Periodització i context històric: Segle XX comença a Alemanya, dins l'hàmbit de literatura, però rapidament s'exstén a totes les arts i a tot Europa. Allò que domina la creació artística són els sentiments no pas la raó ni la forma. Individualisme: nacionalisme. Exotisme consisteix en situar les seves obres en l'espai o temps llunyans.
Concepció romántica de la música: Els romantis creuen que hi ha una jerarquía de les arts, i el lloc més elevat l'ocupa la música perquè és la única que pot expresa allò que no s'ha de treduir en paraules
Concepació romántica de l'artista: Hi ha un món de sensacions i sentiments al qual només pot accedir l'artista, però l'artista, a través de les imaginacions pot convertir aquests sentiments en una obra d'art i d'aquesta manera fer-lo sentir a la resta de la gent.
Caracteristiques musicals: Gran admiració de Beethoven i la "novena" de Beethoven . dos tipus de música: 1. música de salo: música per triunfar en els salons dels burgesos i acostuma a ser piano. 2 música culta: L'artista es riu només per donar sortida a la seva neccesitat d'espressió.L'instrument preferit és el piano, seguit de la viola. El lied( ca´nço acompanuyat de piano) es converteix en unes de les formes musicals preferides. Raons: és una forma musical breu i lliure amb piano, lligam amb la poesía, lligam amb la cançó popular. Frank Shumant inventa el cicle de líder: colecció de cançons al voltant d'un mateix tema. Viatge d'hirar, el cant del cigne, la bella marinera.
1a generació: Compositors que neixen abans de que Beethoven encara sigui viu. tendencia a les formes musicals vreus i lliure per a piano. Rebuig a la sinfonía i a les grans formes orquestrals. raons: 1creuen que és imposible la "novena". 2son mes adequades per expresar sentiments. Compositors importants: Frank Shubert, Felix y Formany Mendelson, Federic Chapin, Robert i Clare Shuman. 2a generacio: compostiors que necixen quan Beethoven ja es mort. Hi ha un retorn a les sinfonies i a les grans formes orquestrals. Fran Liszt inventa el poema sinfonic.
Arnold Shürberg- música dodecafónica: si la tonalitat esta esgotada i no es pot innovar mes dintre d'ella, s'ha de trencar, es a dir fer música enteral. Per evitar el ca, cal buscar un metode alternatiu a la tonalitat i aquest mètode es la serie dodecafónica.
Stravinski: neoclacisisme: Si la tonalitat esta esgotada no es pot innovar més dintre d'ella, i s'hauran de refer els classics. no es tracta de plagiar.los sino de ferlos servir com a fonat d'inspiració per fer música nova
Bela Bartok: el folclorisme cientific: no es cert que la tonalitat estigi esgotada, esta esgotat un model de tonalitat que deriva de la tradició italianugermanica, busca nous models, trova la música popular dels pagesos d'hungria, Bela Bartok que es el pare de l'estromusicologia. Dues fases: 1cita literal: l'autor incorpora fragments de melodía populars dintre de les seves obres 2salimació: l'autor domina ja tant el llenguatge de la música popular que es capaç de compendre obres completament originals dins el mateix estil.