Mòdul 1.Procés inv. Social, etapes, lògica...: El disseny de la recerca ha de trobar l'equilibri entre les constriccions pràctiques de temps, diners, localització i disponibilitat de dades i entre els requeriments teòrics, lògics, els objectius i les preguntes de la recerca. Les etapes s'engloben dins de dos processos genèrics: primer, la construcció del marc teòric de la recerca, i segon, el disseny empíric de la recerca, que inclou l'anàlisi de les dades. Els resultats de l'anàlisi ens tornen a remetre a la teoria i les hipòtesis, que d'aquesta manera queden confirmades, refutades, matisades o modificades. King, Keohane i Verba (2000) i també Goldthorpe (2000) argumenten que la lògica inferencial científica s'ha d'aplicar tant als mètodes quantitatius com als qualitatius i que la diferència entre tots dos es troba en la manera de seleccionar i recollir les dades. Les dues metodologies han de seguir bàsicament les mateixes etapes de la recerca i aplicar la mateixa lògica en la mesura possible.

Marc teòric: Manheim i Rich defineixen les teories com a conjunts de conceptes lògicament relacionats que representen el que pensem que succeeix al món. Les teories proporcionen les raons que expliquen per què els fets estan connectats de manera determinada; ens ofereixen una estructura per a observar-los i interpretar-los. Amb la formulació teòrica iniciem el procés de la recerca, després passem al disseny empíric que és el pla o l'estratègia que fem servir per a recollir i analitzar les dades que responen als criteris teòrics establerts anteriorment.

Tema i preguntes recerca: Però per a dur a terme la recerca, necessitem concretar el tema o problema,  és a dir, cal formular el tema com a preguntes de recerca. En la recerca empírica les preguntes es remeten a descripcions o explicacions de la realitat sociopolítica. Les preguntes descriptives fan referència a com és un fenomen, on es dóna, quan, en quin grau, en quina quantitat, etc. Les preguntes explicatives fan referència al perquè, a quin efecte i com es produeix, per mitjà de quin procés, en quines condicions i de quina manera, etc. Les preguntes descriptives miren de caracteritzar un fenomen i determinar-lo. Les preguntes explicatives tracten del perquè es dóna un fenomen, de l'efecte o influència d'un factor sobre un altre o de com es produeix o succeeix un fenomen.

Hipòtesis: Les hipòtesis són proposicions que o bé descriuen una situació, o bé donen una explicació sobre diferents fenòmens, els quals posa en relació. Les primeres són hipòtesis descriptives i les segones són hipòtesis explicatives. Les hipòtesis descriptives simplement "declaren" o "afirmen" com és un fenomen. Les hipòtesis explicatives relacionen la variació entre dos elements, fenòmens o propietats. Han de seguir 4 normes: 1) Cal que siguin extretes o deduïdes lògicament d'una teoria o del marc teòric establert a la recerca. 2) Cal que siguin verificables empíricament. 3) Cal que siguin refutables empíricament. Les hipòtesis centrals han d’anar acompanyades d’hipòtesis alternatives. 4) Cal concretar tant com sigui possible les hipòtesis, és a dir, convé explicitar la direcció de la relació(negativa o positiva) entre els elements o variables i el tipus o forma de relació.

Conceptes o definicions: Ens ajuden a precisar i delimitar l'objecte d'estudi i també a concretar la cerca de les dades. Així, les definicions o conceptes han de ser el menys abstractes possible i han de possibilitar l'observació empírica o, el que és el mateix, l'obtenció de dades. Requeriments: precisió; suficients elements o propietats caracteritzadores; referent empíric i realisme; viabilitat tècnica; generalitat; coherència lògica amb la teoria en l’operacionalització; utilitat per als objectius de la recerca. Per tant, sempre cal trobar l'equilibri entre els diferents requeriments i valorar les diferents opcions de definicions. En realitat, els conceptes o definicions en les ciències socials són, com qualsevol element de la recerca, una cruïlla entre la teoria i la realitat i, per tant, cal no perdre mai la dimensió teòrica i mirar sempre de prop les dades que tenim, o podem obtenir, sobre la realitat.

Definicions operacionals: inclouen els indicadors empírics dels elements o variables continguts en un concepte. Les hipòtesis de treball estableixen les relacions entre els valors o mesures dels indicadors. Aquest procés de transformació dels conceptes i hipòtesis abstractes en conceptes i hipòtesis mesurables i observables s'anomena operacionalització.

Caract. variables: Una var. té 2 característiques: 1) Variabilitat: l’element, fenomen o propietat assumeix diferents valors o estadis. 2) Observabilitat: La var. es pot detectar en la realitat empírica i per això és recomanable que les variables apareguin en les definicions i les hipòtesis. Per a contrastar empíricament conceptes i hipòtesis abstractes, els hem de transformar en variables.

