EL REGNAT D'AMADEU I
La gran desgràcia que Amadeu de Savoia va patir va ser l'assassinat del seu principal valedor, el general Prim, que queia víctima d'un atemptat a finals de desembre, quedant d'aquesta manera òrfena una Monarquia el futur es presentava ple de dificultats de tota índole.
Prim s'havia mostrat com el més capaç dels líders revolucionaris, i havia estat l'home d'ordre que havia imposat major sensatesa en les rivalitats i picabaralles de les diferents faccions polítiques. Sobre els seus assassins s'ha assenyalat com a instigadors del crim a membres de l'extrema esquerra del partit federal, clar que altres investigacions apuntaven també a persones properes al duc de Montpensier.
Amadeo va arribar a Madrid el 2 de gener de 1871, la noblesa el va tractar amb certa hostilitat i els carlins sempre li van cridar estranger.
Es van convocar eleccions per al març, i va resultar vencedora la coalició governamental, formada per progressistes, unionistes i demòcrates cimbres amb 235 diputats. L'oposició, formada per carlins, monàrquics alfonsins i republicans va obtenir 137 diputats.
Però la coalició vencedora portava el germen de la descomposició: els progressistes es van dividir en dos: els que van seguir a Sagasta, més pragmàtics i moderats, que recolzaven el manteniment de la col·laboració amb els conservadors, i els més doctrinaris i extremistes que, encapçalats per Ruiz Zorrilla, van formar el partit radical, al qual es van unir els demòcrates cimbrios. Ruiz Zorrilla va aconseguir guanyar-se la confiança de la Corona i aquest li va encarregar la formació d'un nou Govern. Les dificultats per obtenir el degut suport a les Corts el van obligar a tancar la Cambra fins passat l'estiu.
La reobertura de les Corts ha assenyalat la caiguda de l'efímer govern de Ruiz Zorilla que va ser reemplaçat pel General Malcampo, de la línia de Sagasta.
A l'octubre es va plantejar en les corts el debat sobre la legalitat o il·legalitat de la Internacional de Treballadors, mostrant Candau, ministre de la Governació, la seva disposició a dissoldre-com atemptatòria a la seguretat de l'Estat. En els debats es va posar de manifest la postura dels diferents grups de la Cambra davant el problema. Els conservadors i moderats es van mostrar d'acord amb el Govern. Els Carlins, per mitjà de Cándido i Ramon Nocedal, van aprofitar l'ocasió, a més d'injuriar a la Internacional, per ampliar les seves crítiques a tota la civilització contemporània, a la Monarquia de don Amadeo i l'estel de l'alba, plantejant aquesta alternativa: triar entre don Carlos o el petroli.
Cánovas del Castillo va recolzar la postura contra la Internacional a la defensa de la propietat privada, afirmant que els propietaris espanyols, els propietaris de tot el món es defensaran, i faran bé, contra la invasió de tals idees. Per al polític conservador el manteniment de l'ordre social i la garantia dels drets individuals era el que tenia veritable legitimitat.
A favor de la Internacional va intervenir Pi i Margall, que va realitzar una sèrie de disquisicions sobre el concepte de propietat privada, a la qual no podia considerar-se-inviolable, ja que fins els conservadors havien dut a terme expropiacions en casos en què havia estat considerada d'utilitat5