9.Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
A finals del 70 la poesia realista és substituïda per una poesia simbolista, experimental. Contribuixen a això tres circumstàncies:
1.La recuperació de Josep Vicenç Foix i la seua obra.
2.Aparició dEls miralls(1970), de Pere Gimferrer.
3.La publicació de Poesia rasa(1970), de Joan Brossa.
Reivindiquen autors fonamentals com Gabrier Ferrater, Josep Carner,Espriu, Estellés o Pere Quart (Joan Oliver).
Característiques daquesta poesia:
1.El poema no conta res, no té argument, crea un món únic i especial,que dóna sentit al text.
2.La poesia és rebel, transgressora, connectada amb les avantguardes (simbolisme, surrealisme...), fora de tota lògica.
3.La poesia suggereix i evoca.
4.La poesia deixa de ser diàfana, clara, per convertir-se en hermètica.El poeta indaga en la seua subjectivitat, de vegades oníricament.
5.El desig de trencar amb la poesia anterior, els porta a exaltar la dissidència, la modernitat i luniversalisme.
També 1973 i 1974 són anys clau per a aquesta generació. Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala creen els Llibres del Mall, leditorial on publiquen molts daquests poetes. En 1974 apareixen poemaris importants com Grills esmolen ganivets a trenc dalba, de Joan Navarro i Lesmorteïda estrela de la platja, de Salvador Jàfer. Un dels membres daquesta generació, Amadeu Fabregat, a la seua antologia Carn fresca(1974), contraposa el realisme dels poetes més grans, amb la nova poesia dels més joves, que renuncien a lintent de canviar la realitat com a objectiu bàsic i se centren en lexploració del seu subjectivisme.
La poesia actual en català viu, a hores dara, un moment bastant dolç, si tenim en compte el caràcter minoritari del gènere. Hi ha un grup que sautopromociona amb letiqueta dimparables (sembla que un dels seus membres, Hèctor Bofill, va dir, en rebre el premi Josep Pla -de narrativa!- de 2003: Som una generació imparable!). Fins i tot ja tenen antologia: Imparables.Una antologia(Proa,2004). i un volum col·lectiu Dogmàtica imparable (2004). Formen part del grup, entre altres, Joan Elies Adell (Vinaròs,1968), Sebastià Alzamora(Llucmajor, Mallorca 1972), Hèctor Bofill (Badalona,1973) o Lluís Calvo i Guardiola (Saragossa,1963), poeta, escriptor i assagista, que entén la poesia com una manera d'entendre's a si mateix,de fer instrospecció i'experimentar-se i reiventar-se a ell mateix. Un grapat de noms, procedents de tots els territoris catalanoparlants, amb poètiques diverses i trets comuns que estan injectant nova saba a la poesia en la nostra llengua.