Tipus variables: 1) Dependents: són les que volem explicar i, per tant, el seu valor “depèn” del valor d’altres variables. 2) Independents: són les que expliquen, els canvis en els seus valors influeixen en els valors de la variable dependent. Tipus d’independents: 1) intervinents o intermèdies: condicionen les relacions entre la variable dep. i la indep. 2) antecedent: influencia i intervé abans de la var. explicativa. 3) control: influeixen en la var. explicativa i la var. dep. per tant, cal controlar l’efecte que produeix per a determinar la veritable influència de la variable explicativa sobre la dependent.

Relacions causals: les hipòtesis explicatives poden reflectir relacions amb més o menys capacitat d'explicació de la variable dependent. Hi ha dos tipus principals de relacions que es poden establir entre les variables: les relacions de covariància (estableixen que dues o més var. varien al mateix temps) i les relacions de causalitat. Parlem d’una RELACIÓ CAUSAL FORTA forta si es compleixen els 4 criteris alhora: 1) causa x i efecte y covarien junts; 2) x precedeix a y; 3) es pot establir un mecanisme, vincle o procés causal que expliqui quins canvis en x ocasionen canvis en y; 4) covariància de x i y no es deu a una influència sobre les dues variables d’una tercera var.

Problema caixa negra: es coneixen les relacions entre var. ind. i dep. i es poden establir generalitzacions, però no es coneixen els processos que han generat aquestes relacions.

Tipus relacions causals: 1) directe: x és causa de y sense var. intervinents; 2)  indirecte: produïda per la interacció de var. intervinents: x és causa de y en la mesura que ho és t, que és causa directa de y; 3) múltiple: les causes dels fenòmens sociopolítics són variades i nombroses.

Disseny empíric, operacionalització: Quantificació i especificació dels conceptes i hipòtesis del marc teòric, per a poder contrastar-los empíricament. Necessitem instruments de mesurament, que serveixen per a assignar valors d’alguna característica o propietat del fenomen investigat en els casos analitzats. Són eines de treball amb les quals podem mesurar característiques o propietats dels fenòmens investigats. Indicadors: representació observable d’un fenomen o variable. Mai no analitzem o comparem conceptes o variables sinó indicadors de conceptes o variables. Valors: de l’indicador, són en última instància les observacions que farem servir per a avaluar les nostres hipòtesis. Amb el mesurament, s’assignen valors a la var. en un cas determinat. Això vol dir que podem parlar amb precisió del grau en què un cas determinat manifesta la propietat que caracteritza una variable.

Nivell mesurament: 1) Nominal: indica la qualitat de pertinença o de diferència. Permeten la classificació i les tipologies (gènere, religió, nacionalitat, idioma); 2) Ordinal: a part de pertinença, indica si està per sobre o per sota de les altres categories (escales de resposta: de malament a bé); 3) Numèric interval: a més de pertinença i ordre, indica la diferència exacta entre diferents categories o valors, basada en una unitat normalitzada de la propietat que es mesura (temperatura); 4) Numèric raó: Té totes les característiques dels altres nivells de mesurament, però comença des del 0 absolut (nivell renda, edat).

Tipus: 1) Qualitatives: nominals o ordinals; 2) Quantitatives: discretes (var. numèrica que no admet decimals, com el nº fills) o contínues (si admeten decimals).

Mètodes investigació: són els mètodes d'inferència científica a disposició de l'investigador que varien segons la manera de contrastar les hipòtesis. 1) Experiment: Control molt alt. Variable indep. Aplicada només al grup experimental; var. dep. mesurada abans i després de l’aplicació de la var. ind. al grup exp. i comparada amb el mesurament de la var. dep. del grup de control. 2) Mètode estadístic: Mitjà. Tècniques estadístiques que aconsegueixen mantenir constants els valors de la tercera variable independent (taula contingència per var. quali; regressió per var. quanti). 3) Mètode comparat: Alt. Selecció curosa dels asos de manera que els valors de la var. indep. es puguin mantenir constants. 4) Estudi casos: Baix. No es pot establir cap tipus de control sobre terceres variables, però quan s’estudien diversos casos s’acostuma a fer una selecció mostrals segons var. diferents que poden actuar de control explicatiu.

Els 3 primers quantitatius. L’últim qualitatiu.

Tècniques investigació: procediments per a recollir dades i no mètodes d'inferència. Dins d'un mètode es poden fer servir diferents tipus de tècniques per a extreure'n dades.

Recollida dades: 1) selecció aleatòria: es pot fer servir quan hi ha molts casos i l’univers és gran. 2) selecció a partir de la var. indep. o explicativa (mètode diferència). 3) selecció a partir de la var. dep. (mètode concordança).