T1 ECONOMIA AGRARIA I DESENVOLUPAMENT COMERCIAL
-s. XVIII major part d'Europa sota l'Antic règim: terme que defineix les societats europees de l'Edat Moderna. Model de vida basat en l'economia agraria de tipus senyorial, absolutisme monarquic  i la societat estamental. 
-Tenien una agricultura de subsistència  amb un sist de conreu basat en la rotació triennal. Rendiments molt baixos, intercanvis escassos que es feien a mercats locals. Es produïen crisis de subsistència;  períodes d'escassetat d'aliments i alça de preus, origen a revoltes populars
-1713 firma de tractat d'utrecht donà pas a període de pau internacional relativa.Població va augmentar a causa absència de grans epidèmies i introducció de conreus nous. Augment producció. Comerç colonial va ser activitat que va tenir un creixement més espectacular.
SOCIETAT ESTAMENTAL I MONARQUIA ABSOLUTA
-Societat dividida en dos grups ben diferenciats. Privilegiats: noblesa (major part terres i vivia de les seves rendes, gaudia de privilegis econòmics i fiscals) i clero (vivia de les rendes de l'explotacio del seu gran patrimoni territorial i del delme, alt clero tenia mateixa vida que noblesa i baix clero una vida modesta). No privilegiats: (90%) burgesia: artesans, comerciants, i banquers, era un grup economicament mes actiu, no tenia influència política , marginada dels cercles de poder, classes populars urbanes: treballadors manuals de les ciutats, pagesos: grup més nombrós obligat a treballar les terres dels privilegiats, a pagar imposts elevats i amb condicions de vida molt dures.
-El rei tenia un poder absolut. La monarquia era hereditaria i de dret divi. El monarca: era l'expressió de la llei, l'autoritat màxima del govern, el cap de la justícia i dirigia la política interior i exterior. Consells d'estat: institucions que assessoraven al monarca.
EL PENSAMENT IL·LUSTRAT 
-Moviment de caràcter intel·lectual que posà en qüestió tots els principis nde l'Antic regim. Els precursors d'aquest moviment varen ser: John Locke i Isaac Newton, Locke va criticar l'absolutisme i va plantejar per 1a vegada la divisió de poders, amb Newton va néixer el mètode científic basat en l'observació i comprovació dekls fets. La il·lustració defensava la fe absoluta en la raó com l'únic mitjà per entendre el món. Els il·lustrats pensaven que la humanitat podia assolir el coneixement, es mostràven ferms partidaris de l'educació i creien en el progrés humà. Varen defensar la tolerància com la base de les relacions humanes i varen criticar la intransigencia religiosa.
-Filòsofs il·lustrats: Montesquieu ( va proposar la divisió de poders) Rousseau (va definir el contracte social com el resultat d'un pacte entre tots els ciutadans, també plantejà el principi de la sobirania nacional conjuntament amb el vot) Voltaire (defensà la necessitat d'un parlament).
-Enciclopèdia: Diderot i D'Alembert (XVIII) volien publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l'epoca, fonamentats en la raó i en l'observació de la natura. Tenia trenta-cin volums.
EL DESPOTISME IL·LUSTRAT: La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut. Hi havia monarques il·lustrats que varen promoure un cert reformisme amb la voluntat d'actuar a favor del poble, però es reservaren la capacitat de decisió. Politica reformista caract. per racionalitz de l'adm. estat, reforma ensenyament, modernitz. agricultura, desenv. manufactures i liberalitzacio parcial de la produccio i el comerç.