COLUMNATA DE ST PERE DEL VATICÀ: Fitxa Técnica: Obra arquitectònica de Lorenzo Bernini destil Barroc (s. XVII). El sistema constructiu és arquitravat i el material utilitzat és la pedra. Es troba a Roma a la Ciutat del Vaticà. CONTEXT HISTÒRIC: El Concili de Trento (s.XVI) havia definit la doctrina de l'església catòlica davant de les noves religions. El Barroc va ser l'estil preferit x el Papat q redissenyà Roma, la capital de l'església catòlica, aplicant un urbanisme geomètric i estudiat. La ciutat i st Pere del Vaticà havien de fer sentir als pelegrins i als visitants el poder i la força de l'església catòlica. L'altre centre de lart Barroc és França. El Palau de Versalles és 1 demostració de la potència de la monarquia absoluta francesa. Si el Papat i la monarquia francesa foren els grans divulgadors de lart Barroc a través dels seus encàrrecs, les idees novedoses de la revolució científicava despertar en els artistes 1 interès x l'espai, la llum i el temps. Bernini va rebre l'encàrrec de construir 1 plaça q dignifiqués l'accés a la basílica. Tot el disseny de la plaça gira entorn a 1 eix de referència: la cúpula de Miquel Angel. CARACTERÍSTIQES ESTILÍSTIQES: Obra arquitectònica de caràcter religiós en la q van treballar diferents arquitectes (Bramante, Miquel Angel, Maderno, Bernini). S'havia de tenir en compte q la plaça havia d'acollir 1 gran nombre de pelegrins. La plaça estava enfonsada en relació a la façana i havia de salvar el desnivell. Bernini va aconseguir unir els conceptes bàsics de l'urbanisme barroc: integració espacial, funcionalitat, simbolisme i teatralitat. Per salvar el desnivell del sòl, integrar el conjunt i remarcar la cúpula de Miquel Angel, Bernini va fer 2 places: la plaça trapezoïdal de davant la façana i la plaça el·líptica formada per 2 mitges circumferències i tancà l'espai amb 1 doble columnata (q resolia el problema del sol i la pluja i delimitava el territori). Les columnes no podien ser massa altes ni massa baixes pq calia generar 1 sensació d'espai tancat en si mateix. L'ús de columnes era 1 element present a la façana i la cúpula. Columnes amb capitell dòric amb il·limitats punts de fuga. Vista en alçat, la columnata segueix el model clàssic grec amb fris i cornisa. Bernini el tanca amb un balaustre que compta amb estàtues de sants. ICONOGRAFIA: La funció de la plaça era donar a sant Pere 1 accés digne a la seva categoria de seu d'església.  La forma dels braços oberts simbolitzen la voluntat de l'església d'acollir als pelegrins. L'obelisc egipci del papa Sixte VI es col·locà en el centre de la plaça, x reforçar la visió òptica q es produeix en el joc de la columnata. El conjunt crea 1 escenografia i 1 teatralitat x aconseguir commoure als fidels q visitin la basílica. JUDITH I HOLOFERNES: FITXA TÈCNICA: Quadre pintat per Artemisa Gentileschi entre al s. XVII (estil barroc). Està fet amb la tècnica de l'oli sobre 1 suport de tela. Es pot trobar a Nàpols. CONTEXT HISTÒRIC: (= LA MORT DE LA MARE DE DEU) El Barroc es caracteritza x ser 1 mov. individualista i intimista i tracta temes com el pas del temps i la tragèdia. La raó i la ciència continuen vigents en el pensament humà x la revolució científica (Galileu) cosa q inspira a alguns artistes a crear sobre 1 nova temàtica científica. Gentilleschi va ser 1 pintora molt reconeguda dins el corrent naturalista. La seva vida personal va influir en la seva obra, ja q va ser violada pel seu professor de dibuix. Per aquesta raó les seves obres solen representar dones amb 1 caràcter fort i amb molt dramatisme.
