ROMANITZACIÓ:fou un moviment basat en les mateixes lleis i drets romans,no tots els habitants tenen la mateixa llei de igualtat sw condicions.Xarxa de comunicacions tants per terra com per mar, intercanvi cultural.Model urbanístic(moltes ciutats).Llengua llatina,franca i hegemónica que conviu amb altres llengües.Manifestacions culturals(normalment de lliteratura).son Transmisors i continuadors de mitologies gregues i creençes dels pobles romans.

PROCÉS D'ACULTURACIÓ DE L'IMPERI ROMÀ:son els canvis culturals,socials,econòmic i politics produïts pel contacte amb altres cultures. FACTOR GEOGRÀFIC:menys significatiu,xarxa de carreteres per a Roma,aquesta feia abandonar poc a poc els costums.Aquest mai prohibien els costums indígenes però si volen regresar socialment necesitaven canviar els costums. FACTOR HUMÀ:soldats que despres de llicensiar-se no tornaven a les seues cases i es quedaven com a ciudadans en un poble romà. Van tindre un gran paper els funcionaris. FACTOR LINGUISTIC:mes importants,propagandista de les llengues y els costums.

ROMANITZACIO DE LES TERRES VALENCIANES:El nord-est peninsular era travessat de dalt abaix per la via augusta.La romanitzacio nostra fou molt interna i duradora .L’any 461 d.C. la península estaba en mans dels invasors germanics , Majoria , un dels invasors i ultims emperadors va visitar Valencia i també els barbars i els visigots estaven totalment  romanitzats i formaren a Tolosa de Lengueda un imperi. La conquista s’inicia per  Sagunt, la presencia romana a partir de 138 a.C., s’afirma quan Juni Brut li dona el nom de Valentia.Sobre els pobles ibers , a la vora als campaments romans es va crear una xarxa de ciutats romanes per a controlar i explotar el territori.

EL LLATÍ DE LES TERRES VALENCIANES:el llatí de les terres valencianes es del port de Tarragona a través de provença es difonien les innovacions de Roma,la via augusta,donava coherencia a les comarques costenques de tarraconense,pero era molt poc transitada dellà el salt de Cazorla,dins d’Hispània ulterior.El llatí de la bética es un estudi culte i el de tarraconense molt accesible als neologismes que irradiava roma,qque fou més modern,i la romanització fou poc a poc interrompuda, i els que arriben després son els portadors dínnovacions lèxiques.

FONTS PER A L’ESTUDI DEL LLATÍ VULGAR:les fonts per a l’estudi del llatí vulgar son les novel.les com el ‘’satiricó de petroi’’ es fà parlar d'una manera rídicula als criats,dades sobre la parla quotidiana de l’época i textos útils per  a l’estudi del llatí. INSCRIPCIONS:textos redactats o gravats per  gent poc o gens culta,errors d’escriptura i un material linguistic fonamental. TRACTATS TÈCNICS:medicina o veterinària,de cuina no solen parlar. TRACTATS DE GRAMATICA:ens permeten coneixer les desviacions en relació del llatí escolar.   

ETAPA PREROMANA els sorotaptes .(AVENC,BALMA,BARANA,BRANCA,LLENXA,

FLUMAIRE, GALTA) 

ELS IBERS VALENCIANS:ESQUERRE,PISSARRA,ESTALVIAR,

LLAGENYA,CARABASSA,MARDÀ,GALAPET)

FENICIS:.(EIVISSA,TAGO MAGÒ,MAÒ I HISPÀNIA)-

CARTAGINESOS:.(CARTAGO NOVA,NORD D'AFRICA)

ELS GRECS:.(COLP,CIMA,GUIX,ESCOLA,ESPASA,ORFE)

ELS CELTES: (BESALÚ,BLAT,CAMÍ,CARRO,TRENCAR,

TANCAR,CABANYA,LLEGUA,CAMISSA).