ORÍGENS(1895)al començament del cinema les pelis eren mudes,la música s'interpretava 'en directe'.Els germans Lumière van contractar un pianista perquè toqués durant la primera projecció comercial d'una peli.Els dos procediments més habituals per posar música a les primeres pelis van ser: elaborar la banda sonora amb música preexistent, encarregar a un compositor música creada expressament per la peli. BANDA SONORA excerceix la doble funció de reforçar el significat de les idees que, per si soles no són capaces d'expressar i establir un vincle narratiu continu en el discurs cinematogràfic. efectes sonors: aquells sorolls que donen credibilitat a la imatge. música incidental: acompanya tot el temps. diàlegs: es poden enregistrar en un estudi o gravant el so directe. MÚSICA DIEGÈTICA anys 30,quan la font sonora és visible o explícita a la pantalla. ex. Titanic o Casa blanca. MÚSICA INCIDENTAL anys 30,és la música de fons que es sent al començament de la peli i durant l'exposició dels crèdits inicials, serveix per ambientar les primeres imatges. ex. King Kong o Gone With the Wind. nous instruments electrònics: el theremin. MÚSICA PREEXISTENT principi s20, el productors utilitzaven paritures musicals arranjades per a piano, la majoria eren adaptacions de temes clàssics coneguts i recorrien la música ragtime i a altres cançons populars.Gràcies a aquesta música, les escenes de cinema mut adquirien vida i provocaven la rialla, la diversió i l'aplaudiment. (La utilització del Vitaphone, reproductor de discos que col·locaven al peu de l'escenari)INNOVACIONS MUSICALS A LA GRAN PANTALLA anys 40, una de les fites indiscutibles va ser Citizen Kane de Bernard Herrmann,ell és un dels millors compositors de la història del cinema. modernitzen el llenguatge musical cinematogràfic, utilitzen els instruments de l'orquestra de forma innovadora i acosten sonoritats diferents al gran públic. MUSICALS utilitzen cançons i balls com a part del guió per intensificar determinats moments de la història. ex. Cantant sota la pluja, Somriures i llàgrimes i Grease.
Saint-Saëns: L'assasinat del duc de Guisa(1908)
Prokofiev: Alexander Nevsky(1938)
Bernard Herrmann: Citizen Kane(1941)
Miklós Rózsa: Spellbound(1945)
György Ligeti: 2001: una odissea de l'espai(1968)
Duke Ellington: Anatomia d'un assassinat(1959)
Simon i Garfunkel: El graduat(1967)
John Willians: La guerra de les galàxies(1977)
James Horner: Titanic(1997)
The Jam: Billy Elliot(2000)