Romanticisme: moviment estètic que aparegué a Europa a finals del S.XVIII i que s'hi estingué durant la primera meitat del S.XIX. Implica un camvi en la manera de concebre la producció literària i les relacions entre l'individu i el mon. A partir d'aquest moment se sustentarà en la creació i renovació. CARACT: -Valorament del sentiment y de la instuïció en contraposició a la raó. -Culte a l'invidualisme, a la personalitat de casdascú i a la subjectivitat. -Potenciació de la llibertat creadora i de l'originalitat enfront de les regles. -Cerca de l'evasió i gust pels escenaris llunyans i exòtics. -Valoració del passat, sobretoto de l'edat mitjana. -Recuperació de les arrels i la cultura dels pobles i lluita pel seu alliberament. Els ideals romantics influïren decisivament en la nostra literatura.
Renaixença: fou un moviment ideològic i cultural que tingué per objectiu el redreçament de la literatura i de la cultura. Fou un moviment de gran abast, que replantejà la condició nacional de la nostra societat. Aquest moviment literari s'estengué en terres valencianes fins ben entrat el S.XX, a causa de la gran influència de Teodor Llorente i de la seua concepció jocfloralesca de la poesia. Es considera que la Renaixença comença a forjar-se a partit del 1833.
Els Jocs Florals: certàmens literaris anuals que havien existit ja a l'edat mitjana. Els intel-lectuals de la Renaixença van decidir recuperar-los perquè serviren de plataforma per als autors que escrigueren en la nostra llengua. Temes: la pàtria, la fe i l'amor. Van tenir una importància extraordinària perquè serviren d'element cohesionador dels autors dels diferents territoris del domini lingüístic, per damunt de les diferencies administratives i dialectals.
La Renaixença valenciana: A València la Renaixença fou una manifestació exclisivament literària, amb una repercussió social restringida. Els renaixentistes valencians representaven la burgesia agrària arrelada en els nuclis urbans. Aquest fet ocasionà que la nostra Renaixença tinguera uns objectius diferents dels que predominaven a Catalunya, on la burguesia, basicament de tipus industrial, es comprometé molt més en determinades reivindicacions que culminaren, des del punt de vista polític, en el nacionalisme, i des del punt de vista lingüístic, en una preocupació per la normativizació de la llengua.
El diccionari s’organitza en articles, que es componen d’entrada i contingut. Les entrades són les paraules que encapçalen cada article i s’ordenen alfabèticament. Els articles poden tenir una o diverses accepcions, que poden tenir subaccepcions, que aporten diferents matisos o lleugeres variacions de significat.La repressió franquista i la resistència a l'assimilació lingüística: la victoria de l'exercit feixista en la Guerra Civil (1939-1939) arrancà de soca-rel aquest procés normalitzador, ja que el general Franco volia mantenir, a més de la unitat politicoadministrativa, la unitat lingüística en tot l'Estat espanyol i, per tant, imposà el castellà i reprimí duranment l'us d'altres llengues vives. De tota manera, la resistència a l'assimilació lingüística i cultural no tardà a aparéixer. Durant la segona meitat del S.XX, es publicarem obres molt significatives en el proces de recuperació de la nostra llengua.