Fixisme:va ser proposat per George couvier(1769- 1832),aquesta teoría considera que totes les especies son independents i romanen inalterables al llarg del temps des de la seva creació. Evolucionisme: teoría segons la qual el univers i totes les manifestacions de la vida son el producte d´un desenvolupament. La diversitat de les especies es el resultat del canvi i adaptacio. Transformisme: segle XVIII defensat per leclerc, i duna manera decidida per moreau. Segons el transformisme, laparicio de noves especies es deu a la transformacio de les primitives.Lamarckisme: es la primera teoría global de levolucio biológica. Defensa: la progressio, ladaptacio a lambient, lexercici dels organs els desenvolupa i perfecciona, i caracters adquirits, cosa que permet adaptarse millor a les condicions de lentorn. Darwinisme: el 1858 van empendre un viatge a les illes galapagos Darwin i Alfred Russell, van presentar a Londres una nova teoría de levolucio basada en les seves observacions. Segons Darwin sentaula una lluita per la supervivencia pk hi ha mes essers vius que recursos, fet que comporta amb un proces de seleccio natural. En aquesta lluita sobreviuen els mes aptes i adaptarse al medi. Mutacionisme: Mendel va proomoure aquesta investigacio genética, mutacionisme, segons la qual el progres evolutiu depen de les mutacions. Es distingeixen dos tipus de variacions: modificacions: provocades per canvis mediambientals i k no s´hereten, i les mutacions; que son alteracions que es produeixen en els gens dels organismos vius i k es transmeten x herencia. Teoría sintetica:es un estudi en el que sintenta harmonitzar el principi darwinista de la seleccio natural i els principis genetics de la mutacio com a mecanismos explicatius del proces evolutiu. Segons aquesta teoría expliquen les variacions casuals dels organismos ke s´hereten, levolucio de les especies es un fet. L’origen de l’esser huma: van defensar l’esser huma procedeix evolutivament d’especies animals antropoides. Lunica especie vivent es la de lesser huma: homo sapiens. Humanitzacio: nou proces, lhome sindependitza progressivament de la pressio natural del medi, pk sadapta a ell no nomes bologicament, sino tambe per un mitja dun mon de cultural que crea i li fa saber com es. L’esser huma: el filosof aristotil diu, que l’esser huma es un animal politic, es a dir, sosciable per naturales , que necesita la societat i la cultura. Aristotil afegeix que nomes lesser huma pot viure en la societat ja que no,mes ell esta dotat de rao per coneixer el be i el mal, la justicia i la injusticia. Viure en societat no es una exigencia de la naturalesa : lesser huma no es sociable per naturalesa. La societat es  una construccio artifial nascuda com un mak menor x fer posible una convivencia precaria. La societat dun acord o contracte entre els essers humans. Thomas hobbes: (1588-1679) parteix duna consideracio pesimista dels essers humans. Mogut per legoisme propi,esta en lluita permanent amb els altres. Jean- Jacques Rousseau(1712-1778) planteja un model diferent de la hipotesi dun home natural solitari que tot i que en principi no necesita la societat per viure, es mou per una pietat natural.La vida en societat esta estructurada com una comunitat igualitaria i poc nombrosa.