Fragmentació de llatí i el naixement de la nostra llengua: La romanizació és el procés de difusió de la civilització i la cultura romanes com a resultat de l'expansió de l'Imperi Romà. La Romània és el conjunt dels territporis que van formar part de l'Imperi Romà, on actualment es parlen llengües romàniques. Causes de la fragmentació del llatí: variació intrínseca del llatí que ja representava diferents dialectes i socilectes, la diferent intensitat i temporalitat en la romanització en els territoris de l'Imperi, les diferents influències de les llengües amb que ha estat en contacte, l'esfondrament de l'Imperi Romà i la arribada dels bàrbars, llengües romàniques orientals (romanès i italià) i llengües romàniques occidentals. El naixement de les llengües romàniques cal datar-lo entre s.V i VIII. Els primers documents escrits en català daten del segle VII: "El llibre jutge" i "Les Homilíes d'Organyà". Decadència i catellanització literària: En la nostra història cultural el període comprés entre 1497 i 1833 és conegut com Decadència. Aquesta etiqueta, ens informa de la castellanització creixent de la societat a partir de les acaballes del s.XV. Les causes d'aquest abandó inicial són: l'arribada de la dinastia castellana dels Trastàmara a la Corona d'aragó, la derrota en la revolta de les Germanies, el desplaçament del comerç marítim de la Mediterrània a l'Atlàntic arran del descobriment d'Amèrica, la derrota de la Guerra dels Segadors, el prestigi de la literatura castellana, l'afebliment de la consciència lingüística unitària a causa del distanciament, els decrets de Nova Planta en què d'una manera oficial s'aboleixen les institucions pròpies i els usos formals del català. L'obra de Pompeu Fabra (el procés de normativització): El 1913 l'IEC promulgà les Normes ortogràfiques que aparegueren com una normativa sistemàtica en el Diccionari ortogràfic del 1917. Es basa en aquests criteris: l'etimologia, la tradició literària (sobretot la medieval), la pronunciació real del domini lingüístic, l'harmonia amb les altres llengües de cultura i la claredat i la precisió per a evitar confusions i imprecisions.