SarcòfagRelacions amb altres obres de l’època o estil: Es pot relacionar amb Luci Juni Brutus, del mateix estil encara que amb dos-cents anys de diferència. La segona obra ja és en temps de la República romana (Brutus n’és el pare). S’assemblen en l’estil, però es diferencien en tota la resta. Brutus no té els ulls ametllats ni el somriure arcaic, i a més és més realista. Ambdues obres tenen finalitats diferents. La del sarcòfag és de temàtica mortuòria, de finalitat votiva i religiosa, mentre que Brutus és commemmorativa i política, ja que, irònicament, vol recordar el primer cònsul de la República romana que segons la llegenda va derrotar l’últim rei etrusc. Diferències amb altres solucions: Respecte el kouros o la kore, comparteixen cronologia encara que no estil ni zona geogràfiques, encara que també cal dir que l’art etrusc està molt  influenciat pel grec (sobretot l’arcaic), que a la vegada té influències egípcies. Ambdues obres tenen rigidesa, frontalitat, cabells trenats, ulls ametllats i somriure arcaic. En la funció podríem dir que ambdues són votives, però el sarcòfag és més religiós mentre que l’altre és més commemoratiu. També es diferencien en la posició (més relaxada i  tombada en l’obra etrusca i rígida i dempeus al kouros o la kore). Finalment també es diferencien en el material, marbre en el kouros i la kore i terracota al sarcòfag dels esposos. Influències d’estils anteriors: Influències de l’art egipci (indirectament) a través de les clares i fortes influències del contemporani art grec. Significació iconogràfica: Uns esposos al llit, amb actitud alegre, reposada i rutinària xerren amb els convidats al seu banquet funerari. La religió era un tema molt important a la cultura etrusca i molt present al seu art. L’etrusc sentia un respecte profund pels seus déus i tenien por de la mort. Per defensar-se’n havia de creure que la persona difunta no havia mort en realitat, sinó que continuava vivint a l’altra vida. Significació iconològica: Com que els etruscos havien de creure que els mort no ho estaven per a defensar-se de la mort, l’autor va reproduir tanta fidelitat com va poder els trets característics i la col·locava en una escena quotidiana i relaxada.