La contracció muscular és el procés fisiològic en el qual els músculs desenvolupen tensió i s'escurcen o s'estiren (o bé poden romandre de la mateixa longitud) per raó d'un previ estímul d'extensió. Aquestes contraccions produeixen la força motriu de gairebé tots els músculs superiors, per exemple, per desplaçar el contingut de la cavitat a la qual recobreixen (múscul llis) o mouen l'organisme a través del mitjà o per moure altres objectes (múscul estriat).
Les contraccions involuntàries són controlades pel sistema nerviós central, mentre que el cervell controla les contraccions voluntàries, i la medul·la espinal controla els reflexs involuntaris.
Es la capacitat física que permet a una persona crear una tensió muscular amb la finalitat de vèncer una oposició o una sobrecàrrega. Aquesta força muscular la podem manifestar de diferents maneres: 1.-Força-màxima: tensió que ha de realitzar la musculatura per vèncer una oposició màxima2.- Força-explosiva: se supera una oposició petita però aplicant la màxima velocitat de movimenr3.- força-resistència:es repeteix el treball de forma constant durant bastant de temps.
1. Contraccions isotòniques.
Són aquelles contraccions en les que les fibres musculars, a més de fer una contracció , modifiquen la seva longitud (s’allarguen o s’escurcen)
Les contraccions isotòniques són les més comunes en la majoria dels esports, activitats físiques i activitats corresponents a la vida diària, ja que en la majoria de les tensions musculars que exercim solen realitzar-se per un escurçament i un allargament de les fibres musculars d'un múscul determinat.
Les contraccions isotòniques es divideixen en: concèntriques i excèntriques.
1.1. Contraccions Concèntriques.
Una contracció concèntrica es produeix quan un múscul s'escurça, és a dir, que els punts d'inserció dels músculs s'ajunten, s'escurcen o es contreuen.
RESUMINT! quan els punts d'inserció d'un múscul s'apropen, la contracció que es produeix és "concèntrica".
1.2. Contracció Excèntrica.
En aquest cas, el múscul desenvoluparà la tensió allargant-se, és a dir, estenent la seva longitud. Un exemple clar és quan portem el got des de la boca fins a recolzar-ho en la taula, en aquest cas el bíceps braquial es contreu excèntricament.
Podem dir que quan els punts d'inserció d'un múscul s'allarguen, es produeix una contracció excèntrica.
2. Contracció Isomètrica.
La paraula isomètrica significa (iso: igual, mètrica: mesurada/longitud ) igual mesura o igual longitud.
En aquest cas el múscul genera tensió però sense escurçar ni allargar la musculatura. Un exemple de la vida quotidiana seria quan portem a un nen a coll, els braços no es mouen, mantenen al nen en la mateixa posició i generen tensió perquè el nen no caigui a terra. No es produeix ni escurçament ni allargament de les fibres musculars.
En l'esport, aquest tipus de contraccions es produeix en molts casos, un exemple podria ser en certs moments del windsurf, quan hem de mantenir la vela en una posició fixa.
3. Contraccions auxotòniques.
Aquest cas és quan es combinen contraccions isotòniques amb contraccions isomètriques.
4. Contraccions isocinètiques.
Es tracta d'un nou tipus de contracció, almenys en el que refereix a la seva aplicació en la pràctica esportiva. Es defineix com una contracció màxima a velocitat constant en tota la gamma de moviment.
Evolució de la força: L’evolució i millora de la força muscular es fa evident a partir dels 8 anys, però a partir dels 12 anys aquesta qualitat pot millorar molt, encara que la seva evolució és diferent si es tracta del sexe masculí o sexe femení. Els nois desenvolupen més massa muscular, per tant tenen més possibilitats d’adquirir més nivells de força. La força arriba al seu nivell màxim cap als 25 anys, però amb entrenament adequat pot mantenir-se fins als 35.En el cas de les persones sedentàries, que no treballen la força muscular, es produeix una atròfia muscular o disminució del volum muscular i la pèrdua progressiva i ràpida de la força.
4 FACTORS CONDICIONANTS Hi ha una sèrie de factors que condicionen la nostra capacitat de força. Són els següents: 4.1 EN L’ÀMBIT DEL SISTEMA MUSCULAR
• Tipus de fibres musculars (ràpides o lentes). Per exemple, és una realitat que les persones de raça negra tenen més quantitat de fibres ràpides que les persones de raça blanca (en termes absoluts). Llavors sempre tindran una certa avantatge en totes les activitats que impliquen a la força màxima i la força explosiva com poden ser les curses de velocitat, els salts, esports amb gran força explosiva com el bàsquet, etc. En esports de més resistència com les distàncies llargues en atletisme no tenen cap avantatge real en quant al tipus de fibres musculars però també dominen les distàncies. Això està més relacionat amb les dures condicions de vida en els seus territoris que suposen una mena d’entrenament molt precoç que incrementa el seu rendiment. Dins una mateixa raça també hi ha diferències i això fa que unes persones tinguin una força natural més bona que unes altres.
• El gruix i la llargada de les fibres musculars (volum). Com més gruixudes són, més força fan. L’augment del volum de les fibres s’anomena hipertrofia muscular. Algunes persones també tenen de manera natural uns músculs més grans que altres però es l’entrenament el que modifica més aquesta característica.
• El tipus de contracció del múscul, que pot ser isotònica concèntrica (grau més petit de força màxima), isotònica excèntrica (màxim grau de força) o isomètrica (grau intermedi de força). Per augmentar
• El tipus de palanca: això depèn de com estan inserits els músculs als ossos. Sense entrar en més explicacions, podem veure que els bessons, malgrat tenir un volum similar al tríceps braquial poden exercir molta més força. 4.2 EN L’ÀMBIT DEL SISTEMA NERVIÓS • Coordinació intermuscular: La coordinació dels diferents músculs que efectuen el moviment, que, com ja has vist en un curs anterior, són els agonistes, els antagonistes i els fixadors. Aquesta característica es modifica principalment amb l’entrenament. Repetint, repetint i repetint. • Coordinació intramuscular: Fa referència a la capacitat de les fibres musculars de treballar totes a la vegada. Per entendre-ho millor imaginem un teatre ple d’espectadors que criden tots a la vegada. Si no estan coordinats faran un crit llarg, poc intens i no tots a la vegada. En canvi si estan coordinats serà un crit més breu però més intens ja que ho faran tots a la vegada. Aquest mateix fenomen es produeix amb l’entrenament de la força. • La temperatura del múscul, que pot augmentar amb un bon escalfament. • L’estat de forma o d’entrenament: com més nivell de forma, més rendiment • La motivació per portar a terme l’activitat. • El sexe. En valors absoluts, els homes disposen de més força que les dones.