Estil: La vicaria es troba dins del realisme: descripció objectiva de la realitat, sense cap ideologia preestablerta. El realisme prescindeix dels símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat. Les principals característiques de la pintura realista són el refús de la bellesa arquetípica, la plasmació naturalista i anticlàssica, la representació directa i realista de la societat, el domini del color sobre el dibuix, i la disposició causal de les figures.

Tot i que el quadre es cataloga com a realista, hi ha gent que parla de fortunyisme ja que en les obres de l’autor no hi ha una denuncia social tal i com la feien els realistes. Fortuny retrata temes amables i costumistes del gust de la burgesia.

INTERPRETACIÓ:

Significat: Aquest quadre costumista reflexa els tràmits burocràtics d’un casament i hi surten representats personatges de la burgesia i aristocràcia al costat de personatges més humils, però sense fer-ne cap tipus de crítica social. Diem que és un retrat d’aquesta classe alta, ja que hi trobem representats a moltes figures de la mateixa (el torero, les majas, etc).

Funció: El quadre es va pintar amb l’objectiu de ser venut, o sigui que compliria una funció decorativa en el saló d’alguna residència burgesa L’obra està inclosa en el gènere tableautin_ teles de petit format_, s’ha considerat com la matge paradicmàtica deun dels estereotips més típics del Romanticisme i d’espanya: la societat està dominada per la tradició i els costums.

MODELS I INFLUÈNCIES:

El quadre rep una clara influència de Goya, en quant a la sensibilitat pel color, la passió per la llum i la tècnica de la taca aïllada. Fortuny també s’influencia dels clàssics renaixentistes barrocs. La seva estada a Marroc també va influenciar-lo afegint intesitat cromática més gran,plena de llum i exotisme. Els que s’inspiraren en Marià Fortuny posteriorment reben el nom de fortunyistes, com Tomàs Moragas o Eduardo Zamacois.

Altres obres: L’odalisca (1861). – La batalla de Tetuan (1862-1 864) – L’elecció de la model (1874).