després del seu recorregut pels carrers del Borgo. Avui aquesta intenció queda malmesa per la creació, lany 1929, de la Via della Conciliazione que, des del Tiber, ens permet visualitzar la plaça amb la basílica coronada per la cúpula projectada per Miquel Ángel.
Significat i funció La plaça de St. Pere, seu de la cultura catòlica recull els aspectes més significatius de larquitectura i de lurbanisme barrocs: simbolisme, efecte escenogràfic i funcionalitat. La plaça, segons paraules de Bernini, simbolitzava els braços materns de lesglésia que abracen als catòlics per a reforçar la seva creença; als heretges per a reunir-los amb lesglésia i als infidels per a il·luminar-los amb la veritable fe. Els sants del damunt de la columnata són els mitjancers daquesta església de salvació que multiplica esforços per fer més emotiva, apassionada i sensible la fe catòlica. Simbòlicament, la seu Catòlica, Apostòlica i Romana esdevé intermediària en el camí vers la salvació, plantejament ben contrari a la concepció protestant que no reconeix ni la Verge ni els sants com intermediaris en la salvació de la humanitat. Els sants representen lesglésia triomfant, respecte lesglésia militant que són els fidels. La funció de la plaça es la dacollir el màxim nombre de fidels, alhora que resoldre la poca alçada de la façana. El passadís central del bosc de columnes servia daixopluc en dies de pluja facilitant la celebració de processons, en especial el dia del Corpus i Via Crucis. Mitjançant lescenografia pròpia de lesperit barroc Bernini pretenia provocar emocions en el fidel amb una visió àmplia i a la vegada solemne. Aconsegueix guanyar espai per al culte, permetre la visibilitat de les estances vaticanes i la Loggia de les benediccions a més de crear una perspectiva il·lusionista.
Models i influencies Els models i referències daquesta obra són Miquel Àngel i el seu projecte del Campidoglio en el que fa a la piazza recta, mentre la columnata de la piazza obliqua ens remet al Teatre Olímpic de Vicenza, obra de Palladio. Alhora en petita escala la configuració de lespai de la piazza obliqua és igual que lespai de SantAndrea al Quirinal del mateix Bernini: un espai el·líptic transversal. Lobra influí en altres obres dèpoca barroca com la plaça no finalitzada davant de la Regia de Caserta, obra de Luigi Vanvitelli i dèpoca neoclàssica com els braços còncaus de lesglésia de Sant Francesc de Paula a Nàpols (1809-1831), davant del palau reial.