poesia romantica: 1.Novalis:pseudònim de F.von Hardenberg:himnes a la nit//2. Lord Byron, prototip de poeta romàntic rebel, molts el volen imitar: Caín, El corsari, Don Juan.//3.Shelley:Mont Blanc, Adorais//4.Mallarné, crea un nou món, el de la poesia pura//5.Verlaine,creacio de la poesia musical//6.Rimbaud, els seus poemes i proses provoquen alusinacions, son surrealistes//7.F.Höldein:Hiperió//J. Keats:Oda a un rossinyol, Oda a la tardor,La bella dame saus merci,Eudymion.//9.G.Leopardi: L'infinit, Zibaldone-->Calaix de sastre, conjunts de caòtics textos amb pensaments, reflexions, la seva filosifia...//10.C.Baudelaire:Paradosis artificials, Les flors del mal-->Visió idiltica de la natura, amb pensaments dolents: prostitució, droga,pobresa,satanàs,malalties.. Narrativa romàntica: 11.E.P de Sénancour: Oberman //12.Edgar Allan Poe: El cord, Annabel Lee relats curts "contes" de misteri, de por "El pou i la pèndola", El gat negre, El cor delatador. Narracions policíaques: La carta robada, Els assassinats del carrer de Morgue. Segons Carles Riba, Poe volia les tenebres, aplicar una lògica nigorosa a la fanta.

El romanticisme: es un moviments de la il.lustracio. Va apareixer a alemanya i a la gran bretanya. cap al 1820s'havia estes a tota europa. Tractara en una obra de creacio propia, original. Intronspeccio, en la confessio subjectiva. Llibertt creadora, sensacio d'inseguretat. Tot es relatiu. Es l'época de la imaginacio i de l'irrracionalisme. L'artista romantic es veu un esser dotat, capaç de dir secrets de la naturalesa a la resta. Intensa relacio amb la natura, que es converteix en un correlat de l'anima de l'autor i serà elevada a la categoria de simbol. L'artista romantic esta involucrat amb el temps i lluita contra la societat convencional. Aixo porta a viure en desacord amb el mon. Romanticisme i literatura: El romanticisme literari s'interessa per temes absoluts i en la realitat interior. La naturalesa i el paisatje recrea ab ambients exòtics. Les tècniques literries no estan sotmeses a cap rega, introdueixen la polimetria. El desig absolut fa que s'expressin de manera desmesurada. El romantic preten que la llengua ho expressi tot. Maxima expressivitat. Versificacio rica i sonora en imatges. La poesia romantica: Genere on primer es materialitza l'ideari romantic. Genere menys cnrreat pel fet d'estar mes vinculat en el jo i als sentiments. Poesia romantica en alemany: Molt vinculada amb la filosofia, als cercles universitaaris i a la cultura. Novalis i Hölderlin, poetes romantics, sensibilitat extrema i vida desgraciada. Busquen en la natura la divinitat que els humans no perceben. Poesia romantica en angles: Presencia del paisatge en la poesia anglesa es constant. La critica contra la deshumanitzacio i l'explotacio es deixa sentir en l'obra de Blake. Les classes baies passen a engruixir el ploretariat industrial o servei domistic. Desenvolupen el sentit comu i s'allunyen de les elubracions metafisiques. A finals del s.XVIII es decanta pels sentiments find als anys 30 del s. XIX que s'imposa a la novel.la historica. Triomfa la lirica i els poemes llargs narratius. Lord byron, shelley. Poesia romantica en italia: El romanticisme va arribar mes tard. Tot i que molts romantics alemanys i anglesos havien viatjat a italia. El nacionalisme italia i el Resorgimento littetario intenten unificar els estats units i desfer-se del domini estranger. Leopardi, Manzoni. Peosia romantica en frances: Encaratarda mes que a italia, predomina la novel.la i el teatre. Els poetes francesos rebutjen l'art insipirat en la imitacio, defensen el jo, l'apropament de la natura i utilitzen els seus poemes per expressar el cansament davant de la vida i la soledat. La renovacio en la manera de fer poesia vindra dels poetes postromantics. D'una banda, els poetes pernassians, opten per "l'art per l'art" tenint cura del a forma, inspirant-se en l'antiguitat classica i allunant-se del subjectivisme i el sentimentalisme. Rimbaud, Mallarme, Verlaine. El simbolisme: Es caracteritza en general perque recupera el concepte de poeta vident del primer romanticisme i perque basa el seu ideal de bellesa en l'intent de crear-la a partir de la paraula poètica, una paraula o un símbol. Dins del sibolisme, hi ha força opcions estètiques.