Romanticisme: moviment literari que s'origina a Alemanya al segle XVIII i s'estén per la Gran Bretanya i Europa durant el segle XIX. La societat en aquesta època patirà una sèrie de canvis econòmics socials, polítics produïts x la revolució industrial.

-Reacció contra el vigor neoclàssic del segle XVIII.-Defensa del sentiment sobre la raó.-Proclamació de la llibertat de l'individu enfront de la societat.-Gust pel misteri i els ambients tenebrosos.

Renaixença: moviment polític i cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalana.Aquest moviment durà a terme a partir de la segona meitat del segle XIX, i també reivindica el reconeixement de la nostra identitat com a poble, el sentiment nacionalista. Els seus lemes són Pàtria i Llengua.

Catalunya: cronològicament l'inici d'aquest renaixement cultural fou la publicació de la revista el vapor, l'any 1833 del poema de Bonaventura Carles Aribau La pàtria.

JAcint verdaguer: va nàixer al poble de Folgueroles, el 1845.Fill de camperols amb poques possibilitats econòmiques. S'ordenà sacerdot i viatjà a través de l'atlàntic de missioner. El 1886 sinicià en la pràctica dexorcismes cosa que li prohibí dexercir de retor. lany 1902 morí de tuberculosi.

Obra es divideix en 4 parts; poesia èpica(L'atlàntida i Canigó) poesia patriòtica(pàtria, aires de montseny i barcelonines)poesia religiósa(Idil.li i cants místics i Flors de calvari)Prosa (Dietari d'un pelegrí a Terra santa, rondalles)

València:Els renaixentistes valencians represaentaven la burgesia agrària radicada als nuclis urbans. Els objectius eren diferents als catalans perquè allí la burgesia era industrial i es comprometé molt més en determinades reivindicacions que culminaren en el nacionalisme i en una normativització de la llengua.

Postures renaixentistes: Poetes de guant: eren burgesos conservadors i soposaven a la politització de la Renaixença. -Poetes desparenya: tingueren un  gran èxit de la ciutat i sobretot etre les classes populars.

Constantí Llombart: va fundar el 1878 lassociació de Lo Rat Penat per organitzar lactivitat renaixentista. Va intentar reunir els dos grups descriptors valencians sense aconeguir-ho. L'objetiu lingüístic de la Renaixença fou la creació dun registr literari adequat entr els dos models existents.

Teodor Llorente:és el poeta mes important de la Renaixença valencia.a Fou el fundador del periòdic Las Provincias. En els seus poemes destaca lanomenat paisatgisme sentimental, lexpressió dels seus sentiments. Lobra més important és Llibret de versos i Nou llibret. Destaca el poema La barraca.

NArrativa:El gènere literari més perjudicat durant la Decadència fou la narrativa. Al segle XIX sesdevé la represa de la narrativa en la nostra llengua. Es fa en un moment de convivència de diferents estils de novel-la a nivell europeu:costumista, històrica i de fulletño.

Realisme: pretén reproduir amb exatitud la realidad amb fidelitat descriptiva. Doctrina estètica sense saber concessions a lembelliment o a la idealització.

Naturalisme: escola literària qu epretén explicar lactivació dels personatges com a resultat de lherència biològica i de les circumstàncies socials.

Teatre: Proposava fer un teatre difne, basat en el romanticisme. LEs obres solen estar ambientades en llocs històrics i predominen personatges dominats per passions amoroses fortes i lafany de llibertat.

Frederic Soler: utilitzava el pseudònim de Serafí Pitarra. Va escriure 100 obres. Després evolucionà cap a la producció de drames romàntics i comèdies costumistes com Lhereu del mas.

Angel Guimerà: fou el principal autor de tragèdies romàntiques i drames realistes. Va naixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845. Va fundar  la revista La Renaixença. Va morir a barcelona el 1942. Obra e divixeix en 4 etapes. -la tragèdia romàntica(GAl.la placídia)plenitud del drama (terra baixa) intents modernistes(Laranya) retorn als orígens(jesús que torna)

Teatre popular va tenir gran aceptació entre les capes popular valencianes. Reproduïa la vida quotidiana i defensava la llengua col.loquial plena de vulgarismes i castellanismes.

Eduard Escalante: sainetista per autonomàsia que destaca per la descripció que fa dels personatges de la VAlència del segle XIX.Ba escriure 40 sainets. Destaquen: Dufar en caldo gelat i Les xiques de l'entresuelo. Actualment encara susa en el teatre fester i popular.