Jordi Folck, un autor de llibres, rebé una misteriosa carta junt amb vuit quaderns escrits a mà d'una senyora anomenada Esther Dandridge,. 1938, l'Esther Dandridge i el seu germà bessó, l'Alfons, van ingressar a l'escola Saint Mary orfes. Passats uns dies, els germans Dandridge van anar coneixent, poc a poc, tot el professorat, i també el director, un home sever. També van coneixer un noi, en George, que fou l'amor de l'Esther. Amb el temps, van anar descobrint la violència i amb el rigor amb que en Dean actuava. Cada nit ell deixava anar uns gossos afamats pel claustre de l'escola, per tal d'evitar que ningun alumne sortís de les seves respectives habitacions. La convivència al Saint Mary era soportable, fins que es van començar a expulsar a molts dels companys de l'Esther i l'Alfons, inclòs en Geoge. L'Esther, desesperada per en George, el seu amor ja platònic, l'intentà buscar, però només va averiguar que habia desaparegut. Desesperats per tenir notícies d'en George, l'Esther i l'Alfons, decidiren entrar furtivament al despatx d'en Dean amb l'esperança de trobar algun document relacionat amb ell. Entraren sense ser vistos, i remenaren tot el que van poder. Entre alguns calaixos van trobar una fotografia de tota l'escola, on sortien tots els alumnes i tots els seus companys expulsats amb un cercle i una creu circumscrita. Ells dos tenien només un cercle. Remenant també van trobar unes instruccions per sostreu-re diners a les persones amb un pretext religiós. Una nit, cridaren als germans Dandridge i els van dur davant la presència del director. Allí el Dean els va fer firmar la seva expulsió. Un cop firmat el document, el director tení un canvi d'actitud radical, i els oferí vi i pastissos. L'Esther es malfià i no menja res, pero l'Alfons, que era més ingenu, s'ho menjà. Llavors en Dean els dugué on eren els gossos enganyant-los, i els tanca amb els rottweilers. Asustats, l'Esther i l'Alfons s'arraconaren, però poc a poc es van anar adonant de que aquells gossos no eren pas ferotges. Era de nit quan l'Alfons, de sobte, començà a escupir sang i a tenir violents espasmes. Després d'una estona sense saber que fer, l'Esther, veié com el seu germà s'estava convertint en un gos per culpa del pastís que en Dean anterioment els havia ofert i ell havia menjat. Llavors, qui havia enverinat l'Alfons, entrà en la cel·la sense veure l'Esther, que se li tirà a sobre enfurismada junt amb els rottweilers que acabaren amb en Dean. Jordi Folk, l'autor que rebé la carta de l'Esther amb els manuscrits on explicava la seva estada en el Saint Mary, junt al propietari de la editorial on estava a punt de publicar els manuscrits van anar a l'escola Saint Mary. En Jordi estava alterat, i més quan entrà en una de les habitacions de l'escola i veié unes cartes on explicava que l'Esther s'havia convertit en rottweiler voluntariament per conviure amb el seu germà Alfons. Confós, en Jordi, prengué, per compromís, un tros de pastís que li havia ofert el director de la editorial. El pastís l'havien trobat a la mateixa habitació on eren. En Folk es desmaia, i visqué en un somni on tothom el tractava de bèstia.      Els fets coincideixen amb la Segona Guerra Mundial, fet que li provoca dificultats de treball i diners alhora. Just quan l'Esther escapà de l'escola Saint Mary, quan anava pidolant caritat pública pel carrer, començà aquesta guerra, que l'afecta negativament i va fer-li la vida encara més difícil del que li era. També, al principi del primer manuscrit es menciona que el pare de l'Esther i l'Alfons mor quatre anys després de la Gran Guerra per les ferides que li quedaren de lluitar-hi en ella. En aquesta guerra el pare de l'Esther lluità sota les ordres de Jordi IV. Aquesta guerra no sé si ha existit, però al llibre la menciona.