Avantatges i inconvenients a l’hora d’utilitzar metodologia quantitativa davant la qualitativa.

Avantatges de la investigació qualitativa. la metodologia ql, ens permet una millor comprensió del context, ens ajuda a les etapes primerenques d1 estudi, quan linvestigador pot no estar segur exactm q estudiara o sobre q concentrar-se. un altre avan, linvetig adquiereix info +detallada i rica en forma de descripcions escrites o d'evidencia visual. aquest tipus dinv observa el context i el sentit social i com afecta els individus. Desv: l'invest esta molt involucrat en el proces, té 1 visio subjectiva d lestudi i els seus participants. aquest interpreta la inv, d'acord amb la seva propia visio esbiaixada, el q desvia la info recollida. Un altre desavantatge és que aquest mètode d'investigació consumeix molt de temps i pot trigar mesos o fins i tot anys .

Avantatges de la investigació quantitativa: La investigació quantitativa permet a l'investigador mesurar i analitzar dades. La relació entre una variable ind i una dependent s'estudia en detall. Això és útil perquè l'investigador és més objectiu en relació amb les troballes de la investigació.La investigació quantitativa es pot utilitzar per provar hipòtesis en experiments per la seva capacitat de mesurar dades utilitzant estadístiques. Desavantatges de la investigació quantitativa: el context de l'estudi o experiment és ignorat. La investigació quantitativa no estudia coses, és un ambient natural ni discuteix el significat q les coses tenen per a les diferents persones com ho fa la investigació qualitativa.Un altre desavantatge és que s'ha d'estudiar una àmplia porció de la població; com més gran és la mostra investigada, més estadísticament precisos seran els resultats. La investigació quantitativa es relaciona amb la recol·lecció i l’anàlisi de dades de forma numèrica. Posa l’èmfasi en la quantificació i la generalització dels resultats. Consisteix a recollir dades per avaluar models o hipòtesis preconcebuts. Per a la recollida de dades, els investigadors utilitzen instruments empírics o estadístics, com escales, proves, enquestes o qüestionaris. La investigació qualitativa estudia fenòmens que no són quantificables. Més que la generalització dels resultats, es proposa aconseguir profunditat en el coneixement d’un tema, identificar la naturalesa complexa de la realitat i els aspectes subjectius de l’experiència. Se centra en l’exploració intensiva d’uns quants casos que es consideren aclaridors, dels quals els investigadors porten registres narratius. Com que no genera dades quantitatives, no permet anàlisis estadístiques. S’utilitza sobretot en ciències humanes i socials. Les tècniques de recollida de dades més emprades són l’observació, l’entrevista i els historials.

classificar les segu variables segons el tipus de escala valor: Codi postal (nominal), filiació política (nominal), rang en agressivitat (ordinal), classe social (ordinal), temperatura (escala), nivell d’ingressos (ordinal, argumentar que posem: nivell baix, mig, alt), freqüència de visites a amics (ordinal si argumentem que son poques, moltes, etc.; o d’escala si diem el número de visites: 1, 2, 3, etc.), edat (escala), esports practicats (nominal), estat civil (nominal)

Principals diferències entre el paradigma objectivista i subjectivista. Poseu un exemple de plantejament de problema de recerca per a cada un dels dos paradigmes on es vegi clarament que és millor dur a terme la recerca partint de cadascun d’aquests dos paradigmes.Paradigma Objectivista:-Cerca coneixement sistemàtic comparable i comprovable, mesurable i repicable. -Llenguatge científic universal. -La preocupació fonamental és la recerca de l’eficàcia i incrementar el corpus del coneixement. -Hi ha correspondència entre teoria i veritat. -La realitat és observable, mesurable i quantificable. -La recerca és independent del subjecte. -Parteix d’una mostra significativa per generalitzar els resultats. -La metodologia segueix el model hipotetico-deductiu. -Recerca lliure de valors, neutre. -Els procediments són quantitatius: control experimental, observacional, sistemàtic i correlació de variables. Exemple: Passar un qüestionari als alumnes de l’escola per saber quines relacions estableixen amb els nouvinguts. Paradigma subjectivista: -Les persones són aquelles que protagonitzen les accions socials.-Els fets socials es concreten a partir d’un sentit específic que li donen les persones.-La societat i el coneixement que tenim d’ella són construccions socials.-La realitat és subjectiva, construcció social que depèn dels significats que li atribueixen les persones. Inclou la generació i transmissió col·lectiva del significat. EX: realitzacio d'1 entevista a 1 prof encarregada de l'aula dacollida x saber lexit escolar dels nouvinguts.

Poseu un exemple de disseny experimental i de disseny quasi-experimental. Indiqueu quin dels dos té una major validesa externa i perquè.Exemple disseny Experimental : Un investigador vol aplicar un programa sobre valors a professors en formació. Es distribueix el professorat en dos grups (A i B) a l’atzar. A un grup (A) li aplica el programa sobre valors i a l’altra (B) un placebo. En finalitzar el programa aplica a tots dos grups un qüestionari per mesurar la seva sensibilitat i la millora en valors. Exemple disseny Quasi-Experimental : Una professora de Matemàtiques que dóna classe a dos grups del mateix curs, decideix que en un grup (A) aplicarà una metodologia nova, i a l’altre grup (B) seguirà amb la metodologia tradicional. A final del 1r trimestre realitzarà una prova (igual per als dos grups), i compararà els resultats.- La validesa interna és el grau en què la variable independent incideix en la dependent. Els dos dissenys tenen validesa interna. La validesa externa és el grau de la capacitat de representació de les dades obtingudes a partir d’un estudi. El disseny experimental té més validesa externa, perquè el mostreig és completament aleatori i, per tant, els resultats es poden generalitzar.El disseny experimental té més validesa, i dins d’aquests el Solomon. La validesa interna es contrasta/mesura segons el grau en què la validesa de la variable independent influeix en la dependent. Habitualment tant el quasi-experimental com l’experimental tenen validesa interna. La validesa externa té capacitat de generalitzar. És el grau en el qual pots dir que les teves dades són representatives. El mostreig és aleatori i, per tant, té un grau superior de validesa externa. Al disseny experimental es fa de forma aleatori, mentre que el quasi-experimental no perquè tu decideixes qui participa.