DEFINICIÓ ANTROPOLOGIA: Etimològicament "antropologia" prové dels mots grecs "antropos" (ésser humà) i  "logos" (ciència, o tractat); per tant és la disciplina que té com a objecte l‟estudi de l‟ésser humà, en la seva realitat complexa.

L‟ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA: estudia les teories que els humans han elaborat sobre si mateixos i és expressió de la recerca d‟un sentit humà per a la vida.

ANTROPOLOGIA EVOLUTIVA: que estudia el procés d‟hominització, intentant establir l‟origen de la realitat humana i la seva diferència específica respecte a altres formes de vida.

ANTROPOLOGIA CULTURAL: que estudia l‟home com a ésser que produeix  “cultura” o, en un sentit ampli, que es capaç de transformar el seu entorn. La capacitat de produir eines (homo faber – Marx), la capacitat per a fer grups i societats (zoon politikon –Aristòtil) i la capacitat per a produir formes de representació simbòliques (art, creences, coneixement, etc.) per tal d‟interpretar l‟entorn (homo symbolicus –Cassirer).

ANIMAL RACIONAL: Raó com a facultat de raonar. Com a mètode, racionalitat, procediment adequat. Com a causa o motiu. Raó com a prova. Raó com a tenir raó, encert. Raó com a certesa, com a seguritat interna.

CARACTERÍSTIQUES RACIONALITAT: Universalitat, eficàcia, sistematicitat i ordre, coherència i claredat.

FILOSOFÍA GREGA: Plató. Raó - ànima (forma organitzadora del cos).

FILOSOFÍA MEDIEVAL: Cristiana. Raó - facultat divina.

FILOSOFÍA MODERNA: Raó - senyal d'identitat de la humanitat.

FILOSOFÍA IL'LUSTRACIÓ: l'educació (a través de la raó) fa l'home.

LLENGUATGE ANIMAL: compost codis de senyals innats, limitats, invariables, limiten a expressar necessitats, emocions.
LLENGUATGE HUMÀ: sistema símbols obert, doblement articulat, flexible, capaç d‟expressar-ho tot, inclòs el pensament abstract.

ANIMAL SIMBÒLIC: Cassirer opinava que no tot és racional, les arts eres simbòliques.

ELS MESTRES DE LA SOSPITA: contraposats a la valoració de la raó de les époques passades. Es desconfiava del fet que l'ésser humà pogués assolir la "majoria d'edat" que havien proclamat les idees il·lustrades i racionalistes.

KARL MARX: materialista. Home que fabrica la seva naturalesa i societat. Que es mou pels seus interessos. Homo faber.

FRIEDRICH NIETZSCHE: Vitalisme irracionalista. Per entendre l'home s'ha de mirar la seva vida. Aquestaes regeix per la voluntat del poder (impuls vital).

SIGMUND FREUD: desmitificació de la racionalitat humana. afirmar l'ésser humà no es mou únicament per principis racionals, part irracional, inconscient, que juga un paper rellevant en la configuració de la seva personalitat.

CONSCIENT: es una qualitat no essencial del psiquisme. Inclou tots els continguts dels quals ens en adonem.
PRECONSCIENT: és inconscient en un sentit descriptiu. Inclou continguts oblidats que fàcilment poden tornar a la consciència (els podem recordar)
INCONSCIENT: és inconscient en sentit dinàmic. Inclou els continguts ( imatges, desitjos,...) reprimits que no poden retornar a la consciència. És la part del psiquisme que permet explicar científicament els processos patològics.

ALLÒ: És el nucli primitiu de la personalitat. És totalment inconscient. És el lloc dels instints, on hi ha totes les energies psíquiques de la persona. Oposat a les lleis lògiques del pensament (no hi regeix: principi de no-contradicció, negació, espai, temps) i als imperatius morals. És regeix pel PRINCIPI DEL PLAER: evitar el dolor i cercar el màxim plaer. S’hi accedeix mitjançant els somnis i la interpretació dels símptomes neuròtic.

JO: És el nucli conscient de la personalitat. Part organitzada de l’allò que es forma per la influència del món extern. Posseeix elements conscients (percepció i processos intel·lectuals), preconscients (records no reprimits i aprenentatges) i inconscients (mecanismes de defensa). Fa de mitjancer entre l’allò i el món extern. Regit pel principi de realitat, ha de contenir i ajornar el desig de plaer de l’allò. Objectiu: mitjançant la racionalitat ha de controlar el desig de plaer de l’allò.

SUPERJO: És la instància de la personalitat que apareix en darrer lloc. Es contraposa a l’Allò. És com el censor del Jo i de l’Allò. Equival a la consciència moral. Es crea a partir de la interiorització de l’autoritat externa (pares, mestres, models socials). Té 2 funcions: reprimir el que considera moralment reprovable i assegurar-se de la preeminència / triomf dels valors morals bons.

LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL: RAÓ I EMOCIONS ALHORA: Damasio i Goleman mantenen que l‟emoció és un dels components essencials de la intel·ligència humana. Damasio creu que l‟oblit de l‟emoció en l‟estudi de la intel·ligència és atribuïble al pensament filosòfic. Ja des de Plató, la metafísica va separar la racionalitat del sentiment. Però seria Descartes el vertader artífex de l‟escissió, al desvincular la consciència del cos, és a dir, dels seus mecanismes fisiològics. I quan aprenem, podem perdre les emocions. Sense l'emoció, la inteligencia racional no funciona correctament.

ABSCÈNCIA DE CONDICIÓ: Ortega y Gasset ho va expressar de forma clara i contundent: l'home no té naturalesa, sinó història. No estem determinats a ser d'una manera o d'una altra en virtut d'una essència prèvia. La nostra vida és responsabilitat nostra i serà allò que lliurement decidim, no d‟una manera absoluta, sinó en funció d‟una circumstància vital. SARTRE ens presenta la versió més detallada d‟aquesta posició. En l‟home, l‟existència precedeix l’essència. Així doncs, l‟home és allò que ell farà amb si mateix. Estem condemnats a ser lliures.