Homo nensthertalensis: Es va encreuar amb L’homo sapiens, van ser els últims homínids amb qui vam conviure.

Neondarwinisme o teoria sintètica: en els gens, la selecció natural, s’entén per espècies i en l’aïllament. Teoria de Darwin millorada.

Arbres evolutius: son uns arbres que ens permeten relacionar el parentiu entre les diferents espècies.

Arqueologia: Es la branca de l’antropologia que estudia el procés d’humanització i la historia de la humanitat a partir de les restes materials.

Fixisme o immobilisme: Es una teoria que creia que el món havia estat creat i es mantenia immutable, sense canvis, en el transcurs del temps.

Serra d’Artapuerca: es on es ban trobar centenars de fòssils humans d’èpoques molt dispars que permeten reconstruir una par de l’evolució dels homínids.

Fonaments de Lamarckisme: es basa en els fonaments de la necessitat d’adaptar-se, la llei del us i el desús i la llei de l’herència dels caràcters adquirits.

Teoria de la selecció natural: per Charles Darwin el 1831 es basa en la lluita per l’existència, en les adaptacions i en la selecció natural.

Evidencies de l’evolució: La paleontologia (els fòssils), l’anatomia i l’embriologia i la biologia molecular.

Antropologia: és la ciència que s’ocupa de l’esser humà des de diferents aspectes socials, biològic i cultural.

Lamarckisme: al segle XIX Jean-Baptiste-Pierre de Monet va proposar una teoria evolucionista segons la qual les transformacions que un individu aconsegueixi duran la seva vida es poden transmetre a la descendència.

Equilibri puntual: Es una teoria que sosté que les discontinuïtats dels registres fòssils són el reflex del ritme real de l’evolució: hi ha llargs períodes d’estabilitat o equilibri, en els quals s’observen pocs canvis, seguits de breus períodes de crisis ambientals i canvis molt ràpids, puntuacions, durant els quals apareixen noves espècies.

Homínids: Es la família que agrupa els primats humans, tenen dos gèneres Australopithecus i els Homo.

Paleoantropologia: és la disciplina que estudia l’òrgan biològic de la humanitat.

Evolucionisme: son totes les teories que no es basen en un Deu creador, sinó que tots el éssers vius existeixen per un avantpassat que ha anat evolucionant

Humanització: els el procés d’evolució cultural, els trets característics son l’ús del foc, la fabricació d’eines i armes, l’elaboració d’objectes de Cerámica i l’aparició de manifestacions artístiques.

Selecció natural:  es entesa com la reproducció i la supervivència dels individus més aptes, causa, desprès de moltes generacions, l’acumulació de característiques favorables en relació amb el medi en que els organismes viuen i la desaparició de les característiques desfavorables.

Homo sapiens: té un únic origen i tots el éssers humans que viuen avui a la terra provenen dels mateix tronc ancestral, originat a l’Àfrica.

Encefalització: es el augment progressiu del volum i de les funcions cerebrals.

Fenòmens del procés d’hominització: la posició erecta o bipedisme, l’augment de la capacitat craniana, la mà prènsil capaç de manipular objectes i l’aparició dels llenguatge articulat.