sector secundari. Sector econòmic que abasta les activitats relacionades amb el procés de transformació de les matèries primeres en productes elaborats o manufacturats (llestos per ser consumits) o en productes semielaborats (preparats per utilitzar amb altres indústries). Aquest sector inclou la indústria com a activitat principal, la construcció i les activitats de transformació de la mineria i les fonts d'energia.

matèries primeres. Són els recursos que s'extreuen de la natura i que són transformats posteriorment mitjançant l'activitat industrial. capital. Conjunt d’actius de tota mena considerats com a instruments de producció (diners, edificis, vehicles..).

indústria. 1. Conjunt de processos i activitats que tenen com a finalitat transformar les matèries primeres en productes elaborats, de forma massiva. 2. Instal·lació que es destina a aquest tipus d'operacions. 3. Conjunt de les indústries d'un mateix gènere o d'una mateixa regió (per exemple, "la indústria tèxtil", "la indústria nord-americana").

indústria de béns de producció o indústria pesant. Indústria que proporciona productes que són necessaris per al desenvolupament d’altres activitats industrials. Es dedica a l'extracció i transformació de les matèries primeres, com els minerals usats en la siderúrgia, el petroli, i a la fabricació de la maquinària necessària per a tals fins.

indústria de primera elaboració (o de base). Indústria de béns de producció dedicada a la fabricació de béns semielaborats, els quals serveixen com a matèria primera d’altres indústries. Necessiten grans espais, són molt contaminants (per tant, solen localitzar-se fora de les ciutats), precisen grans inversions i consumeixen grans quantitats de matèries primeres i energia. Hi destaquen la indústria minera, la metal·lúrgica (inclosa la siderúrgia) i la química de base.

metal·lúrgia. Indústria que s’encarrega de l’extracció, la transformació i l’elaboració dels metalls.

siderúrgia. Part de la metal·lúrgia que es dedica a la producció del ferro i els seus aliatges (acer...).

coc*. Combustible de gran poder calorífic que s’obté de l’hulla.

indústria de béns d'equip (o d’equipaments). La que es dedica a transformar els productes semielaborats en maquines i altres productes que necessiten altres indústries. Hi destaquen les indústries de la construcció, les mecàniques, construcció de material de transport i fabricació de maquinària.indústria de béns (d’ús i) de consum o indústria lleugera. La que fabrica béns destinats a l’ús directe per part del consumidor, com ara productes tèxtils, productes farmacèutics, electrodomèstics...

autarquia. Política econòmica que té com a objectiu basar l'economia nacional en els recursos propis, impedint (o reduint al mínim) el comerç exterior. A Espanya hi hagué una política autàrquica en el període de la dictadura franquista comprès entre el 1939 i el 1959.

Instituto Nacional de Industria (INI). Entitat estatal espanyola creada durant la dictadura de Franco per promoure el desenvolupament de la indústria a Espanya.