Fou una seguidora de Caravaggio. CARACTERÍSTIQUES: És 1 relat apòcrif de l'Antic Testament, temàtica és religiosa. Composició: Aquest quadre es compon d'1 triangle; els vèrtexs d'aquest són els caps dels personatges i el d'Holofernes és el centre principal. L'escena es mostra com 1 fotograma fílmic, i la persona pot veure q ha passat abans i suposar q passarà després. L'escena principal és presenta en 1 1r pla de manera crua i dramàtica. LÍNIA, COLOR, VOLUM, LLUM: Predomina el color sobre la línia. Predominen els colors vermells, blaus i blancs (influència de Caravaggio). La llum surt de l'esquerra del quadre i dóna sensació de volum en els plecs de la roba i amb la posició. Amb el joc de colors de diferents tonalitats també aconsegueix sensació de volum. La influència de Caravaggio també és evident en el fet q presenta els personatges amb roba corrent (com a gent de carrer). Per aconseguir 1 escena dramàtica, Artemisa envolta l'escena d'1 tenebrisme intens, trencat x l'ús d'1 raig de llum, teatral, q il·lumina l'escena desquerra a dreta (no se sap d'on prové). Quadre naturalista, moviment dels personatges. Hi ha 1 reflexió sobre la mort. Juga amb 1 contrast d'ombra i llum (clarobscur) i amb la teatralitat expressiva dels personatges. ICONOGRAFIA: Representa 1 relat de l'Antic Testament. La història és: L'exercit Assiri estava assetjant la ciutat de Betúlia. Judit sinfiltrà en el campament assiri dient q era 1 desertora. El general Holofernes s'enamorà della i va organitzar 1 banquet a la seva tenda. Després de sopar, el general estava begut, Judit li va tallar el cap amagant-lo dins d'1 sac. Al matí següent, els Assiris van saber el q havia passat i fugiren. La dona d'aquest quadre no està representada com 1 dona vella sino q es 1 dona jove; no mostra cap signe de dolor, pena ni compassió, més aviat indiferència i fredor, característiques q es poden relacionar amb l'experiència (vida) d'Artemisia Gentileschi, amb el trauma q li va provocar la seva violació. La pintura mostra, camuflat dins d'1 relat Bíblic, la seva ràbia i superioritat sobre l'home q la violà.

LES TRES GRÀCIES: FITXA TÈCNICA: Pintura de RUBENS de la primera meitat del segle XVII. Correspon a l’estil barroc flamenc. És pintura a l’oli sobre taula. Es troba al Museu del Prado de Madrid.CONTEXT HISTÒRIC: A diferència de la veïna Holanda que també havia format part dels Països Baixos que pertanyien a la monarquia dels Àustries espanyols des de principis del segle XVI, Flandes no s’independitzà fins el 1714, mentre Holanda ho feu el 1648, per la Pau de Westfàlia. Rubens fou pintor de la Cort espanyola a Flandes. Viatjà a Itàlia i Espanya i va conéixer Caravaggio i Velázquez. Pintà + de 1.300 quadres i exercí 1 influència en la pintura del s XVIII ( Rococó). El quadre de  va formar part de la col·lecció de Rubens fins a la seva mort. CARACTERÍSTIQUES: Representar en aquesta taula a les 3 filles de Zeus i la nimfa Eurínome, les tres Gràcies, x tant temàtica mitològica. Composició: Estructura triangular, amb 1 1r pla format per les Tres Gràcies i un paisatge amb 1 horitzó molt baix q potencia les figures disposades en 1r pla. Les Tres Gràcies queden emmarcades x 1 font clàssica, 1 arbre amb la seva roba i 1 guirnalda de flors q li permet acabar de configurar l’espai escenogràfic de la pintura. L’escena es construeix d’esquena a l’espectador (1 figura d'esqenes), quadre tancat a través de l’enllaç de braços, el vel transparent que les rodeja i les mirades q creuen entre elles. Llum i color: Colors intensos, tb utilitza el clar obscur i ho emmarca les figures com si es trobessin dins d'1 espai cobert, mentre la il·luminació és a fora. El cromatisme de l’obra es fonamenta en el contrast de la blancor dels cossos i 1  paisatge dominat pels ocres i el verd. Estudi del cos i el seu moviment (posició dels peus q semblen estar a punt d’iniciar 1 dansa). Tot el conjunt és representat sota 1 marc escenogràfic. ICONOGRAFIA: Les Càrites gregues. Les Gràcies habiten a l’Olimp i protegeixen als filòsofs. Són les deesses de la bellesa, l’encant i l’alegria. La seva influència és apreciable en els treballs de l’esperit i a les obres d’art. Les descripcions q sempre s’han fet d’elles les presenten nues i entrellaçades, sense principi ni fi. Aquesta descripció literària s’ha mantingut en la