TEMA 3: L’estudi del llenguatge natural humà.
1. Les característiques del llenguatge natural humà: El llenguatge humà té com a principal funció comuncarse amb altres. Aques es estudiat en la seua doble dimensió, com a capacitat cognitiva i com a sistema de comunicación. HOCKET realitza un estudi comparatiu entre la comunicación animal i el llenguatge humà elaborant els 13 trets de disseny. JOHN LYONS proposa tres criteris nous eliminant els de carácter vocal del llenguatge. MORENO CABRERA aporta tres característiques: economía, creativitat i simbolisme.
1.1. Economia: Limitacions físiques i psíquiques de manera que sols podem entre i diferenciar un nombre limitat de sons. Dins trobem la intercanviabilitat ( un menbre d’una comunitat lingüística pot ser emisor i receptor del missatge ja que les regles son les mateixes); Dualitat (Les distintes combinacions de fonemes donen lloc a totes les unitats linguistiques amb significats); Eficiència (Utilitzar les mateixes expressions per a referir-nos a realitats extralinguistiques distintes.
1.2. Creativitat : Capacitat de generar i comprendre expressions noves a partir d’una aplicación de patrons generals. Trobem: Composicionalitat (principi pel qual alguna cosa major es pot descompondré en elements més xicotets); Recurrència (Possibilitat d’utilitzar eixos patrons d’organització en differents nivells).
1.3. Simbolisme: Característica que permet la remissió a una realitat distinta del mateix llenguatge. Trobem: Especialitació (les expressions linguistiques no tenen per què tenir una resposta física inmediata); Semanticitat (permet la unió de les expressions linguistiques amb la realitat de forma convencional); Desplaçament (Possibilitat de referencia en el temps i en l’espai); Prevaricació (el llenguatge al ser simbòlic pot emetre missatges falsos) Reflexivitat (Expressions linguistiques tenen la capacitat de denotat eixes mateixes expressions).
2. L’estudi del llenguatge des del punt de vista teòric especulatiu: L’origen del llenguatge sospita entre 100.00 i 50.000 anys.
2.1. Teories metafísiques i teològiques: L’aparició del llenguatge es deu a la gràcia divina. En totes les religions hi ha un ésser diví que regala als humans la facultat del llenguatge, aixó, l`home i el llenguatge han naixcut al mateix temps.
2.2. Teories biològiques: El llenguatge va aparèixer unit a uns òrgans que emitien sons articulats i mitjançant la seua unió es podía expresar sentiments i la visió del móm. Aquest organs son: els dents, els llavis, la llengua, la faringe i el cervell.
2.3. Teories glossogenètiques: Es fonamenten en bases biològiques que han permés la formació i el desenvolupament del llenguatge humà. Aquestes proposen estudis comparatius amb els aspectos físics dels éssers humans i els seus antecessors. Cal diferenciar entre Filogènesi que es el desenvolupament d’una especie al llarg del temps i Ontogènesi que es el procés evolutiu pel qual es desenvolupa un determinat carácter dins d’uan especie.
2.4. Teories antropològiques: Es tracta de l’evolució natural de l’home i el desenvolupament de la capacitat de comunicación verbal. El sistema de gestos es un sistema d’imitació. Es conecta amb individus de la mateiza col·lectivitat.
3. Els estudis del llenguatge des del punt de vista instrumental: les funcions del llenguatge.: Caràcter instrumental del llenguatge, te com a finalitat una funció.
3.1. Principals precedents històrics: Aristòtil (enunciar,manar i expresar desitjos); Sant Tomás (funció indicativa, imperativa i optativa); Husserl (expressiva i significativa); Wundt (funció expressiva de base psicológica); Croce (valor estètic-funció estètica); Sapir i cuervo ( se centren en la funció representativa i preval la comunicación).
3.2. Les funcions en Cassirer: S’estableix un nexe entre les imatjes mentals i el món extralinguistic. El llenguatge actualitza la nostra imatge del món. Segons Aristòtil, l’animal pol·litic pasa a ser un animal pensant gràcies a la funció interior del llenguatge.
3.3. Les funcions en Martinet: Llenguatge com a suport del pensament i com a expressió del mateix. Defén la funció comunicativa del llenguatge per mantindre l’estructura de la llengua. 


