Tècniques indirectes o secundàries: Algunes reaccions produeixen un canvi físic en el medi on es desenvolupen: presència de terbolesa, precipitat, aglutinació.Tècniques directes o primàries: la formació de IC no produeix cap canvi físic en el medi, per això cal recórrer a la detecció d’algun tipus de senyal emesa per un compost (marcador).D’HEMAGLUTINACIÓ DIRECTA: Determina la presència d‟Ag‟s en la superfície dels glòbuls vermells quan s‟afegeix un antisèrum amb Acs específics enfront els Ags naturals de la partícula. O donador universañ AB receptor universal.Coombs Directe: Detectar Acs incomplets sobre la membrana plasmàtica l‟eritròcit en individus sensibilitzats Coombs Indirecte: Detecta la presència de Ac‟s incomplets en el sèrum IMMUNODIFUSIÓ DOBLE TIPUS II:L‟Ag i l‟Ac difonen lliurement pel gel, la precipitació dels IC s‟observa en forma d‟un anell. Tècnica QUALITATIVA.-Patró d’Identitat total: Formació de dues línies de precipitació que conflueixen en un punt. -Patró de No Identitat:Formació de 2 línies de precipitació que es creuen per complert. -Patró de Identitat Parcial: Formació de 2 línies de precipitació que no es superposen per complet. IMMUNOELECTROFORESI DE coet: És un Mancini accelerat per un camp elèctric. El pH del gel s‟escull perquè l‟Ac tingui càrrega neutra (pH=8.4) i romangui immòbil (el gel conté l‟Ac distribuït homogèniament) i l‟Ag tingui càrrega negativa i es desplaci cap a l‟ànode.IMMUNOTURBIDIMETRIA: L'espectrofotòmetre valora la disminució de la potència radiant de la llum al creuar una solució de partícules (IC sols o units a micropartícules)REACCIÓ DE FIXACIÓ DEL COMPLEMENT: Sistema de detecció: lisi de glòbuls vermells en presència de l‟antisèrum específic contra els glòbuls vermells. En la majoria de les reaccions Ag-Ac, el C s‟uneix al IC i és utilitzat o fixat. Això ens permet determinar la presència Ac en molt petites quantitats.3.1.2.1. TÈCNICA DE DIFUSIÓ RADIAL SIMPLE o TÈCNICA DE MANCINI Es basa en la difusió lliure d‟un dels components de la reacció (Ag o Ac) per un gel que té fixat l‟altre component (Ac o Ag).

El complementés el conjunt d‟unes 30 proteïnes del sèrum i de membrana, que interaccionen entre si de forma regulada formant una cascada enzimàtica, que permet una amplificació de la resposta humoral per tal de defensar l‟organisme. Via clàssica: R.I.Innata/Adptativa s’activa amb Ic o PCR i necessita una Ig q s’uneixi a l’Ag. C1r-c1q-c1s es divideix c4 en c4a i altre costat c2 en c2b i forma c4bc2a q es convertasa c3, c3 es divideix en c3a i forma c2ac4bc3b q es convertasa c5 inici via lítica, es separa c5 en c5a i forma c5bc6c7c8c9 q es el MAC (complex atac membranes).Via de les lectines: R.I.Innata. presencia de manosa, glicoproteïnes o acids acetilats. MASP1- MBP o MBL/FICOLINA/SP-A o SPD –MASP2 i abaix es divideix c4 en c4a i altre costat c2 en c2b i forma c4bc2a q es convertasa c3, c3 es divideix en c3a i forma c2ac4bc3b q es convertasa c5 inici via lítica, es separa c5 en c5a i forma c5bc6c7c8c9 q es el MAC.Via Alternativa: R.I.Innata. Superficie (fongs, virus, bacteris i cel afectades). Per hidròlisi o xoc directe de c3. C3 + h20 passa a c3h2o + B pasa a c3h2oB +D passa a C3h2oBb q es convertasa c3, c3 es separa c3a i forma c3b interectua B i forma c3bB interectuen D i P i formen c3bBb q es convertasa C3, c3 es trenca en c3a i forma c3bBbC3b q es convertasa de c5 inici via lítica, es separa c5 en c5a i forma c5bc6c7c8c9 q es el MAC.FASE LÍTICA DEL COMPLEMENT capacitat citolítica C8 fa un porus i fa d’ancle a c5a,c6 i c7 i c9 es clona a si mateix i fa el porus mes gran i això permet l’entrada a la bacteria provoca xoc osmòtic o per macròfags q shan enviat nafelotoxines.

