ofrena: Es feien per posar-se en contacte amb la divinitat o realitat superior, X tal d demanr-li favors o ajut.

dualisme: Trencament en 2 q dóna lloc a forces contraries, però alhora complementàries, q governen i determinen el dinamisme dl món.

politeista: Persones q admeten que existeixen diversos déus, qe generalment són representacions d'aquelles forces dualistes.

màgia: Consisteix en la creença q certes persones, objectes i ritus posseeixen per si mateixos una força misteriosa que és capaç d guarir o perjudicar les persones i, també, d dominar les forces de la natura. Es considera també màgia l'actitud d la persona que intenta utilitzar Déu en benefici propi. La màgia, doncs, desvirtua el sentit d la relació entre Déu i la persona.

superstició: Parteix d'una visió d'infortuni d la realitat. La persona supersticiosa creu q unes forces misterioses i sobrenaturals poden fer-li mal, mitjançant objectes o accions, pretén evitar-ho. També intenta equilibar aquestes forces sobrenaturals mitjançant objectes i conjurs. La superstició també difereix d la religió pel tipus d relació desmesurada d temor i por que pateix l'ésser humà envers Déu.

idolatria: Els idolàtres adoren o divinitzen persones o coses. És a dir, ofereix alguna persona, lloc o cosa el culte q cal retre a Déu. La idolatria no és religió perquè ha substituït el concepte d Déu X un altre de característiques humanes o, fins i tot, materials.

indiferència: La indiferència és una resposta evasiva davant la dimensió religiosa q un sent en la recerca dl sentit d la vida. L'indiferent ignora Déu.

agnòstic: Els agnòstics no poden afirmar ni negar l'existéncia de Déu. Només valoren la persona i la situen en el centre del món. Viuen al marge de Déu pquè estan convençuts q la ment no pot sortir fora, a abastar Déu, ni el pot explicar.

ateu: Els ateus neguen i rebutgen la possibilitat d l'existència d'un Ésser Superior o Déu i, X tant, busquen la felicitat i el sentit d la vida lluny de Déu.

llibertat religiosa: És un dls drets humans fonamentals. Es tracta d q qulasevol persona pugui ser de la religió que vulgi, sent creient o no creient, i q ningú es queixi d la seva decisió.