LA CASA DEL POETA TRAGIC:
CONTEXT CRONOLÒGIC, HISTÒRIC I CULTURAL
La ciutat de Pompeia data del segle I a.C.
Segons sembla, la ciutat havia havia estat fundada pels oscos, poble de la Itàlia preromana el segle VII a.C.
Ubicada a la badia de Nàpols, era un punt molt important del comerç entre fenicis i grecs i deu el seu nom a Sila,
La colónia Cornelia Veneria Pompeyanorum, va ser anomenada aixÌ, a partir de l'any 80 a. C.
L'agost de l'any 79 d. C., durant el regnat de l'emperador Titus, Pompeia va ser destruïda pel volcà Vesuvi, quedant enterrada per les cendres i per enormes fragments de pedra tosca.
Els seus habitants van morir asfixiats pels vapors de sofre que va desprendre el volcà.
En el moment de l’erupcio, Pompeia estava habitada per uns 10.000 habitants i era una ciutat plena de vida: amb places, mercats, fonts d’aigua fresca, carrers ben arrenglerats amb voreres empedrades, domus i insulaeamb botigues, forns de pa, bugaderies, fondes , …
També tenia un teatre i un amfiteatre on es feien espectacles de gladiadors, diversos espais per a la pràctica de l’esport i banys públics
A mitjans del segle XVIII es van retrobar les restes de Pompeia, amb troballes espectaculars i fins i tot taules parades. En definitiva una ciutat aturada en el temps.
Durant el segle XVIII es van dur a terme nombroses excavacions arqueològiques , que han continuat fins als nostres dies.
Actualment, Pompeia és el jaciment arqueològic romà més ric on es pot apreciar, no només el traçat dels seus carrers, sinó les seves vivendes, edificis públics, el fòrum, el teatre, l'amfiteatre, els temples,……..
A l’antiga Roma hi havia diversos tipus de cases. L’arquitectura i la decoració d’aquestes eren una mostra del nivell econòmic dels seus propietaris.
-Els emperadors es feien construir granspalaus als afores de les ciutats.
- Els personatges més important i amb més poder polític i econòmic, tenien grans vil.les (villae) i les villae, eren residències camperoles situades als afores de la ciutat o bé en el camp; les seves dimensions i característiques, depenien de l'economia dels seus propietaris.
A les grans ciutats, la gent de les classes populars vivien en insulae de fins tres o quatre pisos d’alçada, construïdes amb materials econòmics i sovint afectades per incendis i ensorraments.