Absidiola: absis petit de la nau lateral en què s’acaba una estança, una església o una nau.Absis: recinte en forma semicircular en què s’acaba una estança, una església o una nau.Agulla: acabament d’una torre en forma de punxa. Fletxa.Ametlla mística: ornament circular o el·líptic que emmarca les figures de Crist o la Mare de Déu, tant de relleu com en pintura, freqüent en l’art romànic.Arc apuntat o ogival: arc format per dos segments de cercle de radi igual i inferiors a un quart de circumferència molt utilitzat en el Gòtic.Arcbotant: arc que transmet la càrrega de les voltes a un contrafort situat a l’exterior de l’edifici.Arc cec: arc que té tapiada la llum.Arc de mig punt: arc format per una circumferència. És típic de l’art romà i del Romànic.Arc faixó: arc que talla la volta de canó en sentit transversal i serveix per reforçar-la. S’anomena també arc dobler o arc perpany.Arc former: arc paral·lel a l’eix longitudinal de la nau d’un temple, que comunica la nau principal amb les laterals.Arc geminat: arc doble, format per dos arcs idèntics.Arc llombard: arc cec, disposat en fileres, amb finalitat decorativa.Arquivolta: conjunt d’arcs abotzinats que emmarquen la cara frontal d’un arc o d’una portada romànica o gòtica.Bancal: predel·la.Campanar d’espadanya: prolongació superior per sobre de la teulada d’una de les parets d’una església, que presenta una o diverses obertures, en les quals s’allotgen les campanes.Carrer: cadascuna de les divisions verticals d’un retaule.Cimbori: torre de planta quadrada o octogonal que s’alça damunt el creuer d’un temple cristià perquè hi entri llum.Claristori: filera de grans finestrals que formen el pis superior de la nau d’una església.Clau de volta: peça circular de pedra situada en la intersecció dels dos nervis d’una volta de creueria i acostumen a ser peces decorades i sovint policromades.Contrafort: element arquitectònic vertical adossat a l’exterior d’un mur per contrarestar el pes de les voltes i dels arcs de l’edifici.Creuer: espai comú a la nau longitudinal i transversal o transsepte d’una església. Sobre el creuer se sol aixecar una cúpula o un cimbori.Cripta: capella ubicada sota el sòl d’una església, reservada al culte als sants i els màrtirs.Cúpula gallonada: cúpula dividida en segments o nervis còncaus que recorden els grills d’una taronja.Deambulatori: corredor o passadís semicircular d’una església que serveix perquè hi transitin els fidels i els visitants sense dificultar la celebració litúrgica. Es troba a la part posterior i al voltant del presbiteri, darrere de l’altar.Díptic: retaule de pintura, d’escultura o d’orfebreria que està format per dos compartiments que s’articulen l’un amb l’altre i que es poden obrir i tancar com un llibre.Drap de puresa: perizoniFlamíger: darrer estil de l’art gòtic, propi del segle XV, caracteritzat per l’ús de línies decoratives complexes i semblants a les flames.Fletxa: element arquitectònic propi del gòtic de forma cònica o piramidal, de gran pendent.Frontal d’altar: parament de fusta, metall, pedra o seda que adorna el davant d’un altar.Gablet: element gòtic d’estructura triangular que corona finestres i pòrtics i no correspon, com el frontó clàssic, als vessants d’una coberta.Gàrgola: desguàs d’una teulada esculpit amb forma animal o humana, o confegint figures monstruoses, desenvolupat sobretot en l’arquitectura gòtica, encara que existeix des de l’antiguitat. Es diu que la seva funció també era la de foragitar els mals esperits.Girola: deambulatori.Horror vacui: terror al buit. S’aplica a la concepció artística partidària de no deixa cap espai de l’obra plàstica sense treballar ni decorar.Maiestas domini: Pantocràtor.Mainell: columna petita que divideix verticalment una finestra o una porta en dues parts.Màndorla: ametlla mística.Matroneu: galeria que envolta la nau principal d’un temple cristià per damunt dels arcs de les naus laterals i amb vistes a l’interior.Miniatures: pintures que il·lustren els manuscrits, ja sigui sobre pergamí o sobre paper. Es van iniciar a l’antic Egipte i es van desenvolupar a l’Edat Mitjana. A partir del s. XV van experimentar un retrocés amb l’arribada de la impremta.Nervi: espècie de motllura que sobresurt i ressegueix l’intradós d’una volta per reforçar-la o decorar-la.Perizonium: anomenat també vel translúcid. Tros de tela que cobreix el baix ventre de Crist crucificat i d’alguns sants en les representacions en què estan nus.Perspectiva jeràrquica: recurs plàstic en el qual les figures més importants socialment són més grans que les altres figures que les acompanyen.Pinacle: acabament de forma piramidal molt utilitzat en l’arquitectura gòtica.Planta basilical: tipus de planta rectangular que consta de tres o cinc naus.Planta de creu llatina: terme utilitzat per designar la planta d’una església, en la qual el transsepte divideix la nau principal en dues parts desiguals, sent la de l’absis més curta.Políptic: retaule de pintura, d’escultura o d’orfebreria que està format per més de tres compartiments, que s’articulen sobre un de central de manera que es poden tancar com un llibre