Models d’estructura organitzativa: 1-Model lineal: tothom depen d’un superior, qe dona ordres . Avtatges: simplicitat Desav: falta d’especialització. 2-Model funcional: es caracteritza per l’existencia d’especialistes que dediquen tot el seu esforç a una tasca concreta. Av: es pot disposar d’especialistes dins de la mateixa empresa Desav: cada treballador pot rebre ordres de més d’un cap. 3-Model en línia: intenta solucionar els incovenients dels models anteriors. Estructura central. AV: permet la intervenció d’especialistes. DESAV: decisions lentes. 4-Model matricial: model propi d’empreses industrial, consisteix a combinar com a minim dues variables organitzatives. AV: organització flexible. DESAV: s’han de saber combinar i coordinar totes les perones que intervenen en ujn projecte. Organigrames: 1-Verticals: pretenen destacar la jerarquia de comandament. 2-Horitzontals: les unitats de comandament normalment se situen a l’esquerra i a la dreta les unitats que hi estan subordinades. 3-Radials: intenta crear impacte visual i destacat en el centre els nivells més alts de la direcció. Classificació segons la finalitat: organigrames informatius: donen informació global de l’empresa. D’anàlisi: apareix la totalitat de l’estructura organitzativa. Classificació segons l’extensió: Organigrames generals: tota l’estructura general de l’empresa. Detallats: informen sobre l’organització d’un departament. Classificació segons el contingut: Organigrames estructurals: unitats que formen l’empresa i les relacions. De personal: representades les persones(nom i càrrec). Funcionals: informen sobre com estan formades cadascuna de les unitats marcades al gràfic. Organització informal: conjunt de relacions personals i socials que estan preestablertes per la direcció o organització de l’empresa, però que sorgeixen espontàniament quan les persones s’associen entre sí. –relacions personals entre els membres, aparició de líders espontanis en questions que no tenen res a veure amb l’empresa i existència de probelmes a l’empresa i la necessitat de fer reivindicacions. Funció de gestió: vol dir intentar que les persones que formen l’empresa realitzin les tasques necessàries perquè assolexiin els objectius marcats. 1-Alta direcció: alts càrrecs. Es dediquen a fer planificaions a llarg termini. 2-Nivell intermedi: s’encarreguen directament de l’execució i el control de la planificaió general. 3-Nivell de gestió: executen i controlen tots els procesos que s’han d’assolir. Funcions del directiu. Teoria Douglas McGregor: 1-elegir les tasques que s’han de realitzar. 2-Transmetre les tasques que s’han marcat. 3-Donar instruccions a aquestes persones perquè puguin realitzar les tasques- 4-crear bones situacions de treball, amb la finalitat de motivar el personal. Teoria X: 1-tenen aversió al treball. 2-no tenen ambició, no volen responsabilitats. 3-prefereixen que els manin. 4-no volen canvis, prefereixen mètodes coneguts. Teoria Y: 1-volen treballar. 2-tenen ambició, imaginació i creativitat. 3-volen responsabilitats. Funció de control: consisteix a verificar que tot surti tal com s’havia previst en fer la planificació. Etapes: 1- Marcar uns estàndards: marcar unes mesures que es considerin normals. 2-Mesurar les activitats: una vegada s’han fica els estàndards, s’ha de mesurar o analitzar el que s’ha obtingut en la realitat. 3-Corregir les desviacions obtingudes: una vegada s’ahn detactat les desviacions s’han d’analitzar i determinar els motius que les han originat.  

Teoria de Maslow: 1-Trobem les necessitats fisiològiques: necessitats bàsiques. 2-Necessitats de seguretat: serveixen per consolidar lo obtingur¡t. 3-Necessitats socials: necessitats d’amor.  4-Necessitats de la propia estima: són aquelles necessitats d’arriabar a tenir confiança en un mateix. 5-Necessitats d’autorealització.Organització formal: estructura organitzativa: 1-per funcions: s’organitzne segons la seva especialització. 2-per producte: s’utlitza en empreses  que fabriquen més d’un producte. 3-per processos: el treball s’organitza per les fases que componen qualsevol cadena de producció. 4-per zones geogràfiques: s’organitza el perosnal de manera que conegui la zona on està destinat  el producte.