Implicacions filosòfiques: -Mecanisme: Capaç de explicar fenòmens físics Paradigma de l’explicació científica.

-Determinisme: Univers és predictible. –Reducció del paper de Deu : No creador del mon i les seves lleis.

-Importància de la naturalesa: Reacciona per si mateix. – Inseguretat: Racó diminut a l’univers. (Newton)

-El poder de la raó: L’home es sent poderós per haver aconseguit comprendre i descobrir.

L’espai i temps: L’espai no es una identitat independent i per això parla del espai ocupat pels cossos:

-3Dimensions. –Depèn de la matèria. –Es absolut. –Es continu. –No es homogeni, isòtop. –No es neutre.

Temps: Esta associat al moviment i al canviï ho fa en un únic sentit: - Es successiu. –Es absolut. – Es continu i extern.

-Depèn del canvi. (Newton)

Aportacions de Ptolemeu: Va modificar en gran part el model aristotèlic en la seva obra, col·lecció matemàtica, va dir q la terra estava al centre de l’univers envoltada de 8 esferes concèntriques. Les primeres corresponen a planetes ( Lluna, sol, mercuri ...) i la 8 a les estrelles fixes. Explicar els moviments anormals de Mart ,Júpiter i Saturn deia q cada planeta feia un moviment circular en la seva pròpia esfera mentres q se suposava a les voltes q feia al voltant de la terra per això s’explicava per q molts planetes semblava q s’apropaven o anaven així era per els 2 moviments i això també es la resposta a la variació de la lluminositat.

Tycho Brahe, que era contrari a l'heliocentrisme copernicà, va aconseguir amb les seves observacions (les més precises abans de la introducció del telescopi en la pràctica astronòmica) donar suport a les tesis de Copèrnic. Per què? Perquè els seus descobriments eren incompatibles amb la creença aristotèlica en les esferes i en la immutabilitat del Cosmos. Brahe va descobrir una nova estrella de la constel·lació de Cassiopea, destruint així la idea que el món supralunar està lliure de la generació i de la corrupció, i també cal l'òrbita dels cometes, fet que posava de manifest que havien travessat les suposades esferes en la qual els planetes estan incrustats.

-Johannes Kepler va ser un defensor de l'heliocentrisme. A partir de les observacions del seu mestre (Brahe), va formular una sèrie de lleis que van desterrar l'herència aristotèlica que el copernicanisme mantenia: la circularitat de les òrbites i la uniformitat de les seves velocitats. Kepler va donar consistència a l'heliocentrisme en afirmar que les òrbites planetàries eren el·líptiques (en lloc de circulars), que en un dels seus focus hi havia el Sol, i que la velocitat de desplaçament dels planetes variava en funció de la distància a la qual estigués el Sol. Aquestes lleis permetien, per primera vegada, donar una explicació senzilla i plausible de la retrogradació aparent dels planetes i dels canvis en la intensitat de la seva lluentor.