Metodes del saber cientific

-Metode de les ciencies formals.Les ciències formals són les que tenen enunciats que no afirmen o neguen res del passa al món. La seva veritat depèn de la coherència i la manca de contradicció amb el sistema al qual pertanyen. és a dir no es refereixen a fets de l'experiencia, sino a la forma de raonament.

Raonament deductiu

Un raonament és deductivament vàlid o lògicament correcte quan la veritat de les

premisses és incompatible amb la falsedat de la conclusió. Ara bé, això no vol dir que

les premisses i la conclusió hagin de ser forçosament verdaderes, sinó únicament

que, si les premisses fossin verdaderes, llavors la conclusió hauria de ser també verda-

dera. Per tant, és possible que un raonament sigui correcte i que les seves proposi-

cions siguin falses

RAONAMENT INDUCTIU En els raonaments deductius vàlids, es pot dir que la conclusió, en certa manera està

continguda en les premisses, encara que sigui "ámb altres paraules". Així,la conclusió

“Tots els gossos són mamífers” es troba inclosa implícitament en les premisses “Tots

els gossos són cànids” i “Tots els cànids són mamífers”. En conseqüència, les premis-

ses garanteixen absolutament la veritat de la conclusió, ja que aquesta no fa sinó

"destacar" una part de la informació que ja és present a les premisses.

Per aquesta raó, els raonaments deductius, d'una banda, són tan segurs i, de l'altra,

no aporten realment més informació de la que ja figura entre les premisses. En canvi,

els raonaments inductius són augmentatius, en el sentit que la conclusió conté més

informació, informació nova; això fa, però, que la veritat de la conclusió no sigui tan

segura com en els deductius, encara que les premisses siguin verdaderes.

Les ciències formals son les que no es refereixen a fets de l'experiència.

Es regeixen per la pròpia coherència interna i es desenvolupen independentment de l'esdevenir extern.

La lògica i la matemàtica son ciències formals.

Les dues menes d'inferència son la deducció i la inducció. La deducció les ciències formals la utilitzen com a procediment gairebé exclusiu.

Deducció el procés de raonament que permeten derivar d'una o de diverses proposicions donades.

L'ideal metodològic de les ciències formals és esdevenir un sistema axiomàtic, es a dir, adoptar íntegrament l'estructura deductiva.

• Axiomes, que son principis fonamentals indemostrables dins del sistema.

• Regles de formació i transformació, que permeten extraure nous enunciats vàlids per a l'ampliació del sistema.

• Teoremes, que son els enunciats obtinguts deductivament a partir dels axiomes o d'uns altres teoremes ja demostrats.

Mètode hipotètic deductiu: consisteix en descobrir fets pel mètode inductiu per després verificar-les pel mètode deductiu. Es formula primer una hipòtesi per desprès seguir una sèrie de passes per descobrir si es certa o no la hipòtesi. Es basa en una observació rigorosa i sistemàtica dels fenòmens psicològics.

Passos que fa servir el mètode hipoteticodeductiu
1)Observaciói/o experimentació d'un problema no resolt.Detecció d'un problema. Nosaltres, segons la concepció que tenim del món, esperem que els fenòmens s'esdevinguin, es comportin, d'una certa manera. Quan alguna cosa no es produeix com esperàvem, se'ns presenta unproblema, i això és el que desencadena la investigació.
2) Elaboració d'una o més hipotesis explicables. Ja que no podem del tot demostrar que allo acurreix, els cientifics an de fer en marxa la seva imaginacio i elaborar una hipotesis pel seu compte.
3) La hipotesis es formúla matemàticament (moment deductiu): en sovint les hipòtesis no són observables, directament, sobretot quan, com ja hem vist, es tracta de lleis generals (com la de Newton, que Urà no complia). No es pot observar directament quetotsels cossos estan sotmesos a la gravetat tal com la va definir Newton, ja que sónpotencialment infinits.per tant, s'hauria de poder observar amb un telescopi d'una potència determinada. Així doncs, per poder posar a prova una teoria, és a dir, per poder contrastar­ la amb l'experiència, cal deduir-ne conseqüències que siguin observables . Es tracta d'un esquema condicional: si la teoria és certa, ha de passar això i allò.

4) Contrastació: - verificació:és certa si concorda en la hipotesis. Per comprovar que les conseqüències deduïdes es donen realment, cal preparar situacions experimentals que permetin observar-les.Les observacions i els experiments, per tant, no es fan a l'atzar, sinó que són dirigits per una hipòtesi.

La contrastació experimental pot tenir dos resultats: pot corroborar la hipòtesi o bé pot falsar-la:

• Corroboració.:Si el resultat és positiu, és a dir, si s'esdevé el fenomen predit per la hipòtesi, aquesta es considerarà corroborada. Això vol dir que s'accepta com a bona, però nomésde moment, ja que sempre poden aparèixer nous fenòmens que hi entrin en contradicció. Per això, és un procés que ha de continuar amb la deducció de noves conseqüències i la consegüent contrastació experimental.
  • Verificació : els fets deduïts de la hipòtesi concorden amb els fets observats.

-falsació:els fets no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi. Si el fenomen predit no es produeix, cal abandonar la hipòtesi i formular-ne una altra, amb la qual cosa s'ha de tornar a començar tot el procés.