3.4. Les funcions en Bühler: Apel·lativa (Actua sobre l’oient per a cridar la seua atenció, Identificació del signe amb la señal imperatius…, Predomina la llengua animal i el llenguatge infantil); Expressiva (El parlant manisfesta els seus sentiments, Identificació del signe amb el símptoma, Es manifesta també en el llenguatge animal); Representativa (Permet al parlant representar un fet real, S’identifica el signe amb el símbol, Funció propia del llenguatge humà). Bühler observa el llenguatge com un organón per a comunicar una cosa sobre les coses. Signe-símbol (ordenació d’objectes); Símptoma ( en dependencia a l’emissor); Senyal (Apel·lació al receptor).
3.5. Les funcions en Trubetzkoy: Vol buscar la funció distintiva. Funció representativa (El parlant crea una representació de l’objecte, la comunicación se centra en el contigut semàntic); Funció expressiva (El parlant manifesta peculiaritats del momento, situación personal, els seus sentiments…); Funció apel·lativa o conativa (Provoca un sentiment en l’oient que es manifesta en el seu comportament posterior.
3.6. Les funcions en Jakobson: Comunicativa ( S’identifica amb la referen, represen, lógica, cognoscitiva o denotativa. Destaca el món dels objectes i fets externs, Es manifesta quan formulem assercions, demanem información…) Expressiva ( Expressa l’actitud del parlant davant l’objecte, Inclou els estats d’ànim (d’ací el nom d’emotiva),Es manifesta en interjeccions i oracions exclamatives)) Conativa (El parlant intenta actuar sobre l’oient, Es coneix també com apel·lativa o màgica. S’expressa a través de verbs en imperatiu i qualsevol expressió que cride l’atenció de l’oient. Pot anar adreçada a… la intel·ligència del oient i al sentiment del mateix); Fàtica o de contacte ( Se centra en el canal, Indica que la comunicació no s’ha tallat, Es manifesta en repeticions i muletilles, o expresions pròpies per a mantenir la conversa (telefònica, p. e., escolte, sí, val…)); Poètica (Es dóna quan el missatge crida l’atenció sobre el propi llenguatge, Es manifesta especialment en el llenguatge literari  al·literacions, rimes, hipèrbatons… L’ús d’aquesta funció no té per què estar limitat a la comunicació literària (v. metàfores de la vida quotidiana); Metalingüística (El llenguatge parla sobre el propi llenguatge, El llenguatge no és sols instrument de comunicació sinó també objecte de la mateixa comunicación, Es manifesta en les definicions de paraules o en l´ús de la pròpia terminologia lingüística).
3.7. Les metafuncions de Halliday: Proposa un enfocament funcional en l’estudi del llenguatge en els anys 70. Es busca una explicació de la naturalesa del llenguatge en termes funcionals. 1.Funció ideacional: el llenguatge és un mitjà d’interpretació i d’organització d’informació sobre el món real. 2.Funció interpersonal: el llenguatge és un mitjà per a establir i mantindre relacions socials. 3.Funció textual: creació de textos apropiats.
4. Els “actes de parla” d´Austin: Ell diu que la majoria de les expressions son accsions soccials. Recupera les funcions de Büler i Jakobson proposant una nova teoria que indaga en l’acte de parla. A parti d’aquest proposa : Actes locutius ( el que realitzem pel simple fet de dir alguna cosa) ; L’acte il·locutiu (el que es realitza al dir alguna cosa) ; L’acte perlocutiu ( El que es realitza per haver dit alguna cosa).
Ell va deduir que havia cinc tipus d’actes de parla universals: Actes juridics- absoldre, condemnar// Exercitatius- ordenar,manar// Compromisius-prometre,apostar//Comportatius-disculpar-se,agrair// Expositius-afirmar,negar.
5. La naturalesa simbòlica, biològica i social: Simbòlica (Unió de pensament i signes, Llenguatge verbal com a conjunt de regles, Mitjà més apte per al desenvolupament de la capacitat mental i expressió de la propia personalitat. La Lingüística se centra, doncs, en… “…analitzar el caràcter representacional -que ens permet la comunicació-, les bases semiòtiques de la comunicació i l’organització semiòtica de les llengües.”) Biològica ( Caràcter neuronal, Caràcter psicològic, La Lingüística se centra, doncs, en… “…analitzar las patologies que inhibeixen l’habilitat lingüística, com a proves de la naturalesa orgànica del llenguatge.”); Social (Forma part de la cultura, És la base de l´estructura social, Crea un tipus de societat alhora que és determinat per ella, La Lingüística se centra, doncs, en… “…estudiar les varietats lingüístiques, ja siguen tant intraidiomàtiques com interidiomàtiques, les distintes propostes de caracterització i el sistema d’escriptura com a plasmació d´aquestes varietats.”).