Antecedents i influencies: La base de l’obra de Wright és el funcionalisme, com podem veure en l’ús de la planta lliure, però també s’inspirà en els ismes i en la senzillesa japonesa. Ell començà a usar el terme “arquitectura orgànica” amb el qual volia unir home, arquitectura i natura. També tenia present el confort, amb l’ús de totes les comoditats i els avenços tecnològics per facilitar-les (aire condicionat, il·luminació i pannells de calefacció). Aalvar Aalto també fusionà Funcionalisme i Organicisme. Relacions amb altres obres similars de l'autor o de l'escola: Louis Penfield House, Kentuch Knob. Diferencies amb altres solucions coetanies: Le Corbusie que a lo largo de este periodo diseñó diversos planesurbanos (Ville Contemporaine, 1922; Plan Voisin, 1925; planos para Argelia,1930; Ville Radieus, 1935).

 

antecedents: Interrelació entre De Stijl o Neoplasticisme i la Bauhaus.

influències posteriors: Mies van der Rohe influí en l'arquitectura dels anys 20 en endavant. A Catalunya el Funcionalisme o Racionalisme va donar lloc durant la IIa. República.
relacions amb obres similars de lautor o de lescola: La seva teoria es basava en construccions de pell i ossos, lacer i el formigó han danar a linterior (els ossos de lesquelet), i el vidre a lexterior (la pell). Ús de l'acer i del vidre en les seves obres.
Entre els anys 1948 i 1951, Mies aconseguí aixecar els seus primers gratacels. Aquests varen ser uns edificis residencials construïts a Chicago, on larquitecte va usar el mètode del mur cortina, consistent en centrar les càrregues estructurals al nucli de ledifici i poder crear, daquesta forma, una façana íntegrament de vidre. Uns anys més tard, construiria el seu gratacel més emblemàtic, el Seagram Building de Nova York, on Mies perfeccionà el mètode del mur cortina. Aquest edifici es considera el precursor de tot un sistema constructiu.

diferències amb altres solucions coetànies [daltres escoles o de la mateixa escola]: Podem establir unes clares diferències entre larquitectura de Mies i la de Niemeyer o Aalto. Mies, només ocasionalment, utilitza en els seus edificis la línia corba; normalmente els seus edificis tenen un esquelet ortogonal de pilars metál

?lics. Els murs són plans lleugers que es creuen en l?espai; les parets són simples limitadors que relacionen interior i exterior. En canvi, Niemeyer i Aalto segueixen una tendència neobarroca.

Antecedents i influencies posteriros: Gehry quan va construir la sala de concerts Walt Disney de Los Angeles el 1989 ja apuntava les bases estructurals i estètiques del Guggenheim de Bilbao, clarament vinculades a les teories deconstructivistes sorgides a a finals dels anys 80 del filòsof francès Jaques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma. Relacions amb altres obres similars de l'autor o de l'escola: Museu d’Art Weisman, Vestíbul del D.G. Bank Gehry Tower en Hanóver.


 

Hi participaren artistes catalans carismàtics, susaren materials populars, les referències a la pàtria catalana són constants (San Jordi, la senyera, les muntanyes de Montserrat...). Va tenir des del principi un fort simbolisme. Lobra fou costejada per les aportacions Populars i pels Amics de lOrfeó. Costà un milió de pessetes.

relació arquitectura - urbanisme: ?A causa de la integració urbanística no es pot veure tot ledifici. L'edifici va ser bastit en el solar que fins al 1835 ocupaven els claustres renaixentistes del convent dels Mínims. En lactualitat, per les diverses obres de remodelació fetes, sha alliberat la façana que dona al carrer Francesc de Paula. Lobra destaca molt sobre les altres construccions del carrer, tant per la seva monumentalitat com per la decoració

antecedents: El Palau de la Música Catalana combina perfectament la tradició constructiva i la modernitat. La tradició saprecia en la recuperació de materials com el maó i en els sistemes de construcció típics, com la volta catalana. També en la recuperació de la tradiciógòtica. La modernitat es troba en laplicació dinnovacions tècniques com el ferro i el vidre en lestructura de ledifici, com en lAuditori de Chicago (1889), de Louis Sullivan.
Ladmiració que en larquitecte van provocar les construccions religioses medievals sha volgut veure reflectida en la concepció daquest recinte. En la cristal·lització i combinació personal i creativa de diversos estils, trobem, per exemple, unes columnes recobertes amb mosaics, a la manera bizantina; destil medieval venecià hi ha els capitells ; inspirades en les formes del decorated english gothic, trobem les voltes en ventall que sostenen el sostre.

influències posteriors: Serà un dels grans arquitectes del Modernisme català. Els seus dos deixebles més importants són: Antoni Maria Gallissà i Josep Maria Jujol.

relacions amb obres similars de lautor o de lescola: L'edifici va ser bastit en el solar que fins al 1835 ocupaven els claustres renaixentistes del convent dels Mínims. Era un solar de mides més aviat reduïdes, de dimensions irregulars i que feia xamfrà.
diferències amb altres solucions coetànies [daltres escoles o de la mateixa escola]: Lobra de Domènech i Montaner es pot comparar amb la de Gaudí ja que ambdues són coetànies. Però així com larquitectura del primer és cada vegada més lleugera, la de Gaudí evoluciona vers una edificació més i més pesant. Un exemple daixò seria La Pedrera.