FUNCIONS DEL COMPLEMENT La funció principal és la de reconèixer i eliminar m.o., actuant com a part de la RI innata i potenciant l‟acció dels Ac en la resposta adaptativa humoral. A) ACCIÓ CITOLÍTICA El MAC B) FACILITAR LA FAGOCITOSI o OPSONITZAR Les opsonines són elements del complement encarregats de situar-se sobre la superfície dels m.o. per marcar-lo. C) ACCIÓ ANAFILOTÒXICA DEL COMPLEMENT. Les anafilotoxines són petits fragments que salliberen en alguns passos induir la inflamació (C5A,C3A i Ca4)D) ACCIÓ QUIMIOTÀCTICA DEL COMPLEMENT C5a, C3b, C4b E) ACLARIMENT D’IC F)ESTIMULACIO RESP. IMMUNE---- Capacitat Hemolítica CH50 mide la actividad que le queda a la cascada por activarse, si esta actividad es baja es que el complemento ya está siendo activado por otros factores y se encuentra agotada su capacidad.Enzimoimmunoassaig homogeni: no requereixen la separació dels IC i les molècules no conjugades o sobrants, en fase líquida. S‟utilitzen per determinar substàncies de baix pes molecular i de concentració elevada.Enzimoimmunoassaig heterogeni: requereixen la separació dels IC i les molècules no conjugades. en fase sòlida al qual es fixen els complexes; la separació de les molècules no conjugades es sol realitzar amb l‟ajuda de rentats. Aquestes molècules permeten determinar substàncies d‟elevat pes molecular.Les citocines realitzen un paper: Autocrí: Quan s‟uneixen a receptors de la mateixa cèl·lula productora.Paracrí: quan actuen sobre cèl·lules veïnes o properes.  Endocrí: com ho fan les hormones viatjant a través de la sang. Ho fan poques vegades.

Principals característiques de les citocines:Pleiotropisme: una mateixa citocina pot exercir efectes diferents al actuar sobre diferents cèl·lules. Redundància: varies citocines poden tenir la mateix funció en un determinat tipus cel·lular. Sinergisme: dues o més citocines produeixen un efecte que es potencia mútuament. Antagonisme: inhibició o bloqueig dels efectes d‟altres citocines. Inducció en cascada: quan l‟accció de la citocina indueix a la cèl·lula diana a alliberar una o més citocines diferents. Emisores de β i els de γ.Detectors de centelleig són el: Sulfur de zinc activat amb plata (ZnS (Ag)): Iodur de Sodi activat amb Tali ( NaI (Tl)): Immunofluorescència directa (IFD) Només s'utilitza un Ac (anticòs primari) que reconeix específicament l'antigen. L'anticòs primari porta conjugat el marcador corresponent. (Ac + fluorocromImmunofluorescència indirecta (IFI) S'utilitzen com a mínim dos anticossos: Ac primari: específic per l'antígen que es vol determinar. Ac secundari: Ac conjugat amb un marcador que reconeix l‟Ac primari. És una Anti-Ig humana. C) IMMUNOCROMATOGRAFIA EN ASSAJOS DE COMPETITIVITAT O DE BLOQUEIG En la zona de conjugat hi ha fixats anticossos enllaçats amb l‟Ag. Si l'analit diana és present a la mostra, no s'unirà amb el conjugat i romandrà sense marcar.A) DIAGNÒSTIC SEROLÒGIC DE MALALTIES INFECCIOSES. Diagnòstic de presumpció o sospita: es basa en l‟estudi de les manifestacions clíniques i els antecedents epidemiològics del pacient. Diagnòstic de certesa o confirmació: es basa en la troballa de l‟agent etiològic present en la mostra biològica (detecció d‟Ag) o en la observació de les alteracions.B) SEGUIMENT DE LES MALALTIES INFECCIOSES. C) ESTUDIS SÈRUM EPIDEMIOLÒGICS  CEDIA: B galactosidasa.Cap: IgE alergies.Meia: esferes latexTecn quimiolum: luminometre luminolCMIA: No utilitza fluorocrom.Variants RIA: Rist prist rast per IgE.TÈCNICA WESTERN-BLOT. Tècnica analítica usada per detectar proteïnes específiques en una mostra determinada. La tècnica es basa en detectar les proteïnes fixades sobre la membrana de nitrocel·lulosa i fer-ne un revelat posterior mitjançant l‟addicció d‟Ac marcats amb enzims.