EL PROCÉS D’ACULTURACIÓ EN L’IMPERI ROMÀ:

És el procés de canvi que experimenten les formes de civilització d’una societat quan entra en contacte amb les d’una altra societat diferent. Són canvis culturals, socials, econòmics, polítics, lingüístics, etc. produïts pel contacte entre cultures. El contacte sempre és recíproc encara que normalment una actua més decisivament que l’altre.

En el cas de Roma, el grau d’implantació sobre el territori conquerit s’explica per diversos factors, amb el benentès que tots s’interrelacionen i cap no n’és causa exclusiva:

1.Factor cronològic: durada de la conquesta. Les zones conquerides i que van romandre més temps sota el poder de Roma, experimenten una influència més profunda que la resta.

2.Factor geogràfic: per tal de poder desplaçar-se ràpidament a qualsevol punt del territori van construir una xarxa de carreteres de 80.000 Km que confluïen a Roma. Hi va haver zones que quedaren més aïllades, a causa de la seva inaccessibilitat o de la poca importància econòmica.

3.Factor polític: Un cop conquerit un territori, hi establien colònies, ciutats noves que reproduïen exactament l’organització de Roma. Les colònies eren el focus des d’on es transmetia romanitat a la població indígena (abandonava els seus costums).

4.Factor humà: els soldats que després de llicenciar-se no tornaven als seus llocs d’origen sinó que romanien com a ciutadans d’algunes de les colònies que Roma tenia arreu. Amb el casament amb nadiues, esdevenien el factor més important de propagació de la llengua i dels seus costums d’origen.

5.Factor cultural: el grau d’estima que tenien els pobles conquerits per la seva cultura anterior. Entre les províncies que configuraren l’Imperi hi va haver una clara divisió cultural entre les occidentals i les orientals, regions molt hel·lenitzades, que se sentien hereves orgulloses de les grans cultures antigues van ser poc permeables a la nova cultura. La importància social atorgada pels conquerits als conqueridors, justificaria la desesperació de les cultures tan pròspers com la ibèrica, al literal mediterrani d’Hispània, o la cultura celta a la Gàl·lia.

6.Factor lingüístic: el més important, justifica el fet més paradigmàtic del procés de romanització: l’aparició de llengües romàniques a partir de la barreja del llatí amb les llengües que existien prèviament a la conquesta.