Amb la seva fí, comenca un proces de llatinització i estructuració del territori. Un dels fets més característics es la Revelió del 197 a l'Ulterior,

en la qual, roma envia el 195 a Marc Porci Cato per pararla. La revolta s'exten de l'ulterior a la citerior i va acabar a la batalla d'Empuries (Cató)

Després el sud encara continuava en guerra, aixi que va anar a reforcar l'exercit romà, però va tenir que tornar a causa que se li acabava el temps de magistratura. Al tornar a Empuries va fer de policia abans de tornar a Roma.

Per tant trobem que el poder roma a la pensinsula s'integra de dues formes;  Al Nord  l'hegemonia roma s'aconsegueix integrant pobles aliats a l'exercit roma gradualment, en canvi al sud es fa substitunt l'anterior hegemonia cartaginesa i continua el proces d'explotació. De moment no hi ha intencio de col·lonitzar, nomes de mantenir. Són els mateixos indigenes els que s'adapten al tipus romà.

A partir de la primera meitat del s.II, l'ocupacio romana s'exten a l'interior de la peninsula: 2 fases: 1 fase d'expansio a l'interior-(197-179 a.C) continues revoltes i insureccións. 2 fase-(179-159 a.C) Fase de pau, gracies a Tiberi Semproni Grac. Dominació del territori pero no colonització. 

Hi ha excepcions com Itàlica (206) fundada com ciutat hospital, o com Carteia, primera colonia de població romana i indigena a la peninsula. Un altre exemple es Corduba, dundada per Marcellus, consol de roma entre els 169/8 i el 158, poblada per gent escollida, i fundada al cosatat d'un assentament indigena turdetà.

159-133-Guerres celtiberiques- Tota la costa hispanica pacificada, pero els pobles de l'interior no s'adapten (magistrats problema) Aixo esdevindra en una espiral de guerres de desgast en les quals l'exercit roma patira molt.

Líder Lusità-Viriat- que comanda les revoltes del 159 al 139 fins que mor assasinat per un traidor. 

La guerra continua despres del 139, ja que els celtibers encara es resisitien. Episodis militars que mostren la debilitat del sistema republica roma, Hostilus Macilus, al 137 aC es enviat a hispania per pacificar, i acaba intentat salvar el seu exercit amb un tractat de rendició, que Roma radica. Despres ell es entregat a Numancia, capital de la resistencia celtibera, pero tot i aixi la guerra continua fins que, al 134 aC, Publi Corneli Escipió Emilià, es enviat per acabar amb les revoltes, finalment a traves d'un setge, Numancia s'acaba rendint per fam.

A partir d'aqui s'inicia un altre periode de Pau, anomenat post Numantí, en el qual s'augmenta la presencia romana a la peninsula, i es funden diverses ciutats de forma excepcional, com Valentia (137) i Palma o Pollentia(122).

En aquesta fase a Catalunya, i gracies a l'arqueologia, podem trobar uns dels jaciments més representatius d'aquesta fase, i son Can Tacó i ca l'Arnau, ambdós de curta durada i final a principis del s.I.aC. Desapareixen justamént amb l'aparició de ciutats properes propiament dites, per tant parlem d'uns assentaments de fase pre urbana, que desapareixen amb l'aparició de ciutats urbanes.

Aquestes ciutats són Iluro o Baetulo, pero també s'incloeixen Iesso, Aesso, Empuries.