representació pictòrica de Rubens. Les Tres Gràcies eren filles de Zeus i de la nimfa Eurínome i presidien festes i banquets en els quals dansaven al servei dels déus. Es creu q les cares de les tres gràcies són retrats de les dues mullers de Rubens. PALAU DE VERSALLES: FITXA TÈCNICA: Representa el model indiscutible de palau d'estil Barroc. Fou construït a finals del segle XVII, prop de París. La façana central és obra de Louis Le Vau, mentre els cossos laterals són obra de Mansart i els jardins dissenyats per Le Nôtre. Els materials utilitzats van ser pedra, marbre i miralls, i el sistema constructiu és arquitravat i voltat. CONTEXT HISTÓRIC: El palau de Versalles és la manifestació física del poder del rei de França; representant de l'absolutisme monàrquic. La pau de Westfàlia de 1648 q posà fi a la guerra dels Trenta Anys, ratificà la caiguda dels Àustries i el protagonisme de la monarquia francesa en la política europea. Els poders tradicionals q havien dominat des de l'Edat Mitjana, Papa i Emperador van perdre força. El palau de Versalles simbolitza el poder de Lluís XIV i aquest model de palau vas ser molt imitat x div. corts europees (Alemanya, Austria). La cort francesa es convertí en el referent de la moda europea. El palau d'Aranjuez, a Espanya va tenir palau d Versalles com a referència. CARACTERÍSTIQUES ESTILÍSTIQUES: El conjunt de Versalles es féu a partir de l'ampliació d'1 antic palau de Lluis XIII. El cos central del conjunt fou la primera intervenció realitzada x Le Vau i Mansart inicià la 2ª fase constructiva q consistí en ampliar el cos central i afegir les ales nord i sud on es sitúa la sala dels miralls. El cos central de Le Vau: Façana d'estructura rectangular dividida en 3parts: la part baixa revestida amb encoixinats; el 1r pis decorat amb pilastres i columnes jòniques q emmarquen grans finestrals i un 3r pis q és 1 àtic coronat x 1 cornisa recta interrompuda x les estàtues. L'ampliació de Mansart: L'afegit de les 2 ales augmenta la longitud de la façana q mira al jardí. Mansart continuà l'estructura de Le Vau però establí l'ordre francès, caracteritzat per la regularitat compositiva i la decoració amb elements francesos (miralls i marbres). La Galeria dels Miralls busca generar la sensació d'infinit. La Galeria és 1 recinte rectangular. La paret q dóna al jardí gairebé no té mur, sinó finestrals q es veuen reflexats en els miralls, des d'on es reflecteix la claror. Molta de decoració daurada i frescos en el sostre. La Galeria dels Miralls pot considerar-se com l'exaltació màxima del poder absolut de Lluís XIV. La Capella Reial és la típica capella de cort q té + present el poder del rei q no el de l'església. En destaca la capçalera semicircular i l'alçat, dividit en 2 pisos: l'inferior, amb arcs de mig punt q descansen sobre pilars i el 1r pis q és + alt i + esvelt, amb 1 columnata d'ordre corinti. La part + barroca de tota la capella és el sostre, decorat amb frescos il·lusionistes. La relació entre l'edifici i els jardins: Nova concepció d'urbanisme, en contacte amb la natura i sense espais tancats, jardins ordenats i geomètrics, simetria i l'ordre del palau es va estendre fins als jardins, van referéncia a l'infinit. ICONOGRAFIA: El palau i jardins de Versalles foren creats amb 1 finalitat: mostrar al món la força i el poder del rei Sol. La distribució geomètrica i ordenada del conjunt reforça la idea d'1 monarquia potent q tot ho controla i ho ordena. LLIÇÓ D'ANATOMIA DEL PROFESSOR TULP: FITXA TÈCNICA: Quadre de Rembrandt que data de l'any 1632( s.XVII). És d'estil barroc, la tècnica utilitzada és la de loli sobre tela i es troba a Ámsterdam a la Seu social dels cirurgians. CONTEXT HISTÒRIC: Holanda havia format part dels Països Baixos q pertanyien a la monarquia dels Àustries espanyols des de principis del s XVI, amb Carles I. En el s XVII Holanda s¡oposà al domini espanyol i s'enfrontà a la monarquia en la guerra dels Trenta Anys, fins q per la Pau de Westfàlia, Holanda aconseguia la independència. Holanda era 1 país ric, amb 1 burgesia potent x l'intens comerç q s'hi desenvolupava des de la Baixa Edat Mitjana. Rembrandt fou pintor, dibuixant i gravador. El religiós i el retrat varen ser els 2 gèneres en els q + va brillar el seu talent de mestre del Barroc. La seva especialitat eren els retrats en grup.