dones) i establiment de sistemes polítics democràtics i participatius à reducció de les diferències socials.

Burgesia: va promoure la Revolució industrial. No tota era industrial. Hi havia de comerç o finances (rics).

El proletariat també va contribuir però les seves condicions de vida i treball eren míseres i van provocar moviments reivindicatius.

Ludisme: primer moviment de protesta. Destrucció de màquines per manca de feina i de l’atur obrer. A la segona meitat del segle XIX es van adonar que la destrucció de màquines i l’incendi de fàbriques no solucionava els seus problemes i van desaparèixer

Moviment obrer: associacions de treballadors de les fàbriques que es van construir a la Revolucio Industrial. Objectiu millorar les condicions de vida i de treball:

-Salaris més alts

-Limitació dels horaris

-Condicions de treball

Cartisme angles: Primera meitat s. XIX sufragi universal i defensa parlamentària dels interessos dels obrers. Encapçalats pels partits socialistes

A catalunya

Desenvolupament econòmic a la segona meitat del s.XVIII. 1717-1787 es va duplicar la població. Increment de producció i productivitat agrícola. Gracies a:

-Ampliació de la superfície cultivada

-Augment de terres de regadiu

-Us d’adobs

-Rotació de conreus i supressió del guaret

-Especialització en els conreus

-Maquinaria

La industrialització es va iniciar s. XVIII amb la industria cotonera i l’estampació d’indianes.

Vapor 1833 germans Bonaplata, fabrica El vapor a Barcelona.

Carbó, arribava per mar. Fabriques a bcn i costes.

Escassetat de primeres matèries (carbó i ferro) va dificultar el desenvolupament de les industries. El carbó provenia de les illes britàniques i era car per el transport i els aranzels.

Falta de carbó àfonts d’energia alternatives àturbina hidràulica, per tant, colònies industrials als rius ( conjunts formats per la fàbrica, casa de l’empresari, cases dels obrers, escola, església, taverna i economat)

1r- industria textil i 2n metal·lúrgica à la maquinista terrestre i marítima (fabrica 1855)

3r industria del gas i la electricitat

-Gas – enllumenat públic i consum domèstic

-Energia hidroelèctrica guanyava terreny