3.3. ELS MONASTIRS
Estaven formats per un conjunt d'edificis en els queals habitaven una comunitat religiosa (clero secular).
La comunitat administrativa les terres que tenía sota la seva jurisdicció donada a l'església per un rei o un noble.
Els mongos i les monges es dedicaven a l'oració i l'església era l'edifici principal del monastir.
1. Qui formava el clero secular? I el clero regular? Quines eren les autoritats màximes de cada grup?
El clero regular el formaven els monjos, i el clero secular el formaven els capellons, rectors i bisbes. El clero regular vivia sota l'autoritat d'un abat.
4. ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL
Els pagesos lliures eren propietaris de la seva terra i podeu decidir lliurament les seves accions.
Els serfs treballaven la terra del senyor i no tenien llibertat personal, depenien del senyor.
Els pagesos lliures i els serfs no tenien privilegis i representaven el 90% de la població.
Vivien del que produien.
Els bens utilitzats diariament, excepte la sal, el ferro i el coure se'ls fabricaven els mateixos.
Els conreus principals eren els cereals, els llegums, la vinya, les verdures...
5. L'ART ROMÀNIC
5.1. L'ARQUITECTURA
Entre els segles XI – XIII es va desenvolupar a Europa l'art romànic.
La majoria de representacions son de caràcter religiós.
L'arquitectura religiosa representa la manifestació principal de l'art romànic.
CARACTERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA
Les voltes de canó sostinguda per grans murs units per arcs de mig punt.
Els diversos de les parets exteriors ajuden als murs a sostenir les voltes de canó.
Les finestres són estretes i allargades, l'interior es fosc i són habituals les torres campanars.
5.2. LA PINTURA I L'ARQUITECTURA ROMÀNICA
La pintura va estar supenitada a l'arquitectura, i van ser de tematica religiosa.
Les depuracions romaniques tenien la funció didactica d'ensenyar la Biblía a una població que era alfabeta.
Les imatges romaniques actuaven converitables llibres, perquè els fidels poguessin aprendre sobre la religió.
L'escultura romànica es situa a les portades, columnes i capitells.
Els motius eren de tipus religiós i profà, com figures vegetals i